-DIRECCIÓ: Christopher Alender
-GUIÓ: Marcos Gabriel
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 89 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Ben Lovett
-FOTOGRAFIA: Adam Lee
-REPARTIMENT: Brigitte Kali Canales, Sal López, Julia Vera, Andrea Cortés
-PRODUCCIÓ: Soapbox Films
The Old Ways no inventa la
roda, i per això s'esforça en dues coses: aconseguir identitat i
satisfer els fans del terror. I ho aconsegueix. La pel·lícula
planteja un exorcisme situat en una localitat selvàtica de
Mèxic, on les maneres de fer, en aquest cas per part d'una
curandera, s'allunyen força de les del pare
Merrin a L'Exorcista.
Es tracta de la nova
pel·lícula de Christopher Alender partint d'un guió
de Marcos Gabriel. Tots dos fa 20 anys que treballen
junts. Segons el director, The Old Ways és una
pel·lícula que va imaginar per ser presentada al Festival de
Sitges, i una vegada vista podem donar fe que el seu treball és un
divertiment de pur gènere que difícilment defraudarà els fans.
La
pel·lícula arrenca amb una noia nord-americana encadenada en un
habitacle fet amb branques i troncs. Ella creu que ha estat
segrestada per un grup d'indígenes que viuen a la selva, però
aquests captors li afirmen que en realitat està posseïda per un
dimoni i cal practicar-li un exorcisme.
The Old Ways mostra
un exorcisme narrat a ritme llatí, amb una simpàtica banda sonora i
una posada en escena exòtica i acolorida. Sens dubte es veu tot molt
diferent del que estem acostumats a veure en aquest tipus de
pel·lícules, i la veritat és que el xoc cultural es fa curiós i
atractiu. A això, The Old Ways segueix igualment els patrons
d'una pel·lícula d'exorcismes, amb rituals estranys, drogues, vudú
i fins i tot el mateix dimoni acaba representat físicament.
El
desenvolupament de la història avança sempre en un entorn
interior. A propòsit d'això, la fotografia a càrrec
d'Adam Lee llueix sempre molt bé amb tot el que comporta
rodar en tan poc espai. Aconsegueix generar una sensació d'humitat i
calor, tot retratat de manera molt acolorida per la posada en escena
verda i natural de l'habitacle així com pels decorats
indígenes i maquillatges cridaners. Visualment The Old Ways té
una feina molt interessant.
El seu protagonista és Cristina
(Brigitte Kali Canales), que fa una feina fantàstica
veient-se partícip d'escenes complicades, algunes fins i tot que
impliquen contacte amb serps. Alerta a les dues escenes d'aquest
tipus. També el gir interpretatiu a la part final acaba arrodonint
un treball exigent i en general força sòlid.
Tenia raó
Christopher Alender quan va afirmar que The Old Ways és
una pel·lícula molt Sitges. Potser no aporta res que no coneguem i
sobretot ens desconcerta aquesta simpàtica música llatina que
acompanya en els moments tensos, però creiem que aquí hi ha una
identitat, una personalitat estètica i narrativa allunyada dels
patrons comuns del subgènere d'exorcismes. Més enllà d'això, The
Old Ways és un entreteniment que funciona, dels quals
se'ls nota que han estat pensats per a fans del cinema de terror.
Recomanable.
0 Comentaris