.jpg)
Sembla que la paraula "referèndum"
està a la boca de les persones gairebé cada dia. Quebec, Flandes,
Euskadi, Catalunya i Escòcia, entre tantes altres nacions sense
Estat ho demanen, i en alguns casos ho han aconseguit. Aquest anhel
per opinar, per decidir el futur de les seves pròpies vides, no
sempre es tracta d'una eina per solucionar un conflicte de poders
econòmics, perquè la vida diària, la del carrer, la dels
sentiments i pàtries de les persones, no sempre han d'anar
relacionades amb els diners o fins i tot la nació. La gent necessita
sentir que pertany a algun lloc, i també identificar-se amb alguna
cosa. I això el món de cinema ho ha sabut veure des de fa molts
anys, i concretament en el que és inevitable: el conflicte cultural,
l'odi a l'intrús, la protecció acèrrima a la tradició, etc. Podem
parlar del gènere Mondo, o de l'American Gothic, o posar
exemples clars com la Defensa de John Boorman o Gossos de
Palla de Sam Peckinpah, un tipus de cinema en què el bo és el
foraster que intenta marcar estil d'una manera arrogant, i el dolent
és qui viu en pau a casa seva.
White Settlers és
l'últim en aparèixer d'aquest tipus de pel·lícules. Es tracta
d'una home invasió situada a Escòcia, on una parella
d'anglesos es trasllada a viure en una casa situada al camp.
Ràpidament, en una de les primeres nits que la parella passen a la
casa, unes persones armades i emmascarades voldran entrar a la casa
per la força ... La pel·lícula, més enllà que posseeix un guió
simple, correcte i sense complicacions gratuïtes, té aquest
rerefons que inevitablement ens fa considerar el film com "polític"
per la realitat que viu el país avui dia amb el tema del
referèndum escocès. Cal reconèixer que es tracta d'una
pel·lícula oportunista, però en si el gènere fantàstic i de
terror sempre ho ha estat. Crec que si alguna cosa deixa clar la
pel·lícula dirigida per Simeon Halligan és que a
les zones rurals hi ha una divisió cultural i social entre escocesos
i anglesos, més enllà d'ideologies polítiques promocionades per
polítics. A més, quan vaig entrevistar a Pollyanna McIntosh a
Sitges, ella em va comentar que la pel·lícula estava plantejada
molt abans que es comencés a parlar del referèndum d'Escòcia,
i encara que mai sabrem si seran veritat o no les seves paraules,
l'única cosa certa és que White Settlers no pretén ser
un film polític, sinó que vol parlar sobre la divisió social que
pot ocasionar un Estat de nacions com és el de Regne Unit, o
Espanya, o Bèlgica, o ... Tants d'altres, i no, per tant,
suggerir la creació d'un Estat propi.
Com apuntava, la
protagonista de la pel·lícula és Pollyanna McIntosh,
l'actriu escocesa (no és gratuït) més de moda del gènere
de terror, i que avui en dia ja s'ha convertit l'actriu més
interessant que ha donat el gènere en els últims anys. Aquesta
vegada, demostra de nou que serveix per a aquest ofici, oferint
als espectador una correcta interpretació que s'allunya de les
seves altres anteriors, d'aquest perfil de "noia dura" que
habitualment interpreta per acostar-se al del clàssic reina
del crit de "noia-delicada-que ingent que
necessita-d-un-home-per-protegir-se". Però ull, que com és
habitual també en aquests personatges, al final la noia es
converteix en la que sobreviu, la qual finalment protegeix l'home, i
en si la que planta cara al dolent.
White Settlers és
una pel·lícula entretinguda, molt senzilla i directa, i en general
un títol que fa gala del que és: una home invasió en
tota regla. Això sí, que ningú esperi una pel·lícula 100%
terror, i amb esclats de violència constantment, sinó més aviat
una pel·lícula del gat i el ratolí on una noia s'anirà
amagant d'uns matons que la persegueixen per casa durant una nit,
protegint-se d'ells com pugui, i alhora d'intentar
salvar el seu marit capturat pels invasors. És això White Settlers,
més enllà del seu rerefons crític amb un problema social existent
en les poblacions rurals escoceses. Una pel·lícula correcta tot i
no tenir grans perles en la direcció, però és curta, abunda la
intriga, i és de molt fàcil digestió.
0 Comentaris