[Crítica] HOUNDS OF LOVE - Ben Young, 2016


-DIRECTOR: Ben Young
-GUIÓ: Ben Young
-ANY: 2016
-DURACIÓ: 108 min.
-PAÍS: Austràlia
-MÚSICA: Dan Luscombe
-FOTOGRAFIA: Michael McDermot
-REPARTIMENT: Emma Booth, Ashleigh Cummings, Stephen Curry, Susie Porter,Damian de Montemas, Harrison Gilbertson, Fletcher Humphrys, Steve Turner
-PRODUCTORA: Factor 30 Films






Quin final Hounds of Love! Crec que és la primera vegada que començo a comentar una pel·lícula per al final, però és que acabo de veure-la i no aconsegueixo esborrar del meu cap aquesta escena tan bèstia com la que acabo de veure. Això és pur cinema, potser una de les pel·lícules de l'any que a força d'aplicar un brutal talent cinematogràfic a una base argumental digna de telemovie, el seu director Ben Young demostra a l'espectador que es pot aconseguir amb poca cosa veritables proeses fílmiques, en una era en què predominen els píxels i els escenaris marcians. Hounds of Love no només és una de les pel·lícules de l'any, és potser una de les pel·lícules més rodones en tots els aspectes tècnics i artístics dels darrers anys, capaç de satisfer el públic amb paladar exigent i també als que només busquin un entreteniment de qualitat.

Es diu Ben Young el responsable d'aquesta obra d'art, un australià que debuta en el llargmetratge i que amb Hounds of Love avisa a tothom que serà algú de què parlar en el futur. Demostra que amb un simple argument sobre un segrest que bé podria encaixar en una pel·lícula per passar la tarde, se li pot aplicar a la trama unes capes de cinefília la mar d'interessants sense caure en estètiques, muntatges i segones lectures pròpies de cinema més espès i "cultureta", com per exemple amb la similar -i genial- Alleluia. La pel·lícula utilitza el segrest per filar una història sobre un matrimoni frustrat (segrestadors) en què el marit (Stephen Curry) és una persona violenta, pervertida i que utilitza la seva dona a la seva mercè. D'altra banda, la seva dona (Emma Booth), és algú traumat per la pèrdua dels seus fills i que viu enamorada del seu marit maltractador, capaç de fer el que calgui per intentar que el seu matrimoni funcioni. En el seu conjunt és un amor de gossos, com el títol indica, un amor desesperat, disposat a segrestar a una jove adolescent per tal d'aconseguir diners per així poder pagar els deutes que tenen amb un prestador.

Més enllà de l'argument, Hounds of Love cuida molt la manera en què exposa el relat. Young enriqueix la trama amb un ús exquisit de la música, capaç de dotar les imatges d'emoció, força o deliri a situacions d'intensitat, i que juntament amb un brutal treball en la fotografia, la pel·lícula té múscul a cada imatge. És un treball que potser no es veu a simple vista, però que està allà aplicat, i li provoca a l'espectador la sensació d'estar sempre veient una mica de qualitat, cosa que té un treball invisible darrere que evidencia l'afecte que ha aplicat Ben Young a un guió que també ell mateix ha escrit. Escenes com la del segrest que finalitza en una mamada de la dona al marit, són de deliri pur, i aquest deliri es transmet a les imatges sense necessitat d'efectismes en el muntatge, demostrant així Young un domini en la transmissió de sensacions en la narració de la pel·lícula completament efectiu i de gran impacte. A més, com comentava, la fotografia té cura moltíssim l'espai escènic (gairebé tota la pel·lícula es desenvolupa a l'interior d'una casa), utilitzant com a arma el fora de camp per desenvolupar escenes de suspens tan impactants com la del moment en què la noia segrestada va al lavabo a orinar acompanyada del segrestador, i no sabem si la violarà o no. Al lloro amb aquesta escena, amb la dona allà fora esperant, embogida per si el seu marit li està posant les banyes. És bruts-tal.

I al final, torno a ell, i vull insistir que és completament rodó. En ell tot esclata, potser en alguna cosa més o menys esperada, però tampoc he volgut enganyar a ningú en cap moment, ja que amb Hounds of Love estem en una història digna de telemovie. Però cal insistir en el treball que aplica Ben Young a aquesta base tan bàsica. Aconsegueix una demostració de pur cinema, de domini perfecte del suspens, i de ser capaç d'emocionar amb una simple mirada. A això, cal reconèixer que els seus dos protagonistes segrestadors, una immensa Emma Booth i Stephen Curry, estan més que solvents i saben demostrar a través de les imatges aquest amor tant gos que és seu matrimoni.

Pur cinema, res falla, tot funciona.  



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris