-DIRECCIÓ: Dídac López
-GUIÓ: Antonio Garrido I Dídac López
-ANY: 2017
-PAIS: Catalunya
-PRODUCCIÓ: Edgar Serramià, Oscar Vidal, Abel Romero y Salvador Català
-FOTOGRAFIA: Héctor Castro y Edgar Toldrà
-EDICIÓ: Edgar Toldrà
-SO: Pau Josa i Joan Urpí
-DURACIÓ: 15 min.
-REPARTIMENT: Toni Soldevila, Olga Bernardo, Edgar Moreno, Jessica Hernández, Oriol Rafel, Lucía Torres
Fins ara comentar un nou curtmetratge
de Dídac López m'ha suposat una tasca agradable, sens dubte, però
sempre he tingut una sensació una mica repetitiva pels meus
arguments. És potser el seu estil, molt lligat a les seves
influències, el que sempre he considerat la seva pròpia creu, en el
sentit que de vegades se li ha vist una mica esclau de les seves
passions i això, com és normal, no ajuda un creador a llaurar-se
nous camins que li permetin créixer. Però, sigui com sigui, quan el
resultat final funciona, entreté, i deixa la sensació a
l'espectador que el que ha vist és una mica de qualitat, vol dir que
allà hi ha una personalitat representada, i crec que Dídac López,
ja des de Valeria -el seu anterior treball-, ho ha
aconseguit. Noche de Locos és el seu nou projecte, un
curtmetratge de 15 minuts que a diferència de Valeria té
un acabat tècnic i artístic més rodó. A més, la idea que
desenvolupa el curt és sens dubte la més arriscada i radical de
totes les que ha treballat, i tot en conjunt li suposa, a parer
meu, un exercici aconseguit tant de maduració d'un estil propi cada
cop menys lligat als seus referents, així com de valentia d'un
realitzador obsessionat de superar-se cada treball.
Noche
de Locos és una obra molt més "soez i de mal gust"
que anteriors treballs del director. L'ambigüitat genèrica amb què
treballa és capaç de descol·locar el públic i alhora incomodar-lo
per les seves imatges, i això a un servidor l'ha fascinat. La
història se situa en una nit, en què després d'un sopar de
parelles passarà alguna cosa que les vides dels dos protagonistes
del curt es veuran alterades fins a arribar a un final inimaginable a
l'inici del curtmetratge. Pel mig, la violència més gamberra
s'imposa mentre al mateix temps es va filant un subtil missatge
crític sobre la hipocresia de la societat benestar davant dels més
desafavorits i els seus tòpics. Aquesta idea bé podria sorgir de
moltes obres anteriors com per exemple a Freaks
de Tod Browning, on es posa en dubte qui és més
monstruós, si uns éssers lletjos i deformes o la maldat interior de
les persones belles. Potser el missatge de Noche de Locos no és una
proposta gaire original, però el seu desglossament és sens dubte
carn de festival de gènere, en desenvolupar diàlegs enginyosos que
aporten bones dosis d'humor que s'integren perfectament amb la
successió d'escenes de depravació, que són interpretades per un
repartiment d'actors que aconsegueixen magnificar la seva intensitat
de manera brillant.
L'humor tan particular del director basat
en l'aparent banalitat i el to col·loquial, a diferència dels seus
anteriors treballs (exceptuant Valeria, que va a la línia del
present curtmetratge), en cap moment no es nota forçat, cosa que en
altres curts alguna frase semblava ficada a calçador. És probable
que la bona feina dels actors ajudi a integrar aquests diàlegs a les
escenes tal com comentava abans, però en general, cal reconèixer
que el conjunt de Noche de Locos significa una maduració de l'estil
del director, i que, per a mi, clarament us confirma com un director
de present.
L'apartat artístic del curtmetratge funciona de
meravella, miri per on es miri. Des de l'excel·lent
repartiment, que acumula professionalitat amb una àmplia experiència
en cinema, teatre i televisió, aporta una força a cada personatge
impressionant, la necessària per desenvolupar una sèrie d'escenes
que potser no tots els actors estarien disposats a arribar-hi. Però
també els correctes maquillatges, així com una realització i
muntatge que, sense arriscar (exceptuant el plànol mirant a càmera
de Lucía Torres, que és encertadíssim), es nota un
desenvolupament de les escenes molt àgil, aportant ritme per a un
curt en què prevalen els diàlegs per sobre de l'acció. Això
sí -i referent a la realització també-, malgrat que Noche de Locos és un curt dur i porc, tant de bo hagués intentat arribar més al
límit i mostrar a l'espectador tota la seva bogeria i no fer-se
enrere intentant dissimular algun detall en concret (millor
no espoilejar). Potser això, per a alguns, el fet de recrear-se
en el que és escabrós pot suposar una simple i barata pornografia,
però crec que intentar arribar als límits -sempre sense fer el
ridícul, ull-, és un clar exemple de naturalitat, risc i ambició a
no tenir por a les opinions desagradables, i optar així a la
polèmica, que per a un curt com Noche de Locos és sens dubte el
millor que li podria passar. De totes maneres, igualment,
al lloro amb algunes escenes que prefereixo no desvetllar.
0 Comentaris