[Crítica] Piraña 3D - Alexandre Ajá, 2010


-DIRECTOR: Alexandre Aja
-GUIÓ: Alexandre Aja, Josh Stolberg, Pete Goldfinger, Grégory Levasseur (Remake: John Sayles)
-ANY: 2010
-DURACIÓ: 89 min.
-MÚSICA: Michael Wandmacher
-FOTOGRAFIA: John R. Leonetti
-PRODUCTORA: Dimension Films / Chako Film Company / Intellectual Properties Worldwide / The Weinstein Company
-REPARTIMENT: Elisabeth Shue, Adam Scott, Ving Rhames, Richard Dreyfuss, Jerry O'Connell, Christopher Lloyd, Ricardo Chavira, Dina Meyer, Steven R. McQueen, Jessica Szohr, Kelly Brook, Riley Steele, Paul Scheer, Brooklynn Proulx, Eli Roth







Compte que mosseguen! Piranha 3D és tot allò que un espectador informal i que sempre té presents les classes magistrals que Randy -a la saga de Scream- ens va poder proporcionar, busca, oferint un còctel orgàsmic a tots aquells seguidors nostàlgics dels meravellosos anys vuitanta. Què opinaria gent de la talla de Russ Meyer o Sir. Herschell Gordon Lewis de Piranha 3D? Possiblement demanaran que els seus noms apareguin als crèdits, amb el permís de Roger Corman i les seves produccions ocasionalment exploit, que aprenen a extreure i potenciar tots aquells elements que gratificaran l'espectador, mostrant el que realment vol veure. I és precisament aquesta essència la que ha volgut extreure el bo d'Alexandre Ajá d'aquell clàssic, per a alguns intocable, Piraña de Joe Dante, un títol que el mateix Dante sempre ha reconegut que va plagiar el Tauró de Steven Spielberg.

Senzillament, Ajá ha llençat la canya de pescar, i nosaltres, igual que milers de piranyes assassines, mossegarem aquest esquer tan deliciós compost de carnassa amb poca roba, i que tots aquells amants del gènere sabran digerir d'una manera plaent. Perquè aquest títol no és molt més que això, simplement el somni eròtic del director s'ha complert, tenir totes les belleses operades que ha pogut reclutar per a la pel·lícula i poder fer-ne allò que un fanàtic d'aquest gènere pot oferir, el millor festival de bany de sang i gore que s'ha vist en una pantalla –amb el permís de Braindead–. I ja només cal afegir a aquest còctel tots aquells elements que identifiquen aquest cinema relativament pretèrit i underground, frases lapidàries, camejos inoblidables com el d'Eli Roth, o l'aparició al repartiment de velles estrelles caducades com la de Christopher Lloyd, que farà de científic que ho sap tot a l'instant (!).

Sens dubte un bombó carregat d'hormones i sang, amb tots aquells elements que converteixen aquest títol en una gratificant raresa en els temps que corren, i que si hi ha una clara vigor a la feina de Piranha 3D, és sens dubte la puresa de l'obvietat que dóna força a la pel·lícula.


Publica un comentari a l'entrada

1 Comentaris

  1. La verdad es que me gustó al final más de lo que esperaba (porque viendo los trailer tampoco sabía qué esperarme exactamente, a parte de tetas xD )

    ResponElimina