Entrevista a Ruggero Deodato, director de HOLOCAUSTO CANÍBAL

El passat 25 de juny, Diego López, responsable de l'excel·lent fanzine El Buque Maldito, va organitzar una sessió molt especial al cinema Phenomena: Holocausto Caníbal, l'obra de culte del director italià Ruggero Deodato. Per si no n'hi hagués prou, el mateix Deodato va acompanyar els assistents a la projecció i posteriorment es va animar a mantenir un col·loqui amb ells. Va ser sens dubte una sessió molt especial.

Abans de la projecció de la pel·lícula Zona Morta va aconseguir una entrevista exclusiva amb el director italià, i que no desaprofitem per preguntar-li per temes espinosos com les matances d'animals, també la seva polèmica amb la justícia, així com per la seva nova pel·lícula Ballad in Blood. Va ser una entrevista molt agradable, i que sobretot ens va deixar amb el hype de la tornada del director al cinema de terror després de vint anys d'aturada.

Ja només ens queda donar-li les gràcies a Ruggero Deodato per la seva amabilitat, però també cal donar-li les gràcies a Phenomena per donar-nos aquesta meravellosa oportunitat. Esperem que us agradi l'entrevista:



Per Carles Hortolà.


-Trenta-sis anys després i encara es projecta en cinemes "Cannibal Holocaust", [a Phenomena] i amb la sala de cinema plena! Per a un director això ha de ser una cosa increïble, no?

Ara sí, s'ha convertit en una pel·lícula de culte. Igual a Anglaterra. És una cosa recent, a causa dels vint anys de censura que va patir la pel·lícula.


-Què penses trenta-sis anys després quan mires "Cannibal Holocaust"?

Em dóna una sensació molt rara. Quan veig pel·lícules antigues al final sempre dic "és vella ara". "Cannibal Holocaust" no. Com a director, he tingut la facultat que en totes les meves pel·lícules mai he respectat les modes. La meva única moda és la dels anys cinquanta, i als meus 15-20-30 anys sempre he aplicat la mateixa moda a les pel·lícules. Per exemple, mai he posat els pantalons acampanats a cap personatge, ni tan sols a les de policies. Per a mi el vestuari és molt important perquè una pel·lícula no es vegi "vella" amb els anys.



-Se'm fa inevitable preguntar sobre les matances d'animals. En els trenta-sis anys que han transcorregut des de l'estrena de "Cannibal Holocaust" ha canviat la teva opinió al respecte? Si tornessis al passat tornaries a sacrificar animals com a espectacle per a una pel·lícula?

Eren altres temps. Recordo als meus pares, que a casa mataven conills, porcs, coloms... Sempre per menjar, i era un costum generalitzat. Igual que a Espanya, que la gent està acostumada a la matança dels Bous. Jo em pregunto: "per què la polèmica?". Penso que la gent, avui, prefereix veure a un home com el maten a veure un animal. La veritat és que no ho entenc. Per exemple, quan pregunto a la gent dels Estats Units què els fa més por: veure com li tallen el cap a un "gringo" o mirar "Cannibal Hoocaust"? La gent respon que li fa més per veure "Cannibal Holocaust". Ara jo penso que hi ha més respecte pels animals, i que facin més pena que un home em sembla terrible.


-Si no tinc mal entès vas tenir un rodatge complicat a causa de tensions internes amb els actors. Concretament, com era la teva relació amb l'actor Robert Kerman?

De les persones amb les quals em rodejava a la pel·lícula és cert que amb qui vaig tenir una relació més complicada va ser amb Robert Kerman. Kerman tenia problemes amb mi, no jo. Havíem treballat junts anteriorment a "Concorde Affaire '79" (1979) (AKA "Operació Concorde"), fent un petit paper d'un home que té contacte amb l'aviació, i va ser en aquesta pel·lícula quan van començar els problemes, discrepant de decisions meves, i negant-se a rodar algunes escenes. En l'actualitat segueix parlant malament de mi, però és el seu problema, insisteixo. De fet, si posteriorment va fer moltes pel·lícules a Itàlia va ser gràcies a "Cannibal Holocaust", i en canvi no entenc per què se segueix comportant d'aquesta manera. Això si, vaig saber després de rodar "Cannibal Holocaust" que Robert Kerman havia estat un pornostar, i jo no sabia això (riu). La gent moltes vegades em pregunta per què vam tenir a un pornostar de protagonista, però és que jo no ho sabia. A mi m'agrada treballar amb actors desconeguts, no coneguts.


(Robert Kerman)


-Més enllà d'aquestes diferències que vas tenir amb Kerman, rodar pel·lícules a la selva sembla que ha de ser molt complicat per la calor, la humitat, els insectes, el fang, etc. Com recorda els rodatges de "Cannibal Holocaust" i de "Ultimo Mondo Cannibale"? Recorda alguna anècdota en especial?


El rodatge de "Ultimo Mondo Cannibale" va ser el rodatge més dificultós, perquè la jungla de Malàisia és més intensa en tots els aspectes que la jungla de Colòmbia [lloc on es va rodar "Cannibal Holocaust"]. A Colòmbia va ser tot més fàcil, res a veure amb Malàisia. Igualment a Colòmbia també hi havia els seus perills, sobretot quan ens endinsàvem més a la selva, ja que apareixien moltes serps contínuament i de llocs insospitats. Cada vegada que jo havia d'anar a algun lloc nou anava aplaudint per espantar-les. També havia de vigilar amb les fulles de les plantes, per així evitar el contacte amb un perillós insecte que ens podia fer molt de mal. I no oblido a un petitíssim peix molt perillós, que podia entrar per l'orifici del penis i devorar el que hi ha dins. Sobretot això últim era terrible... A més, al mi agradava l'esquí aquàtic... Estava boig (riu). Però en general rodar a la selva amazònica no té res a veure amb la de Malàisia, allà va ser tot més difícil i perillós.


-És coneguda la polèmica que va sorgir després de l'estrena de "Cannibal Holocaust", arribant vostè a ser acusat d'assassinat. Aquesta polèmica la recorda més com una experiència desagradable o com una excel·lent promoció per a la pel·lícula?

Va servir de promoció, sens dubte, en temps en què no hi havia Internet ni les plataformes d'avui. Jo vaig dipositar confiança en els quatre actors de la pel·lícula, que van acordar amb mi que després de rodar "Cannibal Holocaust" durant un any havien de desaparèixer de l'escena pública, simulant com si estiguessin morts. Així va ser, i encara que jo vaig informar d'això a la premsa, el tribunal igualment va retirar de circulació la pel·lícula per si de cas, a més d'acusar-me que havíem matat als actors. Jo els explicava que tenien per contracte que durant un any havien de desaparèixer, com si fos una broma, òbviament. Quan es va demostrar que eren vius, igualment va seguir prohibida la pel·lícula a Itàlia, ja que estava vigent una antiga llei que deia que estava prohibida la tortura d'animals, i va ser per escenes com la de la tortuga que "Cannibal Holocaust" va quedar retirada dels cinemes durant un temps. A més, per aquest delicte, vaig ser condemnat a quatre mesos amb la condicional. Tota aquesta situació no va suposar una bona promoció de la pel·lícula a Itàlia, però cal admetre que en altres països sí ho va ser.


-Has vist "The Green Inferno" d'Eli Roth? Des del nostre mitjà de comunicació aplaudim que un director jove recuperi un subgènere oblidat com el mondo. Què et va semblar la pel·lícula?

Si, l'he vist. Ara és molt més fàcil rodar a la jungla, per exemple amb els drons, que permet rodar des de dalt de la jungla. Recordo a Malàisia caminades de més de 6 hores per poder rodar des d'un lloc alt per als plans generals de la selva. Era molt difícil. Eli Roth em va demanar que li presentés la pel·lícula en l'estrena de "The Green Inferno" a Itàlia, no vaig tenir problema. El film d'Eli Roth és bo, però no entenc per què està prohibida a menors de 18 anys, ja que no té un to narratiu seriós. Igualment crec que Roth es va fixar en el meu cinema per a "The Green Inferno": el principi de la pel·lícula amb "Cannibal Holocaust", i en la segona part amb "Ultimo Mondo Cannibale". Insisteixo que és un film ben fet, potser la millor d'entre tots els que s'han volgut fixar en les meves pel·lícules.


-Aprofitant que parlem de cinema de terror actual, com es troba el cinema de terror a Itàlia? Sembla que està apareixent algun director jove que promet bon cinema de terror, com Federico Zampaglione.

Té dues pel·lícules, "Shadow" i "Tulpa". La primera em va agradar, la segona no. No penso com tu, per a mi no hi ha directors que estiguin triomfant. Més que res perquè a Itàlia és molt difícil fer cinema de gènere. Quan jo rodava "Ballad in Blood" pensava: ¿quan arribarà el dia que serà fàcil per a mi competir amb el mateix cinema italià? Com per exemple amb pel·lícules que han funcionat molt bé com "Gomorra". Potser no he fet bon cinema, però és que és molt difícil competir amb altres gèneres que funcionen millor, el mateix que passa a França o Espanya. Ara que he acabat de rodar la meva última pel·lícula segueixo sense tenir facilitats. A diferència dels italians, almenys els espanyols i francesos consideren que tenen bons actors i que fan cinema d'un nivell bo, però a Itàlia no passa això. Jo no tinc res d'això.


-En el passat festival de Sitges vam entrevistar a Me Me Lai [l'entrevista es pot llegir en Udols], i ens va dir que l'última vegada que vostès es van veure li va proposar participar en una producció. Segons ella, finalment no va ser possible. De què producció es tractava? Potser "Ballad in Blood"?

No, ella és una dona molt afectuosa amb mi, però no hi va haver res seriós. Ella ara treballa a la policia, està retirada de cinema.


(Me Me Lai)

-Per cert, quin record tens de Me Me Lai? Ens va comentar que "Ultimo Mondo Cannibale" és el seva millor pel·lícula de terror, i que té un bon record de vostè tot i que odiava les matances d'animals.


Tinc un bon record d'ella. Odia Umberto Lenzi per les matances d'animals, però amb mi està bé! (Rialles). La veritat és que en aquesta pel·lícula els actors estan fantàstics, i per a mi el més important d'una pel·lícula són els actors. De fet, com comentava abans, quan un actor ja està molt rodat dins de la indústria de cinema, ja no m'interessa. Una bona història, amb bons actors, és bàsic per a una pel·lícula.


-"Ballad in Blood" és la seva nova pel·lícula, després d'un llarg període sense dirigir llargmetratges. L'escrius i la dirigeixes. Com sorgeix la producció i, sobretot, què és el que et fa decidir a tornar a rodar una pel·lícula de terror després de més de 20 anys?

És un film de terror i estic molt content amb el resultat. Feia temps que la gent em demanava tornar a rodar una pel·lícula de terror, i algunes persones concretes que han vist un primer passi de la pel·lícula sembla que els ha agradat. Quan vaig escriure el guió em vaig adonar que disposava d'una bona història, amb molt d'humor, a més de l'horror i la sang, molta sang... El productor em va aconseguir també bons actors, i en si el projecte em semblava molt interessant. El resultat ho han pogut veure alguns crítics que ja han vist la pel·lícula. Tinc curiositat per veure com funcionarà, i per a això és important veure com funciona en un festival del gènere, com Sitges. Jo estic segur que agradarà.


-Ens retrobarem amb la versió més brutal i violenta de Ruggero Deodato?

Com comentaves el guió és meu, i té present "Cannibal Holocaust". Per tant no és una pel·lícula amb elements sobrenaturals, és cinema de realisme.


-I ja finalment, la podrem veure al Festival de Sitges? Ens faria molta il·lusió.

Si ells veuen la pel·lícula i els agrada és possible. Jo espero que si (rialles) 



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris