El 2020 conclou i com cada any arriba
el moment de fer balanç de la collita de pel·lícules estrenades al
nostre país, tant en sales de cinema com a plataformes.
Abans
de tot, i com és obvi a hores d'ara de l'any, el 2020 serà recordat
per una pandèmia i les conseqüències que ha derivat, entre elles
el perjudici notable de les sales de cinema i per contra l'auge de
les plataformes com Netflix o Filmin . Si bé ja ho
sospitàvem, aquest any s'ha demostrat més que en anteriors que el
model comercial de sales de cinema sustentades en blockbusters ja
no funciona. Productores com Disney ho saben i amb valentia han fet
el salt gairebé definitiu a fer les seves estrenes a la seva
plataforma Disney +, i prova d'això són pel·lícules com Mulan o
Soul. Sens dubte, les sales de cinema viuen un moment crític i és
hora que reinventin la seva fórmula, o la destinació que els espera
és la desaparició. De fet, grans títols com Wonder Woman
1984 estrenades al desembre estan sent un desastre comercial.
Ara toca esperar com funcionarà Monster Hunter
prevista al gener.
I per desastres com Wonder Woman 1984
les distribuïdores han preferit guardar gran part del
catàleg que tenien previst estrenar aquest any, i ho faran en 2021.
Un exemple d'això és el segon retard de l'estrena en cinemes de
Freaky, previst ara per febrer. Ja veurem si aquests
títols potents que es guarden a la recambra les
distribuïdores oxigenaran unes sales de cinemes que viuen
ara en l'agonia.
Més enllà de tot això, i ja entrant en
matèria, pel que fa al gènere fantàstic i terror hem de
reconèixer que per a nosaltres el 2020 ha estat un dels millors anys
que recordem. Destaquem la internacionalitat dels grans títols de
l'any, sent potser el cinema oriental el menys plausible. Destaquen
moltíssimes òperes primes vistes en festivals i sales de
cinema, així com la consolidació de les dones com a
directores de cinema, que serveix per aportar una nova perspectiva al
gènere de terror per així enriquir-lo. Aquesta major presència
de cinema independent és a causa del que comentàvem en l'anterior
paràgraf.
Hem escollit 10 pel·lícules. Les millors? No,
però aquestes són les 10 pel·lícules que més hem gaudit. En
aquest llistat també podrien haver estat altres grans pel·lícules
de l'any com See Fever,
possessor, Relic, Impetigore, Becky, Baby,
Sputnik o Beauty Water. També altres com The
Night, Mandibules, Pyscho Goreman,
Freaky, Slaxx o La Nuée, que gaudeixen
d'excel·lents opinions, però no les hem vist encara.
Així
que aquestes són les nostres 10 pel·lícules favorites del 2020. Ni
les millors ni les recomanables, només les que sota debat intern
dels redactors de La Zona Morta hem decidit com el nostre Top 10 del
2020. També hem premiat la millor pel·lícula llatinoamericana de
l'any 2020.
10) The Superdeep (Rusia)
Lapidada per la majoria de mitjans de comunicació acreditats a Festival de Sitges 2020, a nosaltres ens ha agradat bastant. Partint d'una història real, The Superdeep és una producció russa que se situa en l'URSS de 1984, concretament al laboratori secret Kola Superdeep, la base científica més profunda del planeta Terra situada a 12 km de profunditat. La pel·lícula explota sense complexos alguns clàssics del gènere com Alien i La Cosa, així com els sintetitzadors de Stranger Things a la banda sonora, per desenvolupar una història amb un monstre que no és altra cosa que un fong. Amb més ciència que horror (hi ha morts, monstre i escenes molt desagradables també, que ningú es preocupi), la pel·lícula transita cap a l'origen del problema, arribant a una revelació final colossal que bé signaria Lovecraft. Diguem que The Superdeep és una versió de sèrie B d'Underwater, que no negarem imperfecta sobretot en banda sonora i guió una mica dispers en idees, però igualment va aconseguir remetre'ns a un cinema pretèrit que gaudia de més imaginació que recursos. No obstant això aquí tot llueix bé, amb bona fotografia, bons FX físics, i un bon disseny de producció. Qui estimi la sèrie B aconseguirà gaudir amb The Superdeep, tant amb el bo com amb el dolent.
9) Underwater (EEUU)
Un blockbuster d'"odissea a
les profunditats" amb lectures lovecraftianas.
Protagonitzada per una impecable Kristen Stewart afortunadament
allunyada d'aquella bestiesa anomenada Crepuscle, Underwater és
una pel·lícula de ciència-ficció, acció i horror que
arrenca amb nervi i acaba sent colossal. La seva factura tècnica és
impecable i el seu ritme no decau, sent tensa i terrorífica en gran
part del relat al sapiguer aprofitar bé el
recurs principal a tants quilòmetres de profunditat, que és la
foscor i el misteri dels voltants. Una agradable immersió al lloc
més profund del planeta on un grup de científics hauran de
lluitar per sobreviure a alguna cosa monstruosa. És simple en
desenvolupament, caòtica en algunes escenes, i previsible en gran
part del metratge, però també un entreteniment de luxe.
Un blockbuster de qualitat.
→ Estrena a Cinemes
gener 2020. / Estrena a Movistar + 29 agost / Estrena en
DVD / BD setembre 23.
8) La Vampira de Barcelona (Catalunya)
La guanyadora del premi del públic
al Sitges 2020 és per a molts també la veritable guanyadora
del festival. Pel·lícula catalana i rodada en català, també
basada en fets reals, el seu director Lluís Danés explora a La
Vampira de Barcelona una de les sospites més fosques de la
Barcelona postmodernista. La seva narrativa es mou entre la realitat
i els somnis, entre records i revelacions, tot en un format de
novel·la gràfica que sempre avança i li diu coses a l'espectador.
És una pel·lícula també que s'allunya del mite de "la
vampira" i fins i tot de la mateixa Eriqueta Martí,
per explicar l'altre mite encara més incòmode, com és el de
l'interès per la pedofília entre alguns sectors de la burgesia
barcelonina.
→ Estrena a Cinemes 4 desembre 2020.
7) Saint Maud (Anglaterra)
L'òpera prima de la cineasta britànica
Rose Glass és de les que deixen empremta. Sant Maud és
una pel·lícula de terror religiós que introdueix a l'espectador
dins de la ment d'una fanàtica cristina amb l'ànima turmentada, per
parlar-nos de la fe, el buit existencial i la bogeria. Una
pertorbadora pel·lícula desenvolupada des de la percepció i
reflexió del seu protagonista, que demana el seu temps a
l'espectador, i que deslliga un final sorprenent i terrorífic. Cal
afegir que la interpretació de Morfydd Clark és
magistral.
→ Estrena a Cinemes el 23 desembre 2020.
6) Meander (França)
Molt gaudible Meander. Una pel·lícula francesa en què una noia ha d'avançar per unes canonades plenes de trampes mortals, tot plantejat des de la ciència-ficció i el terror. Així de simple. Potser alguns la veuran enfosquida per alguns referents cinematogràfics com Cube, però és injust, Meander és disfrutable per mèrits propis. Gran treball de director Mathieu Turi, i sobretot també una Gaia Weiss impecable fent una interpretació molt exigent per a qualsevol actor.
5) Benny Loves You (Anglaterra)
¡Tachaaaan! Benny t'estima i
ho faria tot per tu, tot. Benny Loves You és
una pel·lícula que fa sàtira de cinema de titelles. A través d'un
ritme trepidant, la pel·lícula és un no parar de situacions límit
tant d'horror com d'humor, sempre tot molt autoconscient de
l'argument ridícul que treballa per donar-li una volta de rosca que
serveix per jugar amb les expectatives de l'espectador.
Benny Loves You és una pel·lícula que
va de cara, amb les idees molt clares, i que ho podem dir ja: és una
pel·lícula de culte instantània. Benny et vol, i
nosaltres volem a Benny. De fet, estem enamoradíssims d'aquesta
pel·li.
→ Distribució Redrum.
Host aprofita el context de pandèmia i
planteja una història de terror quotidià que reflexiona sobre les
tendències actuals, tant iconogràfiques com de socialització, en
aquest cas partint d'una trucada de vídeo per Zoom d'un grup
d'amigues. Entre rialles i bromes, les amigues invoquen a un dimoni,
el qual acaba apareixent i resulta ser l'inici d'un malson. Host
és terrorífica. A mig camí entre pel·lícules com REC
i Insidious, la pel·lícula posseeix
nombrosos jump scares que reconeixem com a molt
efectius. Per a nosaltres Host és la pel·lícula que millor esbossa
el que ha estat el 2020 (videotrucades, màscares, salutacions amb
els colzes...). Una grata sorpresa feta amb quatre duros, i ideal si
vols passar por.
→ Estrena a Cinemes / Plataformes desembre
18 2020. Distribució L'Aventura.
3) Yummy (Bèlgica)
Anoteu bé aquest curiós títol, Yummy,
pel·lícula belga de l'any 2020 dirigida per Lars Damoiseaux en
el que és el seu debut al cinema. Ho fa amb una pel·lícula
de zombis de tall clàssic fent sàtira de les operacions de cirurgia
estètica. Potser Yummy no li diu res de nou
a l'espectador, però es preocupa perquè al fan del
gènere gaudi com un nan, i ho aconsegueix. Gore físic, humor,
erotisme, terror i supervivència, així com molt mala llet, i tot en
un espai tancat. És una pel·lícula sense pretensions, però
complidora. Així sense manies, direm que és una de les millors
pel·lícules de zombis del present mil·lenni.
→
Distribució Redrum.
2) The Dark and the Wicked (EEUU)
Bryan Bertino, director d'Los Extraños, torna al terror amb una pel·lícula realment terrorífica. S'allunya del jump scare barat per treballar els ambients malsans i situacions d'incomoditat, aconseguint un resultat que, ho admetem, fa por. Ull al primer pla de la cara de l'ovella en l'escena inicial. A més, el seu protagonista interpretat per Marin Ireland (Menció a la interpretació femenina Sitges 2020), aconsegueix que l'espectador s'impliqui en aquesta història pròxima a l'American Gothic. Sens dubte una de les imprescindibles d'aquest any.
1) Come True (Canadà)
Ja ho va dir el jurat oficial del Sitges 2020, que La Nuée i Come True eren les altres dues possibles guanyadores del festival (va guanyar Possessor). Menja True és una pel·lícula de ciència-ficció i terror produïda per Vincenzo Natali (Cube) que està destinada a anar a qualsevol Top d'enguany. Tracta sobre els somnis i malsons, que poden ser il·lustrats a través d'una màquina creada per un científic. És preciosa, trist, terrorífica i científica, també envoltant i amb un final hipnòtic que podrà agradar o no, però no deixa indiferent. Es veu que aquest final no va agradar a jurat i va ser el motiu per no donar-li el premi de guanyadora del festival. Jutgeu vosaltres mateixos.
Millor pel·lícula llatinoamericana
La Casa (Xile)
Narrada en forma de pla seqüència i amb un únic personatge, La Casa explora el que el seu títol indica, una casa, però una casa endimoniada, molt fosca i hostil. Quina experiència terrorífica ha creat el seu director el xilè Jorge Olguín. Pel·lícules com La Casa, simples i efectives, que recorden a videojocs com Silent Hill o Project Zero, són la mar de benvingudes pels fans de l'horror simplement perquè els dóna alguna cosa amb el que gaudir sense trencar el cap. Hi ha temps per a tot, i La Casa és un entreteniment pla que vol generar-li una experiència de terror a l'espectador, sense més. Més cinema així, per favor.
0 Comentaris