-DIRECCIÓ: Andrew Traucki
-GUIÓ: John Ridley, Sarah Smith
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 98 min.
-PAÍS: Austràlia
-MÚSICA: Michael Lira
-FOTOGRAFIA: Damien Beebe
-REPARTIMENT: Jessica McNamee, Luke Mitchell, Amali Golden, Anthony Sharpe, Benjamin Hoetjes, Rumi Kikuchi, Lynne Rose, Stu Kirk, Vicky Wanless, Tyson Brannigan
-PRODUCCIÓN: Coproducció Austràlia-Estats Units; Thrills & Spills, Cornerstone Pictures, ProdigyMovies
13 anys després de l'estrena de
Black Water, un dels directors, Andrew Traucky, torna
a l'escena cinematogràfica de terror amb una seqüela tan
innecessària com també entretinguda. Reconeguem-ho: Black Water no
era una bona pel·lícula, però va aconseguir colar-se a les
televisions de mig món com a pel·lícula de sobretaula, i les
re-emissions han estat freqüents. Black Water va agradar al
públic, és innegable.
Ara arriba Black Water: Abyss, una
continuació que no té res a veure amb la seva predecessora més
enllà de la presència de cocodrils famolencs. Diguem que afegir
"black water" al títol és un exercici més de
màrqueting que una altra cosa. Però també és cert que
Black Water: Abyss supera en moltes coses el seu
anterior. Tant en posada en escena, en mecanismes per generar tensió,
treball d'il·luminació... és en general molt més ambiciosa, però
també comet els mateixos errors.
Aquest cop, un altre grup de
joves intrèpids decideixen fer espeleologia, encara conscients que
s'acosta una tempesta i que no han avisat ningú que s'introduiran en
un forat al mig de la jungla. I és que els mateixos protagonistes ja
s'encarreguen de comunicar al públic la seva insensatesa. A partir
d'aquí passa el previsible: es queden atrapats dins de la cova i per
si no n'hi hagués prou un cocodril els intentarà menjar.
Partint
d'aquí, Andrew Traucky elabora un treball excel·lent
dins de la cova, desenvolupant la història sempre amb molt poca
llum, en ambients rocosos i de vegades fins i tot claustrofòbics.
Black Water: Abyss aconsegueix allò que no va aconseguir
Black Water, que és generar veritable tensió, i la veritat és
que té moments que fan suar l'espectador. El problema és que
aquesta vegada l'amenaça del cocodril és secundària, i la
principal preocupació dels joves és la fugida de la cova, i per
això la presència del rèptil és escassa i a més molt
poc visible. A propòsit d'això, a Black Water: Abyss hi ha
poca sang, i es converteix, de la mateixa manera que l'anterior, en
una pel·lícula molt accessible per a tots els públics.
El
ritme de la pel·lícula és irregular a causa d'una certa manca
d'idees del director, sobretot al tram final de la pel·lícula.
Aquestes mancances a la narració són suplides afegint problemes de
parelles que surten a la llum i que pretenen generar més intensitat
al drama que viuen els protagonistes, però en realitat interessen
més aviat poc a l'espectador. Els personatges són plans a més no
poder, pura carnassa, mai millor dit.
Black Water: Abyss és
millor que Black Water, però està molt lluny de brillar. El
més interessant és que finalment l'aigua de la pel·lícula es
torna fosca, en un entorn fosc i amb moments realment angoixosos.
L'escenari ho permet. Black Water: Abyss és un
entreteniment de sobre tarda ben realitzat que mai brilla,
però acontentarà de sobres els espectadors menys exigents.
0 Comentaris