[Crítica] Sex and Zen - Michael Mak, 1991

-TÍTOL ORIGINAL: Yuk piu tuen ji tau ching bo gaam

-ANY: 1991

-DURACIÓ: 94 min.

-PAÍS: Hong Kong

-DIRECCIÓ: Michael Mak

-GUIÓ: Lee Ying Kit (Novel·la: Li Yu)

-MÚSICA: Chan Wing-leung

-REPARTIMENT: Lawrence Ng, Kent Cheng, Elvis Tsui, Amy Yip, Isabella Chow, Rena Murakami,Carrie Ng, Lo Lieh

-PRODUCTORA: Golden Harvest Company / Johnny Mak Productions

Si hagués de triar un grapat de pel·lícules eròtiques, sens dubte Sex and Zen estaria entre les triades. Es tracta d'una curiositat cinematogràfica morbosa que lluny de voler explorar el Zen la seva pretensió és excitar el públic, però, per la seva sort, té més riquesa que la simple sexualitat. Un film d'origen xinès realitzat el 1991 i que per mèrits propis va funcionar bé fora del seu país, sent a Itàlia, per exemple, un país que va recaptar fins a 1M de dòlars en la seva estrena. Tot va acabar en una saga de, fins avui, 4 pel·lícules.

Sex and Zen està basada en una novel·la eròtica titulada "The Carnal Prayer Mat", una novel·la xinesa escrita per Li Yu al segle 17th (dinastia Ming, 1368-1644) que il·lustra com un jove es mostra decidit a descobrir el món del sexe. Dirigida pel cineasta Michael Mak, la pel·lícula avança com si es tractés d'una aventura, i gairebé recorda a "La llegenda del rei mico" per com el seu protagonista decideix emprendre un viatge cap a la luxúria de poder ficar-se al llit amb totes les dones possibles, trobant-se amb mil i una situacions compromeses, coneixent homes i dones de tota mena, alhora que va descobrint cadascuna de les arestes de la sexualitat. Malauradament, el membre del protagonista és diminut, motiu que el condueix a amputar-se el penis i col·locar-se el d'un cavall, una decisió que suposarà la primera d'una sèrie de desgràcies que acabaran amb la seva decadència. Aquest viatge és emprès no sense abans haver-se casat amb una bella i jove dona, també inexperta al món del sexe, i que després de l'abandonament del seu recent marit el destí la portarà a un bordell com a terapeuta sexual. Finalment, tots dos es retrobaran i aprendran una trista lliçó, però no abans sense haver experimentat gaire sexe i fins i tot una mica de zen.

Es tracta d'una obra multidisciplinària al seu camp, sent el sexe un tema primordial tant en objectiu narratiu com escènic, però, penso que aquells que poden acusar el cinema eròtic de repetitiu i avorrit cal advertir que Sex and Zen és una pel·lícula que es veu bé. El seu sentit de l'humor acompanya bé un argument que mai no perd de vista la innocència d'un jove amb les hormones pels núvols, i amb això cal reconèixer que a estones Sex and Zen arriba a sorprendre pel coqueteig que té amb els límits del grotesc. Més enllà d'aquest humor que a estones arriba a ser pur deliri, les escenes de sexe són variades i curioses: poden arribar a ser romàntiques, molt excitants, zoofíliques, homosexuals, i fins i tot també amb molta crueltat i perversió. I és que a Sex and Zen també hi ha lloc per a algunes cruels violacions rodades com si fossin baralles de Wuxia (sic). En tot cas, totes elles sempre tenen contínues variacions de postures, sent algunes tan estranyes i impossibles que Sex and Zen hauria d'advertir el públic sobre la teva salut: "Precaució! No intentis això a casa!".

Personatges que follen com si barallessin a l'aire, també sota l'aigua, lligats, lèsbic, homosexual... tot cap a Sex and Zen, fins al punt que li va costar a la pel·lícula el preu de la censura, en ser catalogada pel Ministeri de Cultura de Hong Kong com una pel·lícula de la Categoria III, aquella que alberga el cinema més extrem. És una conya constant que no avorreix, sap excitar quan toca, i sap fer riure també quan toca. Aquí, el sexe es converteix en una cosa espectacular (i estrany).