[Crítica] COME TRUE - Anthony Scott Burns, 2020


-DIRECCIÓ: Anthony Scott Burns

-GUIÓ: Anthony Scott Burns, Daniel Weissenberger

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 105 min.

-PAÍS: Canadà

-MÚSICA: Anthony Scott Burns, Pilotpriest, Electric Youth

-FOTOGRAFIA: Anthony Scott Burns

-REPARTIMENT: Julia Sarah Stone, Landon Liboiron, Skylar Radzion, Tiffany Helm, Tedra Rogers, Chantal Perron, Michelle Rios, Marla Renae, Carlee Ryski, Caroline Buzanko, Elena Porter, Kaya Coleman, Orin McCusker, Pamela Parker, Steve Tsang

-PRODUCIÓ: Copperheart Entertainment






A qui no li agradaria tenir una eina que pogués reproduir amb imatges els somnis que tenim mentre dormim? També els malsons. Come True és una pel·lícula de ciència-ficció i terror produïda per Vincenzo Natali (Cube), en què un científic aconsegueix crear una màquina d'aquest tipus i ha organitzat un estudi amb voluntaris per experimentar-hi. Una d'aquestes voluntàries és Sarah (Julia Sarah Stone), però els seus somnis són malsons, uns malsons que no són del tot normals.

El que més destaca de Come True és com li ha donat forma el seu director Anthony Scott Burns. Amb un treball elaborat a la banda sonora a través de peces que remeten als sons sintètics dels 80', i un gust exquisit per la fotografia, la pel·lícula té una capacitat hipnòtica molt considerable. Atrapa des del minut u, portant l'espectador entre el fet oníric i el real, en un thriller que puntualment evoca situacions de gènere fantàstic. Així doncs, Come True té una part científica molt important, però al final la pel·lícula acaba sent un tour da force per part de Sarah que la porta a viure esgarrifosos malsons. Aquests malsons, lluny de buscar el cop d'efecte amb algun ensurt o imatge desagradable, el director prefereix generar i explorar un escenari infernal, tot molt hipnòtic i que a l'espectador no deixa apartar la mirada de la pantalla.

Cal no oblidar que la banda sonora, sempre present amb temes musicals, reforça en tot moment la immersió de l'espectador a la pel·lícula. Potser a estones petit d'excessiu protagonisme i fent així una sensació de videoclip, però és innegable que Come True té moments que emocionen. Tot plegat genera una sensació de tristesa, cosa que té un sentit i no desvetllarem. Es desvetllarà al final, amb un final controvertit que farà parlar. Un servidor ha necessitat el seu temps, però cada cop li agrada més.

Come True és una pel·lícula destinada a anar a qualsevol Top del 2020. És preciosa, trista, terrorífica i científica, també envoltant i amb un final hipnòtic que podrà agradar o no, però no deixa indiferent. Anthony Scott Burns fa un treball impecable elaborant un modelatge estètic de la pel·lícula molt particular, però també escriu un guió intel·ligent, profund i accessible. També veiem el director en camps com la fotografia i la música, gairebé res! En fi, Come True és una pel·lícula que cal veure com més verge possible, i que no et pots perdre.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris