Fa 40 anys, quan el dibuixant
Jan va crear Superlópez, va imaginar un superheroi castís, amb
tota la ironia sobre la "marca Espanya" que socialment i
políticament identifiquem. "López" es deia de cognom, un
cognom comú, procedent d'una família comuna, en un país comú i on
no solen passar massa coses més enllà de la corrupció. Per què
hauria d'haver-hi un superheroi espanyol?
El
director Javier Ruiz Caldera torna a adaptar al cinema
un nou heroi del còmic espanyol després de
l'excel·lent Anacleto: Agent Secret. Superlópez és
una pel·lícula que parteix del naixement del personatge i
segueix fins a la seva evolució i consolidació com a superheroi.
Per al mig, una vilana interpretada per Maribel Verdú, que cal dir
que mai ha aparegut en el còmic original, intentarà destruir el
planeta no sense abans destruir Superlópez.
Abans de tot
he de dir que no sóc un seguidor del còmic creat per Jan, però
conec el just per dir que l'adaptació és possible que defraudi als
més fans del còmic. La pel·lícula ha volgut omplir l'espai
inexplorat en els còmics de Jan des que Superlópez arriba
a la Terra i es converteix en l'heroi que coneixem, cosa que impedeix
explorar millor el personatge del còmic. Però a més hi han
hagut elements que identifiquen el personatge com ara l'esmorzar
de croissants, que solia menjar Superlópez abans d'anar a
treballar o de salvar el món, que queden en un segon pla. En tot
cas, crec que Javier Ruiz Caldera perfila a
un Superlópez amb uns codis molt definits i
fidels al personatge original, amb tota aquesta idea de
rerefons sobre els clixés que identifiquen la societat espanyola,
sempre en clau irònica i amb tendència a l'esquerra, i en
aquest aspecte la pel·lícula crec que generarà satisfacció al
fan. Pel que fa a Dani Rovira personalment està correcte
com Superlópez, però li rellueix en excés el seu personatge
de Rafa en Vuit cognoms bascos.
L'humor és un dels punts
forts de la pel·lícula. Si bé és possible que es pugui
acusar Superlópez d'un humor excessivament vulgar, de
vegades sexista, d'acudit fàcil, etc., crec que tot això remet a un
personatge d'una altra època i en tot cas la sàtira que dóna feina
als diàlegs és de una salubritat interessantíssima. Hi
ha diàlegs memorables, de flasca-flasca genials, molt autocrítics
amb la nostra societat i el valor que donem als nostres
talents. Superlópez és una pel·lícula d'humor espanyol
per espanyols, d'aquest que un estranger no entendrà per què fa
referència a clixés de la nostra societat, que està protagonitzada
per un superheroi "marca Espanya", que és amb bigoti, poc
musculat, amb un vestit ridícul i amb problemes a posar-se'l, i un
cognom també de la pila. Dit així ràpid, Superlópez es
riu de nosaltres mateixos, i això sempre és saludable per a una
societat.
A això només cal dir alt i clar que
els FX de Superlópez són l'hòstia. Això
no és Hollywood, però beneïts ordinadors i el seu potencial
abastable més o menys per qualsevol, però no oblidem que algú els
condueix i aplica el seu potencial creatiu amb molt èxit. Dit això,
els FX digitals de Superlópez són una passada,
n'hi ha a borbolls i aporten màgia a la pel·lícula. També
quan Superlópez vola i llueix bé onejant la seva
capa.
En fi, una coproducció de Mediaset que puc
predir que tindrà un futur molt bo. Cinema amb un treball de guió i
personatges molt interessant, on destaquen també uns secundaris molt
ben adaptats del còmic, molt definits i que sumen a la història com
són els de Luisa (Alexandra Jiménez) i Jaume
(Julián López), que a més també gaudeixen d'evolució
dramàtica. Llàstima només dels dolents, una mica pobres i dèbils,
aportant poca emoció a la trama. En tot cas és molt
entretinguda Superlópez, jo vaig connectar amb ella i vaig
riure, i crec que és una pel·lícula per a tots els públics amb
uns valors basats en el fet que fins i tot el més marginat
de l'escola pot aspirar al més alt. Jo portaria els meus fills al
cinema a veure-la, és molt recomanable.
0 Comentaris