 |
| Michelle Bauer |
"Les motoserres utilitzades en aquesta pel·lícula són reals i perilloses! Elles es manegen aquí per professionals experimentats. Els creadors d'aquesta pel·lícula no aconsellen ningú que intenti fer aquestes acrobàcies a casa. Especialment, si estàs nu i a punt d'emprendre extenuant sexe"
Amb aquesta
advertència la llegenda del cinema caspós Fred Olen Ray introdueix
l'espectador a Hollywood Chainsaw Hookers, una pel·lícula
que va rodar el 1988 amb 4 duros i en cinc dies, i així
guanyar una mica de diners. És curiós com tants anys després un
projecte tan simple i amb tan baixes expectatives al seu rodatge,
avui s'ha convertit en un títol de culte al cinema de terror de baix
pressupost, i possiblement el motiu sigui pel seu repartiment
estel·lar -entre els més frikis-, encapçalat per
l'acalorada Linnea Quigley, el primer Leatherface com
va ser Gunner Hansen, i l'altra screamqueen de l'època -sobretot als noranta- Michelle Bauer.
La
pel·lícula compta com un detectiu anomenat Jack Chandler busca la
desapareguda Samantha (Linnea Quigley), i les seves
investigacions el portaran fins a un misteriós bordell on les
prostitutes assassinen els seus clients amb motoserres, a més de
descobrir la participació de Samantha a les matances. Aquestes morts formen part d'un culte satànic estrany orquestrat per
una mena de gitano interpretat per Gunnar Hansen.
Que
ningú s'esperi grans dosis de gore perquè el pressupost no dóna
per a llindeses, tampoc un guió intel·ligent, ni tan sols
coherent, però sí que és cert que l'espectador veurà un munt de
noies que es dediquen a posar calents a barbuts de bar abans de
destrossar-los amb les seves motoserres, també una ridícula baralla
amb la mateixa eina entre Linnea Quigley i
Michelle Bauer que és capaç d'arrencar pessigolles a
l'espectador per dos motius: 1) les motoserres en cap moment
funcionen malgrat el so -i malgrat les advertències inicials de Fred
Olen Ray-, 2) és divertidíssim veure com ambdues actrius
pateixen per aixecar les pesades motoserres ha, ha, ha. També
hi ha enormes quantitats de nus, rock'n'roll i punk de qualitat, i
a sobre Olen Ray és capaç d'amanir la
pel·lícula amb un humor molt absurd que ajuda a no prendre's
seriosament la pel·lícula i a gaudir-la molt més. Per
tant, es tracta d'una petita joia casposa
amb Linnea Quigley de coprotagonista, on ella
soleta es dedica a matar algunes prostitutes, oferir
algun striptease, mostrar algun maquillatge xulo, i en
general demostrar per què avui dia ella sola és capaç de fer
sobreviure pel·lícules tan i tan senzilles com aquesta, malgrat el
bon fer d'Olen Ray a la direcció.
No val la pena
estendre's gaire, ja que analitzar-la seria no entendre les
intencions de Fred Olen Ray, ni tan sols el seu cinema. Sé de
primera mà que el principal consumidor d'aquesta mena de pel·lícules
acostuma a ser un públic molt fidel al gènere, que busca
divertir-se amb una bona pel·lícula dolenta; i si, estimat lector,
els teus gustos són tan estranys que has arribat fins
aquí, i llavors ben segur estàs buscant un títol caspós
amb què divertir-te, jo et puc assegurar que amb
Hollywood Chainsaw Hookers ho faràs.
2 Comentaris
Una película interesante de antes de que Olen Ray empezara con esos straight to vídeo llenos de cutre efectos por ordenador, otra suya a reivindicar pero mucho mas cutre siempre sera Alien Dead, desarrollada en la ficticia ciudad de "Oviedo" XD
ResponEliminajajajaja no la conozco esa, y en Oviedo dices? xD Eso merece echarle un vistado...
ResponElimina