[Crítica] EL PÁRAMO - Jaime Osorio Márquez, 2011

-GÈNERE: Terror/Suspenso/Guerra 
-DURACIÓ 100 minutos
-DIRECCIÓN I GUIÓ: Jaime Osorio Márquez
-ANY: 2011
-PAÍS:  Colòmbia
-PRODUCTORA: Coproduccion Colombia-Argentina-España; Rhayuela Films / Sudestada Cine / Alta Films

Des de l'exòtica Colòmbia arriba L'Erm, una interessant pel·lícula de gran èxit al seu país. I no és per menys, ja que el seu director Jaume Osorio Márquez -un debutant que també ha escrit el guió- ha aconseguit amb molt baix pressupost una història de por sobre la por, del que fràgil que és l'ésser humà quan la paranoia s'apodera d'ell i brolla la seva naturalesa animal.

La pel·lícula tracta d'un grup de militars que són enviats a un lloc aïllat i gairebé desconegut de les altes planes de Colòmbia, cap a una base militar. Allà no trobaran res, només desolació i abandonament, i unes estranyes inscripcions a les parets d'una casa que semblen haver estat escrites per protegir-se del dimoni, a més d'una dona encadenada i amb aparença d'haver estat torturada. A poc a poc, s'aniran adonant l'aïllament que pateixen, calant entre ells la soledat i la por, i fins i tot la paranoia de quina és la veritable naturalesa de l'estranya i silenciosa dona ... Un descens als inferns de la ment humana, i entrant així en una espiral de bogeria i violència entre ells mateixos.

Gran miri per on es miri, molt intel·ligent i de poderós i atrevit plantejament. Narrada d'una manera hiperrealista, la pel·lícula mostrés uns personatges que lluiten per desxifrar els enigmes de les seves pors, arribant a ocasionar-1 in crescendo estat de paranoia que anirà calant en ells a força de diferents situacions angoixants, i que farà evolucionar-les fins a potenciar al final de la pel·lícula un clímax ple de bogeria i disbauxa. I davant d'aquest plantejament narratiu carregat de situacions angoixants tenim un director que sens dubte ha mostrat bones maneres darrere de la càmera per ser el seu debut, ja que aquesta mena de "dramatisme intern" que és la pel·lícula posseeix una aconseguida realització de pur nervi, carregada de primers plans que acaben dotant d'adrenalina al metratge i potenciant així la tensió sense treva. A més Jaime Osorio Márquez es dona suport a un molt bon ús dels silencis, barrejats d'un ingredient que acompanyarà l'espectador durant tota la pel·lícula com és una espessa boira que reflecteix la ceguesa d'uns personatges davant el desconegut, les seves pròpies pors, i la paranoia . El que si seria reprotxable és la durada excessivament llarga de la pel·lícula per al que ha de comptar, convertint-se a estones en redundant.

També caldria advertir que és possible que L'Erm no ofereixi el que promet en tràilers i cartells publicitaris i es quedi a mitges tintes, decebent a molts innocents que busquin elements de terror a la pel·lícula. La pel·lícula se centra en el conflicte intern de cada militar deixant de costat a la misteriosa i inquietant dona -que si, no està sol de florer-, fàcilment comparable la situació amb títols com Apocalypse Now que ja plantegen semblant idea, i això és possible que a alguns espectadors els faci olor de refregit. De totes maneres, El Páramo està més a prop del thriller psicològic que de l'acció o el terror, malgrat tenir elements d'ambdós gèneres, perquè juga amb l'espectador amb la paranoia dels seus personatges, en convertir-nos en un militar més entre la boira, avançant verges cap al final de la pel·lícula igual que els personatges.

Estem davant d'una autèntica novetat que aporta aire fresc i acaba fent una mica més ample el pont que hi ha al bassal pel que fa a gènere fantàstic. Amb molta violència, atmosfera plena de tensió potenciada per la boira i el silenci, un guió -que mai va existir, el rodatge si va fer tot improvitzat- que mai sabrem cap a on ens dirigeix ​​i, sobretot, una altra d'aquestes pel·lícules que demostra els fràgils que som davant la por, on l'espectador podrà veure com es converteixen uns militars "fotuts" de caçadors a preses, sense haver passat exactament res.


EL MILLOR: El viatge a cegues que farà l'espectador durant la pel·lícula. Com si fóssim un militar més de la pel·lícula.

EL PITJOR: Que hi hagi estat tan maltractada per la crítica.