-DIRECTOR: Andrew Traucki
En una llunyana i espessa jungla
d'Indonèsia, hi ha una llegenda que diu que habita en ella un dimoni
que mata les persones per després menjar-se'ls. Però Larry i
el seu germà Ben són un parell de biòlegs curiosos que decideixen
aventurar-se a aquella jungla per descobrir la veritat, a fer
l'impossible per desxifrar la lògica d'aquesta superstició arcaica.
I així, es dirigeixen a la joiosa jungla acompanyada per
un parell de nadius coneixedors de la zona, a la recerca del
lleopard de Java, una espècie molt difícil de trobar. Per a
això van equipats amb càmeres amb visió nocturna, prismàtics,
armes somníferes, tenda de campanya i molta il·lusió, però el que
no saben és que s'avorririen mooolt molt
molt...
"Truñacooooooo!!!" Aquest va ser el crit
d'un espectador després de finalitzar The Jungle, i que va
donar pas a una llarga i sòrdida xiulada escridassant aquesta
producció australiana. Com indico, des d'Austràlia
arriba The Jungle, un monster movie sense
monstre, on el terror es transmet amb alguna branca que s'agita, la
descoberta d'un excrement de dimensions desproporcionades, algun
animal mort, i de tant en tant sorolls que lluny d'inquietar acaben
per deixar sord a l'espectador. I si tot això ho vam passar pel
filtre ranci del found footage és que estem davant d'un
dels títols més gasius, repetitius i avorrits que he vist mai a
Sitges.
Això si, personalment sabia on em
ficava. Us sona l'australià Andrew Traucki? No? I si us
pregunto per Black Water (2007)
i The Reef? Aahhh ... Ja aneu
lligant caps veritat? En cas contrari per als més despistats,
aquelles pel·lícules de terror australià es van passar per
Sitges fa uns anys aconseguint deixar la seva empremta entre els
espectadors pels exercicis de gasiveria que van suposar les dues. Mai
oblidaré aquells crits a la sala de "que els matin ja!!",
que alhora ajudaven a fer divertida la pel·lícula per tots els
comentaris en veu alta on "tot valia", per tal de
criticar-la. Això si, curiosament les dues van arribar a Espanya
tant en DVD com en televisió, concretament Black Water, que
s'ha emès a La Sexta 3 en horari de tarda.
Pel que fa a la
pel·lícula no val la pena allargar-se massa. Només dir
que Traucki segueix la línia dels seus anteriors treballs
però amb la novetat del found footage, i que malgrat tractar-se
d'una monster movie el monstre només podrà ser vist
en els últims 20 segons de pel·lícula (sic). Així que, espectador
o espectadora, si la pel·lícula dura 84 minuts doncs ja saps la
paciència que has de tenir. Això si, l'aparició m'ha acollonit, ho
confesso.
EL MILLOR: Indubtablement l'aparició del
monstre.
EL PITJOR: Tota la resta. Que Traucki hagi
fet un notable retrocés en la seva curta carrera amb una pel·lícula
on no passa pràcticament res, totalment soporífera, i en si un dels
exercicis cinematogràfics més insulsos que s'hauran vist mai a
Sitges.
7 Comentaris
Jajajjaajjaj bien, tu peli favorita del festival sin duda...
ResponEliminaJoer pues yo la tenía apuntada como interesante ¬¬
Yo creo que The Jungle ha sido "la sensación" de este Sitges xD La verdad es que ahora la recuerdo con cierta simpatía jajaja, de noche en una maratón nocturna sería linchada completamente por los espectadores, podría ser divertido xD
ResponEliminaPero que Possession no se oculte demasiado, que a Brillante Mendoza también le tocará ser rajado en este blog
Tomadura de pelo total. He tirado doce euros. La verdad es que "The reef" no me pareció tan mala, había tensión y la actuación era más que decente. "Black Water" me pareció bastante buena teniendo en cuenta las limitaciones presupuestarias. No encontré que tuviera nada que envidiar a cualquier otra película de monstruos de presupuesto contenido y las actuaciones me parecieron bastante buenas
ResponEliminaNo, la verdad es que al lado de The Jungle esas dos películas no están tan mal. De todos modos se trata de un director que se le ha ido editando todo, y no todo debería ser editable cuando hay montones de películas buenísimas que pasan por Sitges y nunca más se ha sabido de ellas. No se qué acuerdos tendrá éste director para que le editen en DVD todo lo que hace, instantáneamente después que se proyecte en Sitges... Es curioso, pero también una pena, y en el fondo da rabia.
EliminaPues sí, la verdad es que da rabia. Pero ya estoy acostumbrado. A nuestra productora le pasa lo mismo constantemente. Nos suelen decir que la calidad no es lo importante, sino el tener para dar su parte a una productora con llegada al pastel de las cadenas españolas. Pero estas cosas se terminan pagando en taquilla y arruinan carreras, excepto donde lo que manda no es el público sino las cuotas
ResponEliminaPues sí, la verdad es que da rabia. Pero ya estoy acostumbrado. A nuestra productora le pasa lo mismo constantemente. Nos suelen decir que la calidad no es lo importante, sino el tener para dar su parte a una productora con llegada al pastel de las cadenas españolas. Pero estas cosas se terminan pagando en taquilla y arruinan carreras, excepto donde lo que manda no es el público sino las cuotas
ResponEliminaPues curiosamente la presente entrada de este blog ha sido de las más visitadas post-Sitges, quien sabe el motivo, quizás expectación por lo nuevo de este director? Se me hizo muy curioso que la gente mostrase tanto interés en él cuando no ha hecho nunca ninguna gran película. Y como dices lo que manda son las cuotas, así que algo tendrá que ver.
Elimina