"Amb Asmodexia em va quedar pendent explorar una mica més aquesta part gamberra que sí que mostro en els curts, i que ara recupero en After the Lethargy"
Després de la projecció
d'After the Lethargy al V Sant Cugat Fantàstic, el
seu director, el català Marc Carreté, ens va atendre uns
minuts per sotmetre a unes preguntes. Es tracta del segon
llargmetratge que dirigeix després Asmodexia, una
pel·lícula de possessions demoníaques i exorcismes que va circular
per festivals com el de Sitges, i que més recentment ha estat emesa
en Dark TV. Ara amb After the Lethargy el
director ha decidit fer una incursió en la temàtica dels
extraterrestres, amb una producció més ambiciosa i gamberra que
l'anterior.
After the Lethargy és una
producció de Creatures of the Dark, productora
fundada pel mateix Carreté i que amb ella, fins a la data,
ha produït dues pel·lícules: Framed, multipremiada pel·lícula
de terror dirigida per Marc Martínez Jordà el 2017, a més
d'After the Lethargy. Aquesta última, després de circular
per festivals de tot el món com Fantaspoa o TerrorMolins,
recentment ha estat adquirida per l'agent de vendes
internacional Devilworks, empresa amb presència al Marché du
Film, a Cannes, i que allà intentarà tancar les vendes
internacionals de la pel·lícula.
Pel rodatge
d'After the Lethargy, les claus del seu èxit, el present i
futur del director, per Creatures of the Dark, Devilworks i
molt més, li vam preguntar al Marc Carreté. Ell forma
part del present i futur del nostre cinema, el cinema de
terror català. Llarga vida.
-Com comença el projecte de
"After the Lerthargy"? Després de "Asmodexia"
vas començar a treballar en la història partint de zero, o ja
tenies algun esborrany d'abans?
Coses a mig escrites
sempre les tens al calaix. Després d'Asmodexia i Framed -aquesta
última és la pel·lícula de Marc Martinez Jordan que
produït vaig començar la producció d'After the Lethargy,
però en realitat jo ja estava treballant en el projecte des d'abans.
Amb Asmodexia tenia ganes de parlar d'exorcismes i dimonis,
i amb After the Lethargy em venia molt de gust la
temàtica alienígena. En tot aquest transcurs me'n vaig anar
documentant, veient coses i agafant idees, i a poc a poc anar
construint el guió, i bé, fins que arriba un dia que fas un esprint
final i ho acabes. Després vaig començar a preparar la pel·lícula,
a buscar la inversió necessària, desenvolupar el projecte,
contractar l'equip, etc.
-I per què aliens? És un tema que
et crida especialment l'atenció?
La temàtica d'ovnis,
alienígenes, extraterrestres,... És un subgènere
de la terror, i en aquest cas era el que em venia de gust
tocar. Els que fem cinema independent tenim l'avantatge que vam crear
les nostres pròpies històries i per tant podem parlar d'allò que
ens ve de gust, i en After the Lethargy em venia
de gust parlar d'aliens. Tenim Montserrat aquí, tenim moltes
llegendes al nostre territori, moltes històries sobre contactes amb
extraterrestres, i particularment em fascinen els llocs abandonats.
En el seu conjunt, són una sèrie d'elements que els vaig posar en
una coctelera, el vaig barrejar una mica, i va acabar sortint una
història que el vertebrava tot en forma de guió.
-A la
pel·lícula planteges que els aliens no són especialment hostils,
sinó que fan el que els toca fer per la seva naturalesa. En canvi,
els humans sí que es corrompen. ¿Nosaltres som el nostre pitjor
enemic? Tenies al cap aquesta idea?
Absolutament, i
m'encanta que em diguis això, senyal que la gent entén el que vull
explicar (rialles). Potser és una mica spoiler, però
l'alienígena no deixa de ser una mica víctima del que succeeix, i
els que aporten la maldat perquè es corrompen són les persones.
Aquesta idea és recurrent al llarg de les meves obres, començant
pels meus curts, ja que sempre exploren una mica la part més fosca
de la psique humana. Això és una cosa que a mi em
terroritza... Fins on pot arribar a ser dolenta una
persona? Crec que en això no hi ha límits, i és una cosa que com
et dic m'agrada jugar a explorar, encara que sempre amb un polsim
d'humor negre per tal de desdramatitzar una mica. Però si, correcte,
i de fet en la pel·lícula en un dels discursos dels personatges
precisament diu "¿Com dimonis podeu pensar que els
extraterrestres tornaran si la Terra aquesta poblada per una espècie
tan mesquina que s'acabarà autodestruint a si mateixa? Només cal
esperar, és qüestió de temps". Llavors si, això que
deies tu és correcte.
-Parla'm del disseny de
l'àlien. Va ser complicat trobar l'aspecte desitjat?
El
primer esbós de l'àlien que tinc guardat en la
carpeta del projecte la veritat és que sempre em fa
il·lusió tornar-lo a mirar. Jo no sóc especialment dotat per a la
il·lustració, però vaig fer una primera versió de l'àlien i
la idea era inspirar-me una mica en els homenets de gris, aquells
petits amb el cap gran i ulls grans, però fent-li alguna variació.
Vam ser treballant aquestes variacions, però a poc a poc
t'adones que a la fi acabes arribant al mateix lloc, per què
tenim tòpics ficats al cap. És a dir, jo vaig fer un esbós i
després l'hi vaig passar a un il·lustrador professional, que és
qui va acabar fent el disseny definitiu del personatge, i
després hi ha tot un equip de professionals encapçalat per Jordi
San Agustin -responsable dels efectes digitals de la
pel·lícula -, que és qui es va encarregar de donar
vida al personatge. I després ja en la pel·lícula,
durant el rodatge, teníem a un actor amb unes característiques
físiques similars a les de l'àlien per captar el
moviment.
-Tant en "Asmodexia" com a
"After the Lethargy" mostres 2 parts poc
desitjats i bastant dolorosos. Casualitat o redimeix a alguna mala
experiència personal?
També em mola molt aquesta pregunta
(rialles). Me la faig jo mateix i penso que potser estic obsessionat
o traumatitzat per alguna cosa. Jo tinc tres fills i per tant he vist
parts, i puc assegurar que és de les coses més impactants que he
vist en tota la meva vida, i si a això li sumes que durant el part
és quan hi ha un miracle de la vida, és a dir, que algú nou ve
entre nosaltres, ja que és un esdeveniment superpotent. I si ja
és potent de per si, si ho "embrutes" en clau de
gènere, amb coses que tenen relació amb el dimoni o amb éssers
d'un altre planeta, ja que el converteix en una cosa
molt terrorífica. Potser és una obsessió meva, perquè és
veritat que en els meus dues pel·lícules hi ha dones embarassades i
els parts, i si, segurament tindré una obsessió. Bé vist, no era
conscient i tens raó. He de dir que a mesura que vas treballant tu
mateix et vas reconeixent els teus propis tics en coses que són
recurrents, i és obvi que en els meus dues pel·lícules surten
dones embarassades i parts, per la qual cosa és clarament un tic que
tinc.
 |
| Asmodexia |
-Vas decidir rodar la pel·lícula
en anglès i ambientar, tot i que el lloc és indeterminat,
suposadament als Estats Units. Per què prens aquesta decisió?
El
motiu de rodar-la en anglès és molt simple. El problema que tenim
la gent que fem cinema independent és que les nostres produccions
tenen com a objectiu monetitzar en les vendes. Per tant, si fas una
pel·lícula en anglès el seu mercat potencial serà molt
més gran. Aquest és l'únic motiu que em va fer prendre la decisió
de fer la pel·lícula en anglès, pensant que tindria un potencial
de vendes superior. Pel que fa al fet de situar la
pel·lícula en un país o un altre, jo havia de donar una referència
als actors que entendràs de seguida. Els actors necessitaven saber
en quin accent parlar, perquè ells, tot i que són anglosaxons
-viuen a Catalunya i per tant podrien parlar en català o castellà
mentre treballaven-, havien de saber amb quin accent parlar. Llavors
vam decidir que com a referència tindrien un accent nord-americà,
senzillament això. Després en la ficció situar la història en un
país imaginari i en un temps també imaginari, és a dir,
indeterminat.
-Seguint amb el lloc indeterminat on se situa
"After the Lethargy", l'espectador ràpidament
s'adonarà que la pel·lícula està rodada a Catalunya. Quina
interpretació ha de fer l'espectador d'aquest gest de
complicitat?
Dins d'aquesta manera de ser "cràpula"
dels personatges, tal com m'agrada definir-los, i de com s'explica
tota la història, em va semblar un gest de complicitat interessant
dir-li a aquest país "Republic of Somewhere"
[República d'algun lloc]. Crec que li funciona bé a la pel·lícula
de moment polític que estem vivint al nostre país
[Catalunya]. Una picada d'ullet alguna cosa murri i que també crec
que no ofèn a ningú, perquè tampoc es mulla del tot,
però que crec que qui ho agafi no podrà evitar somriure. Després,
quan jo escrivia la pel·lícula s'ambientava en els anys
vuitanta, però després en una reunió d'equip amb el director
d'art, que és a qui li correspondria patir això, a Llorenç Màs,
em va fer tornar a la realitat i em va dir "Marc, situar
això en els anys vuitanta i amb rigor costaria molts diners".
A la fi vam fer el que es mostra en la pel·lícula,
d'acord amb Xavi Garriga, el director de fotografia, que va ser
donar-li un aire vuitanter, però sense dir que la història
està situada en els anys vuitanta. Per això al principi la
pel·lícula diu que l'acció transcorre a la República "d'algun
lloc" en un temps no massa llunyà.
-Devilworks va adquirir els drets
de "After the Lethargy". ¿Que plans de futur té
per a la pel·lícula?
Devilworks és l'agent de vendes
internacional de la pel·lícula. És l'empresa amb qui la productora
ha signat un contracte perquè representi
internacionalment After the Lethargy. Què vol dir?
Doncs per exemple, aquesta setmana comença el Marché du film,
a Cannes, ja que a l'estand de Devilworks hi
ha diferents pel·lícules i una d'elles és la
nostra. Devilworks s'encarregarà de fer les vendes als
distribuïdors de cada territori, és a dir, que funciona com un
majorista. I aprofito per dir que molt probablement hi
hauran novetats a Cannes sobre After the Lethargy.
-Des
que Devilworks ha adquirit la pel·lícula s'ha publicat un
nou pòster i tràiler. Més enllà d'aquest material promocional,
t'han demanat retocar la pel·lícula? Per exemple, afegir o treure
metratge, suprimir escenes, etc.
Amb Framed també
treballem amb un agent de vendes similar a Devilworks, que
és Jinga Films, i he de dir que cada agent de vendes té
la seva particular manera de treballar. En el cas
de Devilworks, al principi ells ens van dir que la
pel·lícula els va agradar molt, després ens van fer la proposta
per quedar-, i de seguida van treure un nou pòster i tràiler.
Aquest nou material promocional crec que és molt potent per a
vendes, però he de dir que el material anterior ressaltava més
el to gamberro que té la pel·lícula. Sí que
és cert que els agents de venda et van demanant
sempre l'opinió sobre tot el material nou que van traient,
de si t'agrada o no, i si dius que no t'agrada doncs ho
has d'argumentar i proposar una alternativa. Ells sempre
tenen l'última paraula, encara que també és cert que solen trobar
la manera de fer-te content.
 |
Cartell original de After the Lethargy |
-Llavors, la teva opinió sempre és
present i per tant no acabes de perdre del tot el control de la
pel·lícula, no?
Bé, tu tens un representant i aquest
representant representa la pel·lícula. L'empresa productora i els
seus socis han acceptat unes condicions i a veure, tenen
molt poder els agents de venda, i gairebé abasten tot el poder sobre
la pel·lícula durant la vigència del contracte, però després,
quan la pel·lícula la venen a un distribuïdor, aquest distribuïdor
encara té més drets sobre la pel·lícula. Si, perdo el control,
tot i que sí que és cert que sempre t'han d'informar
sobre tot el que passi amb la pel·lícula, però les grans decisions
les prenen ells. Per exemple, si hi ha una proposta de venda a un
territori perquè hi ha un distribuïdor que se la queda, aquest
tipus de coses te les consulten. Però insisteixo que l'última
decisió és sempre la seva.
-A la presentació de
"After the Lethargy" al V Sant Cugat Fantàstic
vas comentar que t'agradaria tornar en un futur pròxim a les
possessions demoníaques per poder fer allò que no vas poder
"Asmodexia". Quins obstacles vas tenir en el rodatge de
"Asmodexia" i que ara ja no tindries?
Com et deia
abans, tinc tres fills biològics, i després tinc a altres fills que
són les meves pel·lícules. Als meus fills biològics els conec les
virtuts i els defectes, però igualment sempre els trobo la mar de
macos, i amb les pel·lícules em passa una mica el mateix. De tant
en tant torno a mirar Asmodexia i la gaudeixo. Llavors, què
és el que em va quedar pendent? ¿Quina ha estat la diferència
entre Asmodexia i After the Lethargy? Doncs
que jo en Asmodexia era un debutant, era el meu primer
llargmetratge i hi havia una sèrie de persones que també podien
prendre decisions, i llavors jo em vaig anar adaptant. Però
en After the Lethargy ja tenia l'experiència del
primer llarg i també s'havia produït Framed, i llavors jo ja
estava completament alliberat, i per bé o per mal vaig poder prendre
qualsevol decisió. Amb Asmodexia em va quedar pendent a
explorar una mica més aquesta part gamberra que sí que
mostro en els curts, i que ara torno a fer en After the Lethargy.
Dit d'una altra manera, amb Asmodexia va ser tot una mica
més formal. Potser aquest comentari en la presentació no va ser el
més encertat ... Què tinc ara al cap per a la meva
pròxima pel·lícula? Doncs tornar a la temàtica de possessions,
dimonis i exorcismes, i barrejar-la amb un tema de fantasmes. Partint
d'aquesta combinació estic intentant trobar la manera de veure com
convergeixen les dues temàtiques, però això sí, ho estic fent des
de la més absoluta llibertat creativa. Aquesta és una de les poc
avantatges que té un director independent, i és que no està
marcat per uns productors o per una televisió. Jo tinc assumit que
una televisió com TVE no comprarà mai una pel·lícula com aquesta,
per tant, gaudim de projecte, sentim-nos lliures, i ja que tenim
aquest desavantatge perquè convertim en un avantatge per
poder gaudir.
 |
Presentació de "After the Lethargy" al V Sant Cugat Fantàstic |
-Fa uns anys vas fundar
Creatures of the Dark, i fins a la data has produït
"Framed" i "After the Lethargy". Més
enllà de gènere de terror, tens algun criteri especial per escollir
els projectes?
Produirem sempre cinema de terror, però terror
atrevit, amb segell propi, amb caràcter i identitat, fet per
persones valentes, atrevides i amb un projecte clar i propi, com és
el cas de Marc Martínez Jordan amb el seu Framed. Ell
exemplifica perfectament aquesta idea. És una persona amb molt
talent, que ja ho havia demostrat abans de Framed en els
seus curtmetratges, i que amb el llarg va tornar a demostrar que és
algú amb idees clares sobre el que vol explicar. A més, ell és
multidisciplinari, en el sentit que és també el muntador de les
seves pel·lícules. També és una persona valenta, i que davant les
adversitats es veu capaç, fort i decidit a prendre decisions. Crec
que els somnis també cal saber patir-los, i sobretot quan fas cinema
tot el procés de fer una pel·lícula és un procés molt dur, molt
tempestuós i molt sacrificat, i cal estar preparat per a
aguantar-ho. Al meu sobretot m'interessen persones, persones amb
projecte, i persones amb una obra prèvia que avali les seves
capacitats.
-Em fa la sensació que Marc Martínez
Jordan repetirà amb Creatures of the Dark...
Ens
encantaria! De totes maneres, per la salut mental de tots, per fer un
pas endavant hauríem de millorar les condicions de treball amb les
que solem treballar. També he de dir que les circumstàncies per al
cinema independent són molt complicades, i a mesura que vas fent
camí en aquest món vas sent cada vegada més conscient d'aquestes
dificultats. Per tant, caldrà tenir prudència i no precipitar-se a
l'hora de prendre decisions. Però si, estic segur que Marc i jo
farem més pel·lícules junts.
-I la meva última pregunta és
completament genèrica. Per a tu, que és el més important que ha de
tenir una pel·lícula de terror perquè funcioni?
Tot és
qüestió d'opinions, però el primer que crec és que no hi ha una
fórmula màgica, perquè si hi hagués una fórmula màgica
la utilitzaria tot el món i funcionaria, és a dir, que
només seria un problema de diners. Òbviament hi ha unes pautes a
seguir i uns estudis a cursar, però igualment no hi ha una fórmula
màgica. Una pel·lícula ha d'entretenir i sobretot qui la fa la hi
ha de creure. Després a uns els agradarà i a altres no, i
en molts casos és curiós perquè pels mateixos motius que a uns els
agrada molt altres la detestaran. Llavors, crec que cal ser
honest i explicar la història que vols explicar, i t'has de deixar
la pell perquè tu estiguis satisfet amb el teu treball. A partir
d'aquí hi hauran criteris i opinions de tota mena, i mai
podràs acontentar tothom. Potser en un tipus de producció més
convencional on es poden treballar molt més les coses, hi ha molts
recursos de publicitat per arribar a convèncer la gent que això és
un bon producte, però en el cinema independent com el que nosaltres
fem els projectes dels hem de fer tan sòlids com
sigui possible. Cal intentar tenir cura de la producció, també el
guió amb la història que vols explicar, i que tot en el seu conjunt
funcioni el millor possible. I bé, que puguis rodar-lo, perquè
moltes vegades estàs privat dels recursos necessaris per fer el que
hi ha escrit en el guió. Per això cal ser honest amb tu mateix i
apostar pel que sigui viable. Insisteixo que no hi ha una fórmula
màgica.
0 Comentaris