-DURACIÓ: 65 min.
-PAÍS: Japó
-DIRECTOR: Shôgorô Nishimura
-REPARTIMENT: Junko Mabuki, Yuka Asagiri, Yutaka Hayashi, Ken Mizoguchi, Shinshô Nakamaru,Rei Okamoto, Ryôichi Satô, Yukiko Tachibana, Kôji Yashiro
-PRODUCTORA: Nikkatsu
Amb l'auge de la televisió al Japó,
algunes productores cinematogràfiques com Nikkatsu van
haver de replantejar el model de negoci. Eren els anys setanta,
concretament el 1971, quan aquesta productora -que recordem que és
la primera que va sorgir al Japó-, va començar a produir un tipus
de pel·lícules estranyes de baix pressupost destinades al mercat
televisiu. Se les anomenava Pinku Films/Pinku Eiga, que vindria a ser
com "Romantic Porno", unes pel·lícules de tipus
sexploitation que enfocaven els seus continguts cap al sexe, la
violència, el sado i l'amor, un veritable còctel explosiu
que servia per mostrar-ho tot tipus de continguts
extrems.
Amb un títol que ben segur incomodarà
tota dona, All Women Are Whores és una de les
pel·lícules més recordades del Pinku Eiga. Va ser
dirigida per un dels directors més consagrats del subgènere com és
Shôgorô Nishimura, responsable de gairebé 100 pel·lícules,
i també va ser interpretada per Junko Mabuki, una actriu encasellada
al subgènere que en tan sols 2 anys de carrera (1979-1981)
va participar en 13 pel·lícules arribant a convertir-se en una
estrella.
La pel·lícula no és res de l'altre dijous, més
aviat és una merda com la copa d'un pi, amb poques o cap virtut
cinematogràfica, però crec que val la pena que la gent descobreixi
aquesta part més fosca del cinema, que encara que sembli mentida
resideix al Japó. Perquè la veritat és que els japonesos són
capaços de censurar un penis, però no tenen inconvenient a mostrar
a les pel·lícules tota mena de salvatjades a base d'agressions,
vòmits, excrements, zoofília, i fins i tot ja posats, a substituir
els penis per tentacles -el més normal del món-, i sinó que li ho
preguntin a Toshio Maeda (Urotsukidoji). Només cal buscar per
subgèneres com el Pinku Eiga i l'Hentai per
descobrir tota mena de barbaritats.
Per mi les Pinku Eiga són
una alternativa oriental a les Roughies americanes dels
anys seixanta, ja que totes dues recullen les frustracions
sexuals de la societat masculina heterosexual, per després bolcar la
seva ràbia acumulada venjant-se de les dones a força de violència
física i psicològica fruit de la seva incapacitat per dialogar,
estimar, persuadir i, en general, de ser gent sociable i respectuosa.
Un cinema en què la dona no té veu ni vot, tampoc força per
defensar-se, i en què elles no són més que objectes sexuals a la
mercè dels homes. All Women Are Whores és més
o menys això, un cúmul de vexacions a dones amb justa justificació
més enllà del plaer de fer-ho.
L'argument de la pel·lícula
és gairebé inexistent, però n'hi ha: una banda de delinqüents es
dedica a segrestar dones per després torturar-les i violar-les,
mentre els fan fotografies per després revendre-les, o vés-te'n a
saber. Poca més carn a la graella hi ha a les seves 65
minuts de durada. All Women Are Whores no és recomanable,
insisteixo, és un film gairebé amateur amb una narrativa plana, a
estones maldestre, i cinematogràficament molt pobre. Però bé, no
deixa de ser una expressió cultural de la societat japonesa fruit de
les seves polítiques al llarg de les generacions, i això val la
pena conèixer-lo mínimament, ni que sigui amb el film més
recordat, que és el present. A més, qui s'animi a veure-la
recordarà per a la posteritat alguna escena d'allò més bizarra,
com quan torturen una dona arrencant-li el bell públic amb
unes pinces, o quan li introdueixen una serp pel cony, també com li
malmeten el cony amb el frec d'una corda mentre fa shibari, i
sense oblidar una trampa per a violadors la mar de curiosa -i
natural-.
0 Comentaris