Puppet Master 10:
Axis of Evil. Deu ja?? O nou segons com es miri, si volem
incloure aquell producte televisiu desastrós
anomenat Puppet Master vs Demonic Toys (Ted Niccolaou,
2005). La gallina dels ous d'or de Charles Band segueix
traient ous però malauradament cada vegada de pitjor qualitat. Això
sí, sembla que el fundador de la mítica Empire Pictures segueix
més viu que mai amb la seva Full Moon Features. Hi ha
qui la considera com la seva etapa de bronze després de l'èxit que
va obtenir Empire amb els seus Re-Animator (Stuart Gordon,
1985), Re-Sonator (Stuart Gordon,
1986), Trancers (Charles Band, 1985) i altres, sent
aquestes les reines dels videoclubs de l'època i
autèntics megaclàssics de la sèrie B actual. Després va
venir la Full Moon, etapa de plata, després de
l'esfondrament econòmic d'Empire Pictures el 1989, una
continuació que seguiria el llegat de l'Empire però sota la
protecció de la Paramount. Finalment, va arribar per
allà el 2005 Full Moon Features amb la
intenció de fer pel·lícules en 35mm i amb més
pressupost, però la realitat és que si la productora segueix
endavant és bàsicament pels milers de fans que té
darrere, Internet, el 3-D, concursos per participar d'extra a les
pel·lícules, marxandatge, i seqüeles sense sentit, però
sempre ben acollides pels fans.
Puppet Master 10:
Axis of Evil és un altre d'aquests títols
prescindibles i en si un clar exemple de com resulta de penós veure
avui dia la figura de Charles Band, malgrat el meu màxim
respecte i admiració per haver sabut adaptar-se als temps que viu i
mai fracassar (uns 30 anys en actiu), igual que
Roger Corman (uns 60? uff...). Aquesta pel·lícula comença
on la 1a, però segueix a la 3a, per tant és una mena de
preqüela-continuació on s'explica com segueix la trama després del
suïcidi d'Andre Toulon a l'Hotel Bodega Bay en plena 2a
Guerra Mundial, tal com vam veure al pròleg de la primera
pel·lícula. Per tant, després del suïcidi de Toulon, Danny troba
el seu cadàver i el llegat que ha deixat ocult en una paret: els
seus titelles. I resumit ràpid diguem que farà servir les
marionetes per trobar venjança contra els nazis que van provocar la
mort de Toulon i del seu germà.
És una pel·lícula
molt simple, dirigida pel mític David DeCoteau, algú que segur
que tot aficionat al gènere recorda per tenir una filmografia d'unes
80-90 pel·lícules de sèrie B i Z de les quals amb prou feines se'n
poden rescatar 2 o 3, entre elles la que és sens dubte la millor de
la saga, com és Puppet Master 3: La venjança
de Toulon. Aquesta vegada, rodada a la Xina en tot just 12 dies,
els efectes especials que han de donar vida a les marionetes es
limiten al prehistòric -però entranyable i
necessari- stop-motion, i a la imaginació més
creativa, tal com es van rodar les pel·lícules de sèrie B
més ridículs dels 80. Un exemple seria el constant
ús de grans quantitats de fum per tapar les limitacions
escenogràfiques, fins i tot en interiors...? O fins i tot també fer
servir braços humans per substituir en alguns plans detall
l'animació de les marionetes...? Però és potser aquesta sensació
de falta de mitjans el que fa veure amb altres ulls la pel·lícula,
els de la nostàlgia i humilitat, encara que el cert és que ja ens
hem fet adults i la màgia ja no existeix a les noves produccions de
la Full Moon Features. Puppet Master 10:
Axis of Evil és penós i no funciona.
En
tot cas, es tracta d'una bona curiositat que aprofundeix en els
orígens de les marionetes i en el que va passar després del pròleg
de la primera pel·lícula després de la mort de Toulon. En
ella potser les marionetes no tenen una participació especial,
segurament per les limitacions pressupostàries, però en tot cas
resulta una pel·lícula que entreté i es deixa veure. Com a novetat
de les marionetes l'espectador coneixerà Ninja, que neix amb l'ànima
del difunt germà de Danny en mans dels nazis. El seu
final és obert completament, i caldrà veure la seqüela per saber
com finalitza tot.
EL MILLOR: Que la història es plantegi com
a continuació a la mort de Toulon, un sotrac que tenia la
història després del millor lliurament de la saga com va ser la
tercera. A més de la nostàlgia que sentirà l'espectador en
retrobar-se amb les marionetes de Charles Band.
EL
PITJOR: Poca participació de les marionetes.
0 Comentaris