-DIRECTOR: Gonzalo López-Gallego
Apollo 18 és i serà una taca
negra per a la distribució espanyola. Es tracta d'un títol de
producció americana amb els Weinstein darrere i que es va
distribuir en EUA fa un parell d'anys, arribant a recaptar
el seu primer cap de setmana en cinemes gairebé 9 milions de dòlars
dels 5 que va costar, i que a l'Estat espanyol ni tan sols en format
domèstic ha trobat sortida. I estem parlant d'una pel·lícula
dirigida amb accent espanyol, per Gonzalo López-Gallego,
que ja va presentar El rei de la muntanya el 2007, però com deia amb
capital americà. Presentada a Sitges 2011, resulta ser un altre
d'aquests títols que beuen del projecte de la bruixa de Blair, el
de found footage, una cosa potser molt vist ja i molt de
moda en aquells temps no tan llunyans amb tot aquell fervor
Paranormal activity i la seva gesta. Per a uns una
presa de pèl, per a altres la nova metodologia per transmetre
terror, però sigui com sigui Apollo 18 és un títol de terror, que
produeix terror i que demostra ser efectiu.
Apollo 18 encara que sigui un producte
oportunista per la moda creada avui dia pel fals documental, ja des
del seu inici apunta a un producte diferent, més categòric i amb un
disseny de producció més interessant. De totes maneres seria un
error no sincerar, i cal dir que per entrar en el seu rol serà
necessari acceptar el plantejament tècnic de
les Perasubnormals Activity, i que per tant estem davant
d'una variant més de la fórmula original.
La fórmula ja la
coneixem de sobres, i és aquesta que si te'n vas a
principi-meitat de la pel·lícula al vàter a cagar no et perds
res, ja que no passa res transcendental a tenir en compte a
posteriori, però que en el fons són moments vitals perquè la
pel·lícula funcioni com a fals documental que és, que ens creguem
que "la situació" és creïble i espontània, és a dir,
és el preu a pagar per poder justificar aquest tipus de cinema. I
d'aquesta manera el ritme de la pel·lícula és el de sempre, lent i
tortuós, fins que la cosa es vagi embolicant a poc a poc,
inicialment amb dubtes i mostrant poc, algun ensurt més o
menys assolit per acabar arribant a una situació d'autèntic terror
que es nota anys llum les influències de
l'Alien de Ridley Scott.
Però si alguna cosa
fa interessant la pel·lícula és el seu treball de
muntatge, aconseguint brillantment la imatge lletgista que
hi havia a les gravacions de fa gairebé quaranta anys, tan
necessària per a ser creïble el que veiem, amb gra, imperfeccions,
pal·lidesa de color, etc.; també jugant amb la ràtio de la imatge;
so degradat i amb soroll... Un impressionant treball de
muntatge i fotografia que encara que la teoria digui que en
postproducció mai es poden fer miracles, Apollo 18 demostra ser una
pel·lícula aconseguida en un ordinador. Un títol recomanable que
sorprendrà positivament els escèptics a aquest tipus de
pel·lícules, amb pocs però bons moments de terror ensenyant el
just, i sobretot per superioritat tècnica a la majoria de
produccions d'aquest tipus.
EL MILLOR: El brillant muntatge,
que aconsegueix una fotografia lletgista molt bonica, a més
d'una gran banda sonora que millora la imatge, etalonatge... Tot.
Per tant, visualment impecable.
EL PITJOR: La història
malgrat que és curiosa per situar-se en l'espai, en el fons és més
del mateix en el qual s'ha vist al found footage.
2 Comentaris
El found footage es la tomadura de pelo más grande que ha podido ofrecer el cine, al lado del Dogma 95 de Lars Von Trier y demás, pero reconozco también que Apollo 18 tiene su qué. Buen blog!
ResponEliminaMuchas gracias :)
ResponEliminaA ver que tal este año con lo nuevo de Brillante Mendoza, o Europa Report, que parece ser que aportarán cosas nuevas al género.