Crec que aquest bloc mereix fer un
ressò al qual un servidor considera com la pitjor
pel·lícula que s'ha projectat a Sitges en els últims anys.
Lògicament no ho he vist tot, i segur que s'hauran vist coses
pitjors, però entre les 25-30 pel·lícules que veig en cada edició
de Festival, sens dubte la que recordo amb major grau d'indignació
és Trash Humpers. Ou Yeaahh, sí! No la penso
oblidar mai!!
Tot va començar una tarda de dissabte, en
una d'aquestes sessions que ens aventurem a cegues atrets per una
sinopsi interessant i pel buit que la meva graella de
programació m'oferia, i d'aquesta manera em vaig llançar a la
piscina amb un d'aquells títols rars que ningú vol veure de la
secció Noves Visions. En arribar al cinema Prado els
meus dubtes van començar a canviar per sensacions més
positivistes, em vaig animar després de veure la llarga cua que
arribava fins al final del carrer. Qui m'ho havia de
dir, Trash Humpers? Tant interessava aquesta pel·lícula?
En quin món viu per a dubtar de Trash Humpers ???
Som-hi!!, a lluitar per aconseguir una bona butaca.
Després, un cop dins i amb una butaca
situada en un lloc magnífic, em vaig acomodar pensant que segurament
em portaria la sorpresa del Festival, fins que els llums es
van apagar... Com sempre, bogeria habitual dels aficionats al
Festival amb l'entrada del goril·la més perillós de
cinema que envaeix la platja de Sitges, fins que va començar,
i... WTF???
Que cony era això??? O si, això era una MERDA -parlant
clar-. Es tracta de Trash Humpers, una pel·lícula d'un no
sé qui, que explica no sé què, i que tampoc m'interessa
descobrir-ho. Un desastre que va fer desertar a molts espectadors i
que un servidor va fer el mateix.
Aquest desagradable film -i
no per el seu contingut- podríem considerar-lo com un petit
homenatge al VHS, mostrant una successió de vídeos, no macabres
sinó idiotes, en què uns nens amb les cares emmascarades de vell es
dediquen a fer tota mena de perversitats, com masturbar amb
contenidors, arbres, o cagar en qualsevol lloc... Fins i
tot fer fel·lacions a branques d'arbres (!). També hi ha
escenes en què es dediquen a destrossar coses, maltractaments a
infants, etc. Imagino, que la intenció del director era de
retratar la infància d'uns nens que viuen en famílies
desestructurades, recordant els vells VHS casolans un cop
ja són grans. ¿? No ho sé, ni ho penso esbrinar, però com a mínim
em quedo amb les intencions del director d'intentar fer
"alguna cosa" amb la imatge lletgista del VHS, i
amb l'inquietant que em resulta recordar totes aquestes
imatges de la pel·lícula. Va ser una tremenda decepció compartida
per gairebé tothom que la va veure.
EL
MILLOR: Voler trobar-li un ús a la
imatge lletgista de l'VHS. També el mal rotllo que
provoquen aquestes màscares.
0 Comentaris