Entre tot l'enrenou del públic
adolescent causat per aquelles pseudoactrius explosives que
interpretaven Scream Queens, el món del cinema a principis
dels anys noranta brindava al Sol les seves pel·lícules
casposes, cadascú amb més carn femenina exposada als quatre vents i
arguments tan buits o retorçats que avui dia només podem recordar
amb simpatia. I és que, la qüestió sempre era superar la
pel·lícula anterior com a sexe i violència.
Gent com
Roger Corman té molt a dir sobre el cinema d'explotació
de sèrie BZ, ja que la seva llarga carrera de ja més
de seixanta anys -que fins i tot avui encara segueix viva i
cuejant amb els seus Sharknado i altres-, concretament el
1994 va produir una pel·lícula que per mi és una joia de la caspa
per diferents motius i voldria recordar. Val a dir que el 94 formava
part d'un temps en què el món del vídeo cada cop anava a menys, ja
que la gran indústria va saber apropiar-se dels clixés d'aquelles
pel·lícules d'explotació de sèrie BZ per crear les
seves pròpies obres d'una manera més professional, arraconant així
les produccions menors a ser gairebé testimonials. És a dir, que
els noranta van ser la decadència de la caspa. Però,
tornant al tema, el 1994 Roger Corman es va aventurar a
reunir un catàleg impressionant de Scream Queens famoses
en els seus temps d'or, per incloure-les en una pel·lícula que es
diria Dinosaur Island i que serviria com a homenatge a
elles.
La pel·lícula es fixava en aquelles antigues
pel·lícules de dones prehistòriques de la Hammer -a més
d'unes clares influències de King Kong-, i del fenomen de masses
d'aquells temps com va ser Jurassic Park. El seu
argument tracta sobre uns militars que queden atrapats en
una illa misteriosa on viu una civilització de dones belles i
verges, també submises i afectuoses. Però lluny de ser un paradís
heterosexual l'illa guarda un secret, i és que un dinosaure gegant
amenaça la tranquil·litat d'aquelles dones.
 |
| Michelle Bauer |
La pel·lícula és molt barata,
es nota en tots els aspectes, destacant per sobre de la resta
unes maquetes de dinosaures fetes de cartó i animades amb
una mena de stop-motion mal fet. La veritat és que
fa vergonya contemplar les escenes de tensió? (....) Però
jo m'ho vaig passar d'allò més bé!! ha,ha,ha. A més, el to de la
pel·lícula és clarament en clau d'humor, i hi contribueix un
repartiment masculí liderat pel gran Richard Gabai i que
per cert, està fantàstic com sempre.
Però el més
interessant de la pel·lícula, tal com deia abans, és
que Dinosaur Island és una pel·lícula
imprescindible per als seguidors de les Scream Queens.
Poques vegades més l'espectador va poder -i podrà- gaudir d'una
reunió de biquinis i belleses en una mateixa pel·lícula, i és que
el seu repartiment és impressionant, i tan impressionant com els
seus físics: Becky LeBeau, Antonia Dorian,
Michelle Bauer, Griffin Drew,
Toni Naples, Nikki Fritz,... i com no, els nus i
escenes de sexe són constants a la trama.
No faré cap
conclusió, perquè ni tan sols considero que amb aquesta ressenya
hagi analitzat la pel·lícula, ja que no hi ha res a
analitzar. Dinosaur Island és sexe, conya, humor,
ridícul, paletisme, molts bikinis, i en si, es tracta
d'una d'aquelles joies que el VHS va regalar als aficionats
de la caspa, concretament a aquells que només volen passar 80 minuts
de la seva vida contemplant la bellesa en el seu estat més natural i
pur sense haver d'invertir 1 o 2 neurones per seguir un argument.
Cinema borderline, heterosexual i ridícul, però divertidíssim!
2 Comentaris
Vaya dos que se juntaron para perpetrar esta cosa que como no podía ser de otra forma me la tragué una calurosa noche de verano. Eso si, siempre dije que molaría una peli de tías y dios rollo comic pulp
ResponEliminaPues yo lo veo ehh, a ver si ahora con el regreso de Schwarzenegger a interpretar a Conan el Bárbaro, las productoras, o si más no las independientes, se animan a volver a explotar el cine Peplum, que hoy vive en el olvido. Sería la manera de recuperar un cine con un "el puto amo" y mujeres de buen ver por todas partes.
ResponElimina