-DIRECCIÓ: Kike Maíllo
-GUIÓ: Cristina Clemente, Kike Maíllo, Fernando Navarro (Novela: Amélie Nothomb)
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 88 min.
-PAÍS: Catalunya-Espanya-Alemanya-França
-MÚSICA: Alex Baranowski
-FOTOGRAFIA: Rita Noriega
-REPARTIMENT: Tomasz Kot, Athena Strates, Marta Nieto, Dominique Pinon
-PRODUCCIÓ: ESCAC Films, Sábado Películas, Barry Films, Hessen-Invest Film, Televisión Española (TVE), TV3, The Project, Treehouse Pictures, OneWorld Entertainment
L'adaptació al cinema de la novel·la
d'Amélie Nothomb titulada Cosmétique de
l'ennemy a càrrec de Kike Maíllo, és una
coproducció europea on la intriga on els girs narratius tenen una
presència destacable. Tot arrenca amb un arquitecte d'èxit
anomenat Jeremiasz Angust (Tomasz Kot) que
després de fer una conferència ha d'agafar un avió. De camí a
l'aeroport coneix una noia anomenada Texel (Athena Strates),
que fa perdre el temps fins que Jeremiasz perd el vol.
Aquesta noia no li ha fet perdre el temps desinteressadament sinó
que guarda un secret.
Cosmètica de l'enemic és un thriller
psicològic amb un dol de ments i dimonis del passat que tornen. La
pel·lícula atrapa des del principi, amb un duel interpretatiu
entre Jeremiasz i Texel que a poc a poc va
passant de la conversa irrellevant fins a destapar secrets del passat
que els uneixen més del que s'imagina al principi. Creiem que no és
gens fàcil aconseguir que l'espectador s'enganxi fins al final amb
una pel·lícula de diàlegs entre dues persones, i Maíllo ho
aconsegueix, desenvolupant una història que fa la sensació com que
sempre va un pas per davant de l'espectador. El problema és que al
puzle que planteja el director acaba per no encaixar-li les peces,
arribant a una conclusió amb diverses trampes narratives que fan
coixejar el resultat final.
La pel·lícula se sosté per dos
personatges interessants i malsans, que juguen al gat i al ratolí
amb l'espectador. Solidesa interpretativa per a un thriller
psicològic escrit amb intel·ligència i amb desenvolupament
accessible, però cal reconèixer que sense aquest duet interpretatiu
format per Tomasz Kot i Athena Strates no seria el
mateix. Gran feina.
Cosmètica de l'enemic no és el
brillant que voldríem. Transita durant 1 h sense que
l'espectador entengui cap on va exactament tot i que en tot
moment Kike Maíllo aconsegueix que sospitem que
alguna cosa rara hi ha darrere d'aquesta llarga conversa. El problema
és que quan els enigmes es revelen no tot encaixa, o si més no
aquesta és la sensació que ens ha generat com a espectadors. El ris
arrissa tant que la resolució es fa difusa. Cosmètica de l'enemic
és un thriller psicològic intel·ligent, sòlid en gran part del
metratge, però que les expectatives no s'acaben de complir.
0 Comentaris