10 pòsters de pel·lícules de terror copiats (Part 2)

Fa unes setmanes vam publicar un llistat amb 10 pòsters de pel·lícules de terror que van ser plagiats en el futur, i després de l'èxit de visites que va tenir la publicació ens hem motivat a fer una segona part. A continuació podreu veure 10 títols més que van ser plagiats, homenatjats o que als seus imitadors simplement els llueix la casualitat més absoluta en el seu procés creatiu, deixant així entreveure unes sospitoses coincidències que creiem que hem de donar a conèixer:

10 títols més de terror que van ser plagiats, homenatjats o que als seus imitadors simplement els llueix la casualitat més absoluta en el seu procés creatiu.


  • 1) Els dolents i les heroïnes de les dues pel·lícules comparteixen la mateixa postura en la composició del pòster. Segurament ha estat una casualitat... O no.
_____


  • 2) Fury of the Succubus, titulada és Espanya com "Ulls tenebrosos", es va rodar el 1980, però va ser estrenada el 1982, el mateix any que L'Ens, la pel·lícula amb la qual comparteix bona part de l'argument. Possibles plagis de guió a part, la veritat és que el 1989 va aparèixer el thriller eròtic Dressed to Kill 2, que sembla que sí es va fixar en Fury of the Succubus per dissenyar el seu pòster. Les semblances són més que notables
_____



  • 3) Ningú negarà que el pòster de Doble Cos desprèn sensualitat, intriga i amenaça, i que és avui dia un dels més recordats de la filmografia de Brian de Palma. D'altra banda, Roger Corman va produïr Sorority House Massacre amb el seu Concorde Pictures, fent el millor que sap fer: explotar títols d'èxit, com el de Doble Cos. El desvergonyiment va fer la resta, i veiem com la pel·lícula de 1986 abandona en el seu pòster el suspens hitchcockià per seure de ple en els clixés de slasher
    .
_____


  • 4) El pòster de Slumber Party Massacre és un dels més interessants de cinema de terror. L'aspecte virginal de les noies, posicionades entremig de les cames d'un home, i aquest armat amb un trepant que simbolitza un fal·lus, és en el seu conjunt una metàfora de la por d'una dona a la pèrdua de la virginitat (de fet, la pel·lícula va ser rodada per una dona). Tema a part és Cheerleaders Massacre, dirigida pel caspós de Jim Wynorski, en què les víctimes del pòster segurament hauran avortat ja tres vegades.
     
_____


  • 5) Llegenda Urbana és un dels slashers post-Scream més recordats. Breakout Kings per la seva banda és una sèrie que va aconseguir les dues temporades i que va ser emesa per la Fox entre 2011 i 2012. Gèneres diferents, formats diferents i arguments diferents, i l'únic que les uneix és el desvergonyiment de la segona al plagiarli sense pietat el pòster de la primera.

_____


  • 6) Més coneguda com a "Revelacions d'un maníac sexual", comparteix amb Mil crits té la nit uns semblants estètics molt evidents. Des del fons vermellós, el groc dels títols, la posició de l'assassí i fins i tot la víctima femenina seminua a la part central dels cartells. Per no parlar dels clixés propis del giallo, com són els barrets, identitats ocultes, guants de pell i gavardina. Una curiositat. Però compte, perquè encara estava per arribar el pòster espanyol de Terror at London Bridge (titulada a Espanya com "Terror al pont de Londres"), en què es plagia descaradament el pòster del film de Jose Ramón Larraz, encara que es decideix substituir el cos femení seminú per David Hasselhoff en posició extranya (a més d'un parell de detalls més).

Val a dir que els dos últims pòsters plagien a un dibuix del còmic de L'Ombra, l'emblemàtic justicier ocult sota un barret, abric i bufanda de color vermell que va ser creat per Walter B. Gibson en 1931. Mireu el dibuix, i compareu:



_____


  • 7) La primera, coneguda a Espanya com "El vaixell de la mort", és una producció canadenca de baix pressupost que va partir d'una història original del gran Jack Hill. Una història que no té res a veure amb la de Ghost Ship (2002). Tot i això, segurament el que va dissenyar el pòster de Ghost Ship va trobar la seva escassa inspiració en la pel·lícula canadenca...
_____



  • 8) Les explotacions de Terminator van arribar fins i tot al porno. No obstant això, una d'elles ho va fer amb massa desvergonyiment, com és autodeterminada com una falsa seqüela de la pel·lícula original de James Cameron amb el títol Terminator 2 (1989), quan en realitat només era una producció independent italo-filipina dirigida per Bruno Mattei sota el pseudònim de "Vincent Dawn". El pòster reaprofita sense vergonya la gesticulació de la boca del pòster original del film de James Cameron, les mateixes ulleres de sol i fins i tot les dades gràfiques en color vermell incrustat a les ulleres. Més enllà del plagi, Terminator 2 (1989) és una joia de sèrie B molt reivindicable per la seva acció, rimo i maquillatges.
_____


  • 9) Les dues són pel·lícules de psicòpates executats que reapareixen per seguir assassinant, i són les més recordades de finals dels vuitanta en aquest estil. No tenen res a veure l'una amb l'altra, excepte en la semblança del seu pòster.
_____


  • 10) Es tracta de dues pel·lícules independents que tenen a embrions estranys i hostils com a protagonistes, però que res tenen a veure l'una amb l'altra. Qui sap si la casualitat va ser el que va sorgir en el procés creatiu del pòster de Progeny, pel·lícula de Brian Yuzna, però sigui com sigui la idea estètica és molt semblant. Hi ha altres cartells de Progeny, però l'oficial i amb el qual es va comercialitzar la pel·lícula va ser aquest.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris