El pas per Sitges de Muere Monstruo, Muere li va servir per endur-se el Premi Blood Window a la millor pel·lícula llatinoamericana
Alejandro Fadel s'ha convertit
amb tal sols dos llargmetratges en un director molt a tenir en compte
de cara a el futur cinema llatinoamericà. El seu segon
llargmetratge, titulat Muere Monstruo, Muere, és una monstermovie que
obre la porta a diferents lectures, i que amb la seva proposta ha
convençut a festivals com Canes o Sitges perquè la
incloguin en les seves seccions oficials. En el cas de Sitges li va
servir fins i tot per emportar-se el Premi Blood Window a
la millor pel·lícula llatinoamericana, un premi que considerem just
(encara que no indiscutible).
Amb la seva visita a Festival de
Sitges Zona Morta va poder entaular una xerrada
amb Alejandro Fadel i conèixer més de prop la
producció de Muere Monstruo, Muere. Vam poder parlar sobre el fons de la
pel·lícula, d'aspectes tècnics, del seu peculiar monstre, i fins i
tot parlar de present i de futur. Potser no va donar temps a moltes
preguntes, però creiem que van ser variades i amb respostes
enriquidores.
-Tinc entès que el procés de
producció de la pel·lícula, que ha durat quatre anys, ha passat de
ser una història d'amor a una de terror. O potser les dues coses
alhora. ¿Com definiries Mor, Monstre, Mor?
Crec que la
història de la pel·lícula pren la seva base en una història
d'amor, que és sobre una dona que a determinat moment del
relat desapareix. Mentre vaig anar escrivint el guió m'anava
plantejant què passaria quan desaparegués aquesta fase d'una
relació, la basada en l'afecte i l'amor, i llavors què és el que
es genera d'aquest buit personal, que és por, angoixa i ansietat.
Aquí és on va començar el relat sobre el monstre que apareix
aguaitant i contaminant als personatges. Podem pensar que és una
història d'amor o sobre la manca d'amor.
-Crec que la
tristesa que es respira i la recerca de caps tallats dels
protagonistes, dibuixa uns personatges a la vora de la bogeria. Era
així com dibuixar els personatges?
Si, és cert que la
pel·lícula té un fons de malenconia i d'humor, però el sentiment
general que va acumulant-és el de la immersió al desconegut. En
aquest aspecte hi ha un personatge que té el poder del discurs, que
va contaminant a un altre que el segueix i l'introdueix a la seva
pròpia bogeria. La pel·lícula lentament es va allunyant de certa
zona de control i de realisme, i es va entrant a una zona més de
bogeria i de moments d'incomprensió.
-Comparant
amb Los Salvajes, el teu opera prima, aquest cop veiem una
pel·lícula molt més ambiciosa, amb efectes especials i una posada
en escena més vistosa. Crec haver vist en els crèdits la
participació de INCAA. Va ser clau la seva participació per
produir la pel·lícula?
Si, té finançament públic la
pel·lícula. És una pel·lícula de mig cara per ser una pel·lícula
argentina, i és cert que hi ha una aportació molt important dels
fons públics argentins, però també n'hi ha que provenen de
França. Muere monstruo, muere està elaborada també amb dues
companyies franceses, a més de diferents suports. Lamentablement
Argentina passa per una situació econòmica molt incerta, i per
aquest motiu ens ha costat acabar de tancar el finançament. També
un veu que el mercat per distribuir la pel·lícula es redueix cada
vegada més, perquè les distribuïdores es decanten últimament
a anar al segur per així no perdre diners. Penso que totes les
distribuïdores més petites volen mamar de la mamella de Netflix, i
això genera confusió als cineastes sobre com estrenar aquest tipus
de pel·lícules que no compten amb el suport d'una Major per a la
distribució, o fins i tot d'un actor conegut al repartiment que
l'ajudi. És a dir, que mor, Monstre, Mor no té els elements de
seguretat.
-Creus que Netflix és la solució per donar
sortida a produccions independents, amb directors que precisament per
no tenir el suport d'una Major veuen perillar la distribució de les
seves obres?
És una possibilitat aquestes plataformes. I no
només Netflix, que per cert em sembla una plataforma bastant vaga,
en el sentit que agafa les pel·lícules, les deixa allà i les
abandona com si no hi hagués cap classe de saviesa o
interès pel cinema. Per exemple, fixa't en els crèdits en
Netflix, que els talla per emetre una altra cosa quan els crèdits
tenen una finalitat, que és completar l'obra alhora que permet a
l'espectador sedimentar la pel·lícula al seu cap. Netflix
t'impedeix fer aquest exercici perquè et posa ja una altra cosa que
suposadament vols veure. Si bé considero que les plataformes són
una possibilitat de donar visibilitat a certes pel·lícules, crec
que l'objectiu ha de ser batallar juntament amb els festivals perquè
aquestes obres es vegin a les sales de cinema. I per què? Doncs
bàsicament perquè un ha de fer un major esforç com a espectador,
ha d'aixecar el cul de la butaca, anar a una sala de cinema i
compartir una experiència amb altres persones, i això
implica a més que un cop tens en pantalla la pel·lícula no
s'aturarà i llavors l'experiència serà completa. Veure una
pel·lícula a casa a un li interrompen, té el mòbil sonant, la
família, etc., i llavors el cinema ja és una altra experiència. El
món és així i cal acceptar-ho, que també és exhibició igual,
però crec que els cineastes hem de seguir batallant per defensar les
sales de cinema.
-Tornant a la pel·lícula, la fotografia va
a càrrec de Julián Apezteguia i Manuel Rebella,
els qui ja van treballar amb tu en Els Salvatges. ¿Els vas donar
total llibertat creativa en Mor, Monstre, Mor? El resultat ha quedat
espectacular.
Són les mateixes persones amb les
quals vam fer Los Salvajes, llevat que en
ella Julián s'encarregava de la fotografia i Manuel era el
seu assistent. Abans dels rodatges fèiem un treball previ per a
després no haver de prendre decisions radicals. Per exemple,
a Los Salvajes, vam decidir treballar amb una càmera HD amb
la definició justa per tenir un mínim de qualitat, però vam
decidir treballar amb unes òptiques que estaven fora de catàleg, i
també no teníem llums per falta de diners per a les escenes de
nits. En el seu conjunt crec que vam aconseguir un aspecte
visual interessant. En Mor, Monstre, Mor hem treballat amb més
tecnologia, amb una bona càmera, però treballem també amb òptiques
dels anys vuitanta, que estaven bastant gastades, però li
donaven a la imatge una particularitat que ens va agradar molt.
L'altre aspecte important de la imatge és el tractament del color,
treballat per una colorista argentina i que considero com una tercera
pota de l'equip de fotografia de la pel·lícula, que durant el
rodatge es va implicar en la composició del quadre. Hi ha
com una part tèrmica en la pel·lícula que t'introdueix en aquest
clima asfixiant en què et condueix la pel·lícula.
-Un element molt important de la
pel·lícula és el monstre. M'ha cridat l'atenció la seva estètica,
que emula els dos òrgans sexuals. La teva idea era introduir alguna
referència de gènere?
M'encantaria comentar la pel·lícula
amb una feminista radical (rialles), perquè suggereix alguna cosa
del que ni jo mateix estic del tot segur. El monstre
treballa en la seva composició física certa sexualitat desviada, i
vaig tractar de donar-li certs elements perquè el públic no pugui
pensar si és masculí o femení. Té una forma estranya, i em
semblava important que se li mostrés amb una sexualitat desconeguda.
Hem tingut la broma entre nosaltres de determinar-com un monstre
anticapitalista, per què tots els monstres comuns són primets,
ràpids i amb el digital els fan fer el que volen. Aquest és un
actor amb un vestit i sobre gros, és a dir, que no té el poder de
fer el que vol, bàsicament perquè no pot. És un monstre una mica
malenconiós.
-Parla'm de nous projectes. Tens alguna
cosa en marxa? Alguna cosa de gènere de terror?
Tinc dos o
tres projectes sobre la taula i toca decidir quin és el que vaig
a tirar endavant. Cal tenir en compte que el
finançament argentí està molt complicada. En tot cas,
d'aquests dos o tres projectes un és de terror, una mena amb
monstres, i l'altre és un western amb dues dones que s'enamoren, en
actitud feminista radical (rialles). No ho sé, ara recentment estic
entrant en el procés d'escriptura i hauré de decidir-me, però
segur que ens tornarem a veure aviat a Sitges.
0 Comentaris