-DIRECCIÓ: Mikel Balerdi
-GUIÓ: Mikel Balerdi
-PAÍS: Espanya
-ANY: 2020
-REPARTIMENT: Mikel Balerdi, Dairi Gaona
-DISTRIBUIDORA: TetroVideo (2021)
Després d'un accident de trànsit que
va implicar la mort del seu fill, una parella intenta tirar endavant
després de la desgràcia. Larva Mental parteix d'aquí, d'uns pares
que han de plantar cara a la pitjor de les desgràcies que poden
patir a la vida, però aquesta lluita fracassa quan la mare se
suïcida i conseqüentment el pare cau en un forat fosc on regeix la
perversió i el dolor.
Pràcticament muda i amb un muntatge
proper al videoclip, Larva Mental és un drama amb tints de terror
que compta com un pare canalitza el seu dolor en plaer, i el plaer en
autodestrucció. Ha estat escrita, dirigida i protagonitzada
per Mikel Balerdi, i el cineasta planteja una experiència
extrema a l'espectador mentre explora una nova forma d'expressió
artística mitjançant la plasticitat del cos, amb escenes que
impliquen sexe explícit i autolesió. Una proposta intimista
protagonitzada en gran part per un sol actor que és propera al
cinema d'art i assaig, però tot amb un discurs accessible –que no
pas simple– amb referències a la doctrina cristiana.
Les
escenes d'autolesió són precisament el principal reclam de la
pel·lícula. Amb uns efectes especials creats pel mateix Balerdi en
col·laboració amb Dairi Gaona –qui interpreta
també la mare–, Larva Mental és una pel·lícula que no saps fins
a quin punt el que has presenciat és real. El que es veu a la
pantalla provoca, fastigueja i fa mal. I farà mal també els
espectadors més adobats en gènere de terror. Larva Mental vol
incomodar? Ho aconsegueix, i molt. La pel·lícula funciona.
Però
sota aquesta part visible de l'iceberg hi ha un discurs que ens parla
sobre la culpa i com canalitzar el dolor. El protagonista viu un
procés de redempció després de la mort de la seva
dona impulsada per la seva addicció a l'heroïna, que fa
tocar fons i per això decideix acollir-se a la fe com a últim
recurs. Ja diuen que la gent espiritualment forta no necessita
religions, i és precisament la debilitat espiritual del protagonista
que el condueix al dolor per expiar els seus pecats.
Com el
seu títol indica, Larva Mental és una metàfora de com una cosa
monstruosa pot créixer al nostre interior i empènyer-nos a un
costat fosc de la vida. El seu director, Mikel Balerdi, ho
explora amb una interpretació atrevida, sobretot pel que ens ensenya
de la seva "intimitat" –per dir-ho així–. Això
no obstant, se'l veu una mica menys còmode en moments dramàtics. En
tot cas, la pel·lícula gairebé no té diàlegs i la música
sintetitzada acompanya constantment el relat, cosa que ajuda a la
difícil interpretació de Balerdi. Perquè, malgrat tot
l'extrem del relat, Larva Mental és per damunt de tot un drama trist
i fosc.
Larva Mental no és una pel·lícula per a tothom, ni
tan sols per als seguidors més fidels de l'horror. Encara no sé si
m'ha agradat, però diria que sí. És cinema extrem que busca –i
aconsegueix– provocar. I també inquietar, sobretot per la seva
fotografia poc depurada i fosca que ens remet a un malson. L'horror i
el drama pot ser representat de moltes maneres, i Mikel Balerdi el
representa de manera crua en la seva màxima expressió, però també
intimista, en què la necrofília, l'esquinç anal, la castració,
els excrements i el semen enriqueixen una història trista que
ens recorda que a tots, sense excepció, la vida se'ns pot fotre en
qualsevol moment i començar la nostra pròpia crucifixió fins a la
mort.
0 Comentaris