[Crítica] TILL DEATH - S.K. Dale, 2021

 

-DIRECTOR: S.K. Dale

-GUIÓ: Jason Carvey

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 88 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Walter Mair

-FOTOGRAFIA: Jamie Cairney

-REPARTIMENT: Megan Fox, Lili Rich, Callan Mulvey, Eoin Macken, Jack Roth, Aml Ameen, Stefanie Rozhko, Teodora Djuric, Julian Balahurov

-PRODUCTORA: Millennium Media, Brave Carrot, Campbell Grobman Films






Diuen que una gran dona fa un millor home. La sexualització i rols de parella que comporta aquesta afirmació de mica en mica s'està posant de manifest en l'actual societat postmodernista, en temps d'empoderament femení, independència, i en general de lluita per una igualtat de gènere real. Això no impedeix que moltes dones se sentin atretes per homes poderosos i les facilitats vitals que els ofereixen, convertint-les en una espècie d'esclaves de la imatge, sexuals i en el que sovint se les ha conegut com a "dones florer".

Till Death es parla de tot això. No obstant això, aquí se sentra en un context actual, en una dona que ja és conscient del rol que ocupa a la família després d'un matrimoni que mai li ha guardat fidelitat i en la que ella, una fotògrafa poc afortunada a l'ofici, s'ha convertit en poc més que un objecte que llueix vestits, joies i els seus encants davant d'altres persones del mateix estatus social elevat del seu marit. Ella és interpretada per Megan Fox (Jennifer's Body), actriu sovint jutjada més per els seus dots físiques que interpretatives. Qui vulgui veure certs paral·lelismes és acceptable.

La història pren força quan després d'una nit de sexe a una casa de luxe aïllada en mig del bosc, on en Mark intenta arreglar les seves infidelitats amb l'Emma, al matí ell se suïcida amb un tret al cap. Per sorpresa de l'Emma, al despertar en el llit està emmanillada al cadàver del seu marit. El pes d'un matrimoni frustrat la farà lluitar per la seva supervivència quan uns lladres entren a la casa a robar la caixa forta.

Till Death té una metàfora tan evident com actual en temps de reivindicació del paper de la dona tant a les relacions de parella com a la societat. La mort del seu marit la fa adonar que vol alliberar-se d'ell, però no li serà tan fàcil. Tot plegat la pel·lícula té un discurs ben narrat i interpretat, que duu a l'espectador a viure moments de reflexió i de suspens bastant aconseguits, així com d'altres de violència força incòmoda. No és una pel·lícula de terror, però els fans del gènere també la gaudiran.

Tot i això la platea notarà més frescor i interès pel desenvolupament de la història al tram inicial de la cinta, i una falta de motivació a acabar-la. I és que el joc del gat i la rata entre l'Emma i els seus assetjadors es fa una mica rudimentari, portant la pel·lícula a distanciar-se del propòsit inicial d'aquesta. És com si tot estigués explorat.

En tot cas Till Death és una pel·lícula amb un fons actual i un ritme ràpid capaç de no fer distreure a l'espectador. Sense grans proeses cinematogràfiques és un gran entreteniment. I Megan Fox està de meravella en una interpretació molt física i elegant, que la reivindica com a actriu i com a dona. El pla final de Till Death és una metàfora de tot plegat.  



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris