[Crítica] Venus Wars - Yoshikazu Yasuhiko, 1989



-TÍTOL ORIGINAL: Vinasu senki
-DIRECCIÓ: Yoshikazu Yasuhiko
-GUIÓ: Yoshikazu Yasuhiko, Yuichi Sasamoto (Hisòria: Yoshikazu Yasuhiko)
-ANY: 1989
-DURACIÓ: 102 min.
-PAÍS: Japó
-MÚSICA: Joe Hisaishi
-FOTOGRAFIA: Animation
-PRODUCTORA: Shochiku







Després de l'estela de l'èxit d'Akira a occident, a Espanya van arribar altres produccions provinents del Japó que preservaven el mateix to adult, masculí i de ciència-ficció que el film de Katsuhiro Otomo. Gràcies sobretot a l'extinta editorial Manga Films, una d'aquelles altres produccions que van arribar a VHS va ser Venus Wars (1989), un títol bèl·lic situat al planeta Venus que tenia com a protagonistes una banda de punks. S'hi va aplicar la mateixa preocupació per la qualitat del dibuix que les grans produccions de l'època, així com una certa cura per convidar l'espectador a la reflexió sobre la condició humana.

Produïda per la línia d'animació de la productora Shochiku, Venus Wars va ser dirigida per Yoshikazu Yasuhiko, un autor amb la capacitat de dibuixar màniga i dirigir algunes pel·lícules a la seva carrera. La història també és seva, i hi situa l'acció al planeta Venus, lloc acabat de poblar pels humans i escenari de nombroses guerres civils per la conquesta de territoris, imposició ideològica, o simples divergències d'opinió.

La pel·lícula és protagonitzada bàsicament per dos subjectes ben diferenciats. D'una banda, trobem Hiro, el líder d'una banda de punks que finalment s'unirà a la resistència per lluitar al capdavant. D'altra banda, trobem Maggie, una periodista que viatja des de la Terra a Venus per conèixer els successos que hi passen. Tots dos personatges s'acabessin unint i aconseguiran una perspectiva del conflicte diferent - alhora que enriquidora de cara a l'espectador-. Aquests personatges completen un repartiment carregat de secundaris que estan altament estereotipats i que demostren poca tendència a l'evolució dramàtica, podent veure's així al gracioset, el dolentot, la noia gelosa, etc. En tot cas, s'agraeix que el protagonista Hiro rebutgi les heroïcitats i actuï més com a ronin que de samurai, és a dir, com un llop solitari que rebutja els mèrits i la fama.

La producció denota ambició i una cura especial sobretot a les escenes d'acció. No obstant això, a diferència d'altres films aparentment de més envergadura com Akira o Patlabor, desaprofita un potent plantejament inicial obert de portes a temes tan interessants i reflexius com són, en aquest cas, tot el conseqüent a la lluita de classes i el capitalisme. Venus Wars sembla només preocupades en l'acció, que cal reconèixer que elabora amb mestratge, però pel seu abús aconsegueix saturar i fer desconnectar l'espectador a base de carreres de motos, explosions i trets amb fusells.

Venus Wars és una anècdota pura. Cinema bèl·lic d'animació, expressat d'una manera adulta però, amb una limitada maduresa al seu rerefons. Els espectadors menys exigents segur que la gaudiran, però un servidor necessita una mica més, una capa inferior que converteixi la superficialitat estètica cap al sublim, és a dir, que la pel·lícula no sigui només una experiència de 90 minuts sinó un missatge que convidi a pensar en ell durant hores i dies.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris