Us parlaré d'una curiositat que he pogut descobrir recentment a través
d'una Fanzine català de fa més de trenta anys. Es titula JONC
(Fanzine de la Joventut Nacionalista de Catalunya), i
concretament em fixo en el número 1 (1983), que recordem es va publicar en uns uns temps de reivindicacions nacionalistes després de la dictadura
feixista de Francisco Franco a Espanya.
A la revista abunden
diferents còmics dibuixats per gent amateur a més d'articles
relacionats amb el món de la vinyeta. De fet, els responsables del
Fanzine argumenten en la seva primera pàgina l'objectiu de la
mateixa "L'objectiu de l'Associació serà la de promoure el
coneixement, la producció i difusió d'historietes gràfiques tant
per afavorir el desenvolupament d'aquest art com per intervenir en
l'abast d'una cultura catalana moderna i completa (...) ". Si bé
la majoria d'aquests còmics aficionats no tenen un nivell massa
presumible, sí que hi ha un article veritablement interessant que
parla sobre la projecció internacional del còmic amb relació
a la cultura catalana; o, dit d'una altra manera, sobre els
dibuixants i guionistes catalans que han treballat per a editorials
estrangeres aplicant referències en les seves vinyetes a la cultura
pàtria. Dit article, escrit
per Alfons Moliné, recorda amb subjectivitat i certes dosis
d'humor tots aquests còmics estrangers que parlen sobre Catalunya,
el Barça, o simplement que posseeixen elements que identifiquen
d'una manera o altra als catalans. Per exemple
"Pompon Rouge", un còmic francès de 1956
protagonitzat per un noi adolescent anomenat Jordi que propicia
reminiscències a Tin Tin; també el famós futbolista
Eric Castel té el seu moment de glòria, recordant el
lector que va fitxar pel Barça; o també el còmic titulat
"L'Indien Français", un còmic dibuixat per
George Ramaioli, i amb un protagonista que té un cognom d'allò
més català: "Pagès".
Però, al que ens interessa.
Un altre d'aquests còmics dels quals comenta és un gènere
de terror, titulat "The Accursed Flower". Segons
explica l'article de Moliné, el 1972 el dibuixant català Josep
Maria Beà va realitzar per encàrrec una historieta de
terror per l'editorial americana Warren.
Anem per parts.
Aquesta editorial va ser creada per James Warren el 1957 i va
continuar el seu negoci fins a l'any 83, i entre les diferents
revistes que publicava hi havien algunes que estaven
relacionades amb el gènere de terror: "Creepy" (1964), "Eerie" (1966) i "Vampirella" (1969), en què,
entre altres coses, també hi havien còmics. La relació
del còmic català amb James Warren s'inicia a través del
barceloní Josep Toutain, el propietari de Seleccions
Il·lustrades (SI), una agència de representació artística de
dibuixants d'historieta gràfica i il·lustradors espanyols a
l'estranger que va funcionar de meravella entre els anys 60 i 70.
Doncs bé, Toutain, va viatjar a Nova York el 1970 per obrir un
nou mercat, una cosa que va aconseguir després de reunir-se amb
James Warren, i que aquest va quedar fascinat amb el talent dels
originals d'aquells artistes espanyols i també catalans, per la qual
que Warren va contractar a diversos d'aquests dibuixants entre els
quals es trobava Josep Maria Beà, l'autor de
"The Accursed flower". Val a dir que no va ser el
primer còmic de terror català publicat per Warren, anteriorment el
dibuixant Carles Prunés ja ho va aconseguir per
al núm. 30 de la revista "Creepy" amb el
còmic "To be or not to be a Witch".
En tot cas, Beà va aconseguir dibuixar un còmic molt
rodó, i que li va servir per aconseguir el Premi Warren al millor
guió de còmic de l'any 1975, amb aquesta curiosa historieta
ambientada a Catalunya, i que també es va publicar a Espanya amb el
número 25 de la revista "Vampus" (1974) titulat com "La
flor maleïda".
El que destaca de "The Accursed flower",
i principal motiu pel qual aquest còmic apareix en l'article del
Fanzine JONC és l'estètica del malvat. Fins i tot avui es fa
estrany veure com l'oncle Creepy va amb barretina, a més de portar la Senyera amb un pegat a l'espatlla -no cal recordar que aquesta
publicació es va fer en 1973, temps en el qual el dictador Franco
encara vivia-. L'argument del còmic també escombra cap a
casa i es basa en una llegenda tradicional del municipi tarragoní
d'Altafulla, explicant la història de Jordi Valls, un home que amb
prou feines pot portar les tasques de camp que treballa com a
pagès. Per posar remei a aquesta dura situació decideix sembrar en
el seu hort arrels de manaire, una arrel màgica de les que brollaran
uns follets treballadors. L'endemà de plantar aquestes
arrels dels manaires desperten de sota terra, i reclamen treball al
seu amo, el Jordi, al crit de "Què hem de fer ara?"
- Inici
- Articles
- _Articles Especials
- _Assassins en Sèrie
- _Educació
- _Llibres
- _Nazisme
- Entrevistes
- Esdeveniments
- _FANTBOI
- __1r FANTBOI
- _Festival de Sitges
- __Sitges 2011
- __Sitges 2012
- __Sitges 2013
- __Sitges 2014
- __Sitges 2015
- __Sitges 2016
- __Sitges 2017
- __Sitges 2018
- __Sitges 2019
- __Sitges 2020
- __Sitges 2021
- __Sitges 2022
- __Sitges 2023
- _Saló del Còmic
- __32 Saló del Còmic
- __33 Saló del Còmic
- __34 Saló del Còmic
- __35 Saló del Còmic
- __36 Saló del Còmic
- __37 Còmic Barcelona
- __38 Còmic Barcelona
- __39 Còmic Barcelona
- __40 Còmic Barcelona
- __41 Còmic Barcelona
- _Saló del Manga
- __XIX Saló del Manga
- __XX Saló del Manga
- __XXI Saló del Manga
- __XXII Saló del Manga
- __XXIII Saló del Manga
- __XXIV Saló del Manga
- __25 Manga Barcelona
- __Manga Barcelona L.E.
- __27 Manga Barcelona
- __28 Manga Barcelona
- __29 Manga Barcelona
- _St. Cugat Fantàstic
- __IV St. Cugat Fantàstic
- __V St. Cugat Fantàstic
- __Sang Cugat Fantàstic
- __VII St. Cugat Fantàstic
- __VIII St. Cugat Fantàstic
- __IX Sant Cugat Fantàstic
- _TerrorMolins
- __38 TerrorMolins
- __40 TerrorMolins
- Manga
- _Bola de Drac
- _Hentai
- _Manga
- Pel·lícules
- Adults (+18)
5 Comentaris
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias por recordar ese artículo que escribí hace 22 años (¡como pasa el tiempo!)... ¡ya casi ni me acordaba! Lo cierto es que yo no tenía ninguna vinculación con la entidad que editó el fanzine; simplemente, se me propuso, a través de un tercero, escribir un artículo sobre las alusiones a Catalunya en el cómic internacional. Por otra parte, esa historia de Beà de ambiente catalán que realizó para Warren, confieso que nunca llegué a leerla entera; tan solo conocía la primera página (la verdad es que chocaba ver al tío Creepy con barretina), que salió reproducida en el nº 9 de la revista teórica BANG!, que estaba dedicado al "boom" de los dibujantes españoles en América (además de la "invasión" de talento ibérico en los magazines de la Warren, se hablaba también de Jordi Longarón, que por entonces se había convertido con su "Friday Foster" en el primer español que publicó una tira de prensa en el mercado USA).
ResponEliminaMe sorprende muchísimo que tan solo 2 días después de la presente publicación en la que hago referencia de un artículo escrito hace 32 años, el autor -usted- de dicho artículo llegue hasta mi humilde blog para dejar sus impresiones. Ante todo, un orgullo por mi parte, pero no sin un punto de inevitable vergüenza je,je.
ResponEliminaMuchas gracias por el feed-back. Un saludo!
¿En qué quedamos? ¿22 o 32 años desde que Alfons Moliné escribió el artículo?
ResponElimina32 cuando publiqué este artículo, y 38 ahora.
Elimina