-ANY: 2018
-DURACIÓ: 100 min.
-PAÍS: Japó
-DIRECCIÓ: Tatsuya Nagamine
-DIRECTOR D'ANIMACIÓ: Naohiro Shintani
-GUIÓ: Akira Toriyama (Personatges: Akira Toriyama)
-MÚSICA: Norihito Sumitomo
-PRODUCTORA: Toei / Shueisha / Toei Animation / Bandai Co., Ltd.
La posició d'Akira Toriyama respecte
a Bola de Drac en els darrers anys ha estat, més enllà d'aportar
idees i dissenys de personatges per a Dragon Ball Super,
intentar posar pegats a tots els buits argumentals que patia Bola de
Drac. Aquests buits, sobretot predominants en els orígens dels
Saiyans, al manga que ell mateix va dibuixar aquest és un tema
que s'explora més aviat poc, cosa que la productora
Toei Animation (l'encarregada de realitzar la sèrie
televisiva així com els OVAs i pel·lícules de la
franquícia) sí que ha explorat sense la col·laboració
de Toriyama, és a dir, d'una manera no oficial. Toriyama,
amb mangas com Jaco, the Galactic Patrolman,
així com diverses entrevistes que explicava l'origen dels Saiyans,
ha pretès donar un ordre i una coherència als orígens de Bola de
Drac que avui, amb Dragon Ball Super: Broly, s'ha
materialitzat oficialment amb la seva col·laboració explícita
escrivint el guió.
Dragon Ball Super: Broly està
dirigida per Tatsuya Nagamine, responsable de les
pel·lícules d'One Piece, i sobretot -i més important- ha
estat animada per Naohiro Shintani. Aquest era un punt que
preocupava el fan de la sèrie, ja que, precisament Dragon
Ball Super, no pot presumir de tenir una animació a
l'alçada del que es va veure els 25 anys
abans, com eren aquelles baralles èpiques, amb
dolents dolentíssims, i sobretot un fons tan humà dels
protagonistes que van convertir Goku, Vegeta, Cor Petit en
inoblidables per a tota una generació. Nagamine amb Shintani
aconsegueixen amb Dragon Ball Super: Broly recuperar
aquelles experiències que van fascinar els fans. I és que sens
dubte ha estat tot un encert deixar de banda personatges com Goku i
Vegeta, molt utilitzats durant molt de temps, i centrar-se en un punt
sensible i necessitat d'arguments com és l'origen dels Saiyans, a
més de recuperar-ne un dels dolents més aclamats de la
franquícia com és Broly, i sobretot la de mimar al
màxim la qualitat de les baralles. I és que Dragon Ball Super:
Broly és el més semblant a Bola de Drac Z que hem
vist en vint anys.
La pel·lícula té una primera meitat
centrada en els Saiyans i la seva relació amb Freezer,
les polítiques de selecció de guerrers de la raça, els pares
de Goku (inclosa la mare, anomenada Gine), el destí del
planeta Vegeta, i Broly i el seu pare Paragus que
són enviats a un altre planeta. Sobre això, cal oblidar
l'OVA dirigit per Mitsuo Hashimoto el 1990, i acceptar
com a oficial el que s'ha vist ara. És per això que poden grinyolar
alguns detalls com els de Bardock, pare de Goku, mostrat
ara com algú amb menys caràcter i sí més paternal del que li
havíem conegut anteriorment, o fins i tot el seu propi destí fatal,
que aquesta vegada la seva lluita suïcida per salvar el planeta
Vegeta queda completament dissimulada però no absent, ja que
al manga original d'Akira Toriyama sí que es mostra.
A propòsit d'això, creix el nadó protagonista de la
pel·lícula: Broly, un personatge ben treballat i
que Toriyama esbossa d'una manera molt més polièdrica que
el que s'ha vist en tres OVAs anteriorment, és a
dir, rebel·lant molt més sobre ell, el seu caràcter i la
seva força.
Com a novetat també apareixen a la trama una
sèrie de secundaris interessants com Cheelay, Lemo o Kikono, que
aporten recursos a la trama de la pel·lícula, encara que els seus
dissenys estètics es veuen massa infantilitzats. I pel que fa
a Freezer, es mostra caricaturitzat en excés en la seva
motivació de venjança contra Goku i Vegeta, per a un
personatge que és pur malament, però també un galant segur de si
mateix, superb i incapaç de distingir el que és bo del que és
dolent. Sens dubte, l'humor que li ha volgut aplicar Toriyama al
personatge no fa gràcia a ningú.
Amb això, Freezer torna a
la Terra al costat del reclutat Broly i Paragus per
utilitzar les boles de drac i ja de pas venjar-se de Goku i Vegeta,
moment que esclata una brutal baralla. Aquesta baralla és una
brutalitat incansable. Shintani aprofitant els avantatges
del CG i arrodoneix una baralla d'uns 40 minuts que acaba
sent un espectacle èpic d'hòsties i violència, velocitat i
cabrioles que deixarà al·lucinat a qualsevol, on les hòsties tornen
a fer mal de veritat, les explosions ni es veuen venir, i tot està
animat amb una qualitat de detall mai vist a Bola de Drac. A més, el
color que se li ha aplicat al dibuix es desmarca de les textures
blavoses i liloses de Dragon Ball Super per retrocedir
(només en aparença) als acetats dels anys noranta, a aquesta
animació que tant hem enyorat veient Super. Només retreure un excés
de continuïtat a la baralla, de ser massa frenètica i no deixar
respirar l'espectador per deixar aflorar l'èpica, de la mateixa
manera que es va fer a Bola de Drac i Bola de Drac Z,
quedant aquesta vegada en un exercici que certament deixa
esgotat l'espectador.
En conjunt, Dragon
Ball Super: Broly, que no oblidem que és la pel·lícula
número 20 de la franquícia, serveix per donar una consistència a
aquest passat que ha estat el detonant de diverses sagues de la
franquícia de Dragon Ball. Per explicar-ho Akira Toriyama ha
precisat en el seu repertori de personatges Bardock, Rei Vegeta,
Rei Cold, Raditz o Nappa, posar en escena altres
com Gine o Cheelai, treballar una història sobre el funcionament del
planeta Vegeta i el que va acabar ocorregut en ell, a més de
temes desconeguts fins ara com és l'aparició de Freezer succeint
al seu pare al tron, la creació dels scouters dels soldats
o l'inventor en general de tota aquesta tecnologia. Sens dubte,
Dragon Ball Super: Broly és una pel·lícula
necessària, consistent i sobretot convincent, pensada sobretot per
als no-iniciats. Llàstima que al Japó hi hagi restricció amb l'ús
de la sang i aquest infantilisme de fons que acompanya Dragon
Ball Super des del seu inici, però la resta és un
treball satisfactori i que engrandeix encara més la porta del nou
arc argumental de Dragon Ball Super que ja ha començat a publicar-se
al Japó.
0 Comentaris