La vida pot ser idíl·lica, amb una
família, una casa de somni, i un treball de prestigi i ben
remunerat, fins que arriba alguna cosa que t'ho fot tot. La vida és
així de puta, i de vegades ni els diners ni els contactes poden
salvar-te la vida d'una malaltia terminal, només allargar el seu
procés a través de la diàlisi a l'espera que puguis ascendir fins
al lloc número 1 d'una interminable llista d'espera de
gent que s'espera per a un trasplantament de ronyó. Sí, la
vida pot convertir-se en una gran merda en qualsevol moment.
Això
és més o menys el que li passa a Antonio (Guillermo Francella),
el protagonista de la pel·lícula Animal, una producció
hispanoargentina que va ser dirigida pel guanyador d'un
Oscar Armando Bo II (guionista de Birdman). La
pel·lícula ja ha estat estrenada a Argentina i no ha deixat
indiferent al públic, amb una proposta potser
allunyada del fantàstic, però en què sí que s'aposta
per la transformació de les persones cap a l'irracional, al que és
incorrecte, i en general animal és un cant a la rebel·lió i la
llibertat.
La pel·lícula parteix d'un argument de
sobretaula, si, però el ritme narratiu intens juntament amb
el background que acumula darrere Antonio fa que
l'espectador s'impliqui en la pel·lícula. Aconsegueix que
ens importI Antonio, sentim que qui més o qui menys
intenta fer les coses bé i que moltes vegades no funciona. Antonio
decideix jugar les seves últimes cartes comprant una casa a uns
joves mitjà-vagabunds i drogoaddictes, a canvi que un d'ells li doni
un ronyó. És clar que, no tot sortirà com espera Antoni.
Animal
és una pel·lícula que funciona de meravella com a producte
televisiu, però poc més. Massa acadèmica en estil, Armando Bo
II arrisca poc i es limita a complir amb el que s'esperava, a més es
troba a faltar una mica més de visceralitat, més detonació en
el seu últim tram que la faci alguna cosa més memorable. I és que,
el que ens explica Animal, ja el coneixem perfectament, i les cartes
que li quedaven a Armando Bo II per sorprendre l'espectador
eren les de la interpretació d'aquest missatge comú partint d'una
altra perspectiva estètica. Per exemple, pel·lícules recents
com Mandy parteixen d'alguna cosa coneguda i ben
conegut, però Panos Cosmatos s'apropia del
discurs per crear una identitat, una cosa que l'allunya de la
pila. Animal, en aquest aspecte, és massa acadèmica. I si, és
evident que Animal no és producte de Hollywood, però hi ha sèrie B
amb molt més atreviment i arpa.
No obstant això Animal és
una pel·lícula que tindrà el seu públic. Són dues hores de
metratge que avancen sense generar avorriment a l'espectador,
treballant bé una història que aconsegueix que ens impliquem en
ella i la desesperació d'Antonio, que és algú que qualsevol dia
podem ser tu o jo. També, Animal és un cant a la rebel·lió i la
llibertat, una empenta a llançar-se a la piscina, a pensar en un
mateix per sobre de la resta, i a ser feliços. Punyeta, a ser
feliços!
0 Comentaris