Entrevista a Denise Castro, directora de DRÁCULA DE DENISE CASTRO

És la responsable de Drácula de Denise Castro, pel·lícula de terror de metratge trobat que trasllada a l'espectador a Transsilvània, el bressol del vampirisme

La directora i guionista catalana Denise Castro és un dels talents recents més productius de la factoria ESCAC. Les seves dades ho confirmen, havent realitzat fins a la data dos llargmetratges (Salvación, Dràcula de Denise Castro) i haver participat en una antologia de relats (Maniac Tales), a més de realitzar múltiples curtmetratges. Tots aquests treballs tenen el nexe comú del gènere de terror.

Passats ja un any des de la première nacional de Drácula de Denise Castro al IV Sant Cugat Fantàstic on, per cert, es va endur el premi del públic, la pel·lícula encara segueix circulant per esdeveniments i fins i tot fins al 12 de maig es pot veure en Movistar+. Potser estem davant l'últim gran èxit de cinema de gènere català i fins i tot també espanyol, i paradoxalment sent una pel·lícula molt modesta pel que fa a pressupost, cosa que la converteix en una autèntica lliçó de com superar els obstacles de pressupost amb imaginació, ganes i treball. I és que Dràcula de Denise Castro és una pel·lícula produïda amb només 2.000 €.

Amb motiu de la projecció de Dràcula de Denise Castro en una sessió gratuïta de "cinema a la fresca" al V Sant Cugat Fantàstic, vam aprofitar per entrevistar Denise Castro. Vam poder comentar les claus de la pel·lícula, l'experiència de rodar a Transsilvània, la importància del vampirisme en la seva persona, a més del present i futur. Una entrevista molt substanciosa i ben carregada d'anècdotes. No te la perdis.

-Veient en perspectiva teus treballs tens un interès pel vampirisme. Té algun significat especial per a tu?

Sí, el vampirisme m'ha interessat des de petita. Tal com vaig explicar en Salvació [2016] jo vaig néixer malalta de cor amb una alenada, i a mesura que anava creixent la meva salut empitjorava. Per això, en la meva infància, que ja era una mica friki, somiava que volia convertir-me en vampiressa per ser immortal i així no haver d'operar-me ni estar malalta. Aquesta és una idea que va alimentar la meva vida. A més, també m'ha atret molt el mite del comte Dràcula, perquè representa la sexualitat, la foscor... Moltes coses, però sobretot em fascinava el tema del més enllà de la mort, de l'eternitat en certa manera.


-En "Drácula de Denise Castro" viatges fins Transsilvània, la meca el vampirisme. És la pel·lícula que sempre havies volgut fer?

Si, encara que més que la pel·lícula que sempre he volgut fer, és el viatge que sempre he volgut fer. Sempre havia volgut anar a Romania i visitar el castell de Dràcula, és a dir, el castell amb el qual Bram Stoker es va inspirar per fer la novel·la de Dràcula. Era com molt mític per mi, i per descomptat rodar-hi una pel·lícula. Encara que en realitat tot va començar amb un concurs de Airbnb que sortejaven una nit en un castell, en un taüt, etc., i vaig participar, encara que no em va tocar. Doncs com em va fer molta ràbia que no em toqués em vaig decidir a anar a la meva manera, i ja que hi anava doncs de pas podria rodar una pel·lícula. Llavors hi vaig comentar als meus quatre amics que sé que estan tan bojos com jo de si es volien apuntar, i si, es van apuntar a l'aventura en pla "anem a rodar una pel·lícula, sense pressupost, sense gairebé guió ja -15°", i els bojos em van dir que sí igualment. Responent a la pregunta, no és el model de pel·lícula que voldria rodar allà, però bé, que volia anar-hi i rodar una mica ho tenia clar des de sempre, i com no vaig tenir l'ocasió de fer-ho abans perquè em vaig llançar a la piscina.


-I que tal l'experiència de rodar a Romania? Què us deien els romanesos en veure un grup de catalans volent fer una pel·lícula low cost sobre el seu mite?

L'experiència bé, o millor dit, curiosa. D'una banda, amb la gent del castell amb la qual vam emparaular rodar va ser genial, perquè era gent molt amable i ens van ajudar en tot. Aquesta gent viu de la llegenda de Dràcula i s'ho prenen prou seriosament, tenint molt respecte a l'ocult, als "strigois" com ells els anomenen, que són aquests vampirs típics d'allà. Després d'altra banda, la gent de poble que hi havia a les paradetes o que treballava per allà en altres llocs, era bastant reticent a acostar-se a nosaltres, no eren molt "accessibles" que diguem, molt introvertits, però anem, en general no vam tenir molts problemes. Jo crec que ens veien com uns frikis inconscient, perquè alguns sí que ens van dir "no aneu al bosc dels Carpats de nit, que hi ha óssos i llops que no estan hivernant perquè tenen gana, i és molt perillós!", I clar, ens veien anar a bosc de nit no només una vegada, sinó dues-tres, i clar, haurien de pensar que estàvem una mica sonats...

-La pel·lícula en certa manera presumeix de ser modesta en pressupost, però ho era tant? ¿Que pressupost té?

La pel·lícula presumeix de ser modesta i realment ho és. És tal qual com s'ensenya. El pressupost van ser els viatges, que eren molt barats, i després una taxa mínima que vaig pagar al castell per rodar unes hores, i ja està, res més. A partir d'aquí tot era material propi, ningú va cobrar en aquest moment, i mil favors a tothom. No obstant això a la fi si que vam aconseguir un acabat professional perquè vam tenir la sort de disposar d'una sala de mescles. Teníem un equip tècnic i humà professional, que això fa que la pel·lícula pugi i després es pugui vendre. Concretament el pressupost de Dràcula de Denise Castro podem dir que va ser d'uns 2.000 € aproximadament, una xifra ridícula i que ni tan sols permet catalogar la pel·lícula com de baix cost.


-Entre línies podem llegir un missatge sobre les dificultats que tenen els artistes més emergents per fer cinema. ¿Aquesta idea de fons va ser casualitat o premeditada?

El metacinema a la pel·lícula és una cosa premeditada que se'ns va acudir abans d'anar a rodar, perquè clar, en pensar que anàvem a anar tan pocs dies, 3 o 4 sol, i amb molt pocs diners, a la fi vaig pensar "ostres, perquè anem a rodar una pel·lícula sobre el difícil que és rodar una pel·lícula en aquesta situació, i a sobre ho farem en clau d'humor i amb mala llet". Per tant, vam optar per fer una autoparòdia, perquè fins i tot jo mateixa havia de fer d'actriu, i no perquè m'agradi fer-ho sinó perquè no hi havia més remei. Llavors, això va ser una cosa que ja va sorgir per endavant, i que a més ens va semblar que seria el punt original de la pel·lícula, i per tant, no només fer una pel·lícula de terror de gent que va a buscar vampirs o a veure a Dràcula a Transsilvània, sinó donar-li un punt diferencial a la pel·lícula. Vaig pensar que a l'igual seria ser aquest, que parlarien que la pel·lícula no només tracta sobre el vampirisme comú sinó també de com una directora xucla la sang al seu equip per aconseguir tirar endavant la producció.

-Veient la pel·lícula sembla tot molt anàrquic. Imagino que tot ho tenies calculat, no?

Hi ha una part preparada i després una altra part molt anàrquica. La preparada és el rodatge al castell en si, que vaig demanar unes hores per rodar, però clar, em deixaven rodar dins, però jo mai havia estat al castell i per tant no tenia clar el que havia de rodar-hi. El que vam preparar per endavant va ser un guió d'unes nou pàgines amb un argument de més o menys el que havia de passar, però després hi ha moltes coses improvisades, molts diàlegs per descomptat, i fins i tot seqüències que se'ns van ocórrer allà. No vam poder buscar localitzacions prèviament, ni fer guió tècnic, ni res, el rodatge va ser anar a l'aventura, de manera que l'esperit que té la pel·lícula és real, i la gràcia és que després també la gent es cregui que és real. De fet, molta gent m'ha preguntat si el del mal rotllo que es veu en la pel·lícula era cert, i bé, sense fer espòilers... Per què la gent ha vist tornar del viatge a Clàudia i Ricard, que si no... ja m'entens, podríem haver fet un The Blair Witch Project (rialles).


-Llavors, posar en dubte la línia que separa la realitat de la ficció ha estat la clau perquè funcioni la pel·lícula?

Si, aquesta era la clau per rodar la pel·lícula, per donar-li un punt original i també perquè era l'única manera de rodar-la. Si ens la preníem molt seriosament i rodàvem com una pel·lícula convencional jo crec que no hagués funcionat pels pocs recursos i mitjans que teníem, i fer-la així era donar-li un aire de realitat que al menys la feia interessant. Ja et dic, jo si hagués tingut diners haguera fet una campanya com The Blair Witch Project i l'hagués ficat en les notícies, dir que s'havien trobat unes gravacions, que els actors no havien tornat, etc., però òbviament no ho hem pogut fer. Igualment, tot i això va generar dubtes. M'he trobat amb preguntes de si ens havíem barallat durant el rodatge, o de gent en pla "que estúpida aquesta directora, està boja". Quan sento o llegeixo aquests comentaris m'agrada perquè és senyal que la gent s'ho creu.


-L'escena de la mort del personatge empalat (no direm qui per no fer espòiler) resulta molt impactant. ¿Com es va rodar?

Aquest moment va estar més controlat que la resta, però òbviament no ho vam fer de la manera habitual i professional com se sol fer, sinó dins de les nostres possibilitats. Vam rodar el plànol del paissatge dels Carpats amb la neu i després vam posar al personatge en roba interior a -15°, que és una cosa que l'actor em recordarà per tota la seva vida (riu). En tot cas crec que no em guarda mania per això ni rancor, és més, jo li deia "no sé com ets capaç de fer-ho, jo seria incapaç, no podria posar-me així amb aquest fred, jo em moro ..." I ell, tot i això, es picava en el bon sentit i si, ho va voler fer i és una cosa que sempre l'hi agrairé. Després quan vam arribar a Barcelona vam tornar a repetir l'escena amb una situació més controlada. El que vam fer va ser gravar una mena de pal i a la fi, Dani García, que és el que fa els efectes especials, va fer un muntatge per capes de tot i aconseguint l'efecte com si l'actor estigués empalat allà a la neu. És a dir, el que vam gravar a la neu en roba interior va acabar retallat i després es va inserir el pal, a més d'alguns retocs addicionals. Però bé, que el pobre va haver d'estar en pilota picada a la neu a -15° envoltat d'óssos i llops.

-Després de la circulació de la pel·lícula per festivals, "Drácula de Denise Castro" ha estat emesa per Dark TV. Que tal ha anat pel que fa a audiència?

Estem molt contents que la pel·lícula s'hagi passat a Dark TV gràcies a la distribuïdora Tema Distribuciones, que està especialitzada en cinema de gènere. Jo vaig contactar amb ells, els vaig passar la pel·lícula i els va fer molta gràcia, a part també perquè está rodada a Transsilvània, surt Dràcula, etc., i per què té aquesta part de metacinema que els va semblar original, divertida i terrorífica. Em van dir després que es faria una passada en Dark TV, i després vaig veure que es van fer alguns més. La veritat és que no tinc dades reals de com han anat les passades, és a dir, de quanta gent l'ha vist, però entenc que si han fet més passades de la pel·lícula suposo que va haver d'anar bé i que va tenir bona audiència. A més, el que em fa més gràcia de la seva programació donin Dark TV, és que la pel·lícula estigui valorada pel públic amb tres estrelles sobre cinc, per què podrien donar-li molta canya, ja que hi ha gent que no aconsegueix entendre-la i la posa a caldo, més que res perquè no entén el seu to, la seva ironia i la seva mala llet. La veritat és que m'alegro que en Dark TV la gent l'hagi valorat més aviat que mal. Per cert, ara mateix Dràcula de Denise Castro està en el catàleg de Movistar + fins al 12 de maig.


-Saps ja si Tema Distribuciones té intenció de distribuir en DVD / BD "Dràcula de Denise Castro"?

Seguim sense saber res sobre l'estrena de la pel·lícula en format domèstic. He de parlar amb Tema Distribuciones a veure. En el seu moment em van dir que dependria de com fossin les passades en Dark TV, si tenien audiència o no, però ja em van dir que avui en dia no era molt rendible treure una pel·lícula així en DVD / BD, ja que a la fi l'acaben comprant familiars i amics, i que per això no val la pena editar-la. També és veritat que la gent cada vegada més veu les pel·lícules en plataformes i poca gent compra i a aquest tipus de format, però bé, és bo saber que hi ha gent amb ganes de veure-la i tenir-la. Intentaré que sí, però això ja és una cosa que a mi se m'escapa.


-Hem conegut fa poc que el teu pròxim treball serà el videoclip "My Mother's Dating A Vampire". Què pots explicar-nos d'ell?

És un videoclip per a una cançó del grup Oblique & Carlos Bayona, que els conec de fa temps perquè em van deixar cançons per a diversos dels meus curts i pel·lícules, i bé, és un disc que acaben de treure en què cada cançó està dedicada a una pel·lícula dels vuitanta, i aquesta en concret està dedicada a Joves Ocults. Llavors, com els del grup coneixen el meu fanatisme pel vampirisme, ja que em van demanar que fes el videoclip amb el meu equip de Vampi Films. I bé, em van demanar alguna cosa similar a l'estil Dràcula. Per començar gairebé no hi ha pressupost (rialles), però els del grup ens donen via lliure per fer el que ens vingui de gust. Així que res, el dissabte 11 de maig rodarem, i us puc dir que de la pel·lícula Joves Ocults em quedo amb la idea dels motoristes vampirs, i amb la trama que hi ha dels protagonistes Michael i Sam. Amb això, i dins de les nostres possibilitats, intentarem fer un videoclip senzill, petit, però crec que resolutiu. A veure que tal us sembla.


-Més enllà de curts (per cert, brutal el teu curt de "La Loca de los Gatos") i videoclips, imagino que tindràs en ment algun llargmetratge. Parla'm del futur.

M'alegro que t'agradés La loca de los gatos. La veritat és que amb Vampi Films tenim pensat de desenvolupar una pel·lícula partint d'aquest microcurt. Aquest és un dels projectes que tenim, però bé, a part d'aquest ara camino embolicada amb una pel·lícula -per fi- gran, que produeix una productora potent, i que es titula "Patern". Ara mateix estem acabant el període de finançament i té previst rodar-se a principis d'any que ve. Jo crec que aquesta pel·lícula donarà de què parlar. Només puc dir-te que es tracta d'un thriller amb tints de terror, i que de moment tot va sobre la marxa. D'altra banda, amb Vampi Films de nou, tenim pensat fer una altra pel·lícula a l'estil Dràcula, però no sé si serà abans o després de Paterno, o seguir treballant el projecte que comentava abans de la boja dels gats. Ja veurem, però en tot cas la qüestió és no parar, sempre cal anar fent coses.