La presència de Yoshihiro Nishimura en
el marc del Sitges 2017 estava prevista, a causa que pocs
dies abans es va mostrar guanyador del Sitges Pitchbox Award,
un esdeveniment de pitching organitzat per la plataforma en
línia Filmarket Hub en col·laboració amb el Festival de
Sitges, i dins del marc del Naff (Network of Asian Fantastic Films)
del BIFAN-Bucheon International Fantastic Film Festival de Corea de
Sud. I entre tots aquests organitzadors i col·laboradors, que no
negaré que és un embolic de situar-los a tots, el veritablement
important és que Yoshihiro Nishimura (director
japonès i especialista d'efectes especials i maquillatge) es va
proclamar guanyador del Sitges Pitchbox Awards amb el
thriller The Embalmer: Face of the Dead,
una pel·lícula que serà produïda per Midori Inoue.
Però
més enllà del que està per venir, la veritat és
que Yoshihiro Nishimura és ben conegut pel públic de
Sitges. Seves són pel·lícules que han omplert anualment
totes aquestes maratons nocturnes Asian Madness del vell
i emblemàtic cinema Retiro, amb títols tan recordats com Tokyo Gore
Police (2008), Mutant Girls Squad (2010)
o Helldriver (2010) entre moltes altres. Un cinema
delirant, carregat de litres de sang i cossos que es desmembren per
moments, i que acumula legions de fans pel seu estil exagerat i
alhora que divertit i sexy. Nishimura és la canya!
I
partint de l'èxit del Sitges Pitchbox Awards, el
director japonès va aprofitar també la seva visita a Sitges per
presentar la seva nova pel·lícula: Kodoku: Meatball Machine.
Es tracta d'una revisió actualitzada de Meatball Machine (2005),
una obra en la qual Yoshihiro Nishimura ja va
participar com a responsable dels efectes especials i de maquillatge,
i que ara torna a la càrrega sent aquesta vegada ell mateix el
director de la pel·lícula.
Aprofitant la seva visita a
Sitges, Zona Morta va sol·licitar a l'organització de
l'esdeveniment una entrevista amb ell per així conèixer millor la
seva faceta artística, també que ens parlés de la seva
pel·lícula, i a més que no expliqués les seves
sensacions com a guanyador del Sitges Pitchbox Awards. Per si no n'hi
hagués prou -i d'una manera imprevist-, en l'entrevista es
va presentar Yurisa, una de les actrius protagonistes de la
pel·lícula, i que no dubtem també en entaular unes paraules amb
ella.
-Sempre has reconegut que les
teves influències artístiques són gent com David Cronenberg i
Dalí, però em fa la sensació que la figura de
H.R. Giger també està molt viva en la teva obra.
Sí,
per a mi tant H.R. Giger com Dalí segueixen un mateix
patró, unes mateixes regles dins de la seva diferència.
-El
teu cinema marca un abans i un després en el cinema de terror
japonès. Veníem de molt cinema kaidan, per després
començar a sorgir un cinema que abusava de el gore, amb
molt protagonisme dels FX, fins i tot amb cert conya i
tints sexys. Ets, avui dia, la cara visible d'aquest cinema. Et
sents responsable?
Si parlem de J-Horror jo mai vaig poder fer
aquest tipus de cinema, per això em vaig desviar cap al splatter,
que és tot aquest cinema amb molta sang i vísceres.
-En tot
cas, almenys el cinema que ens anava arribant aquí era
predominantment el J-Horror, i semblava gairebé com una moda. Va ser
fàcil trobar el suport dels productors per explotar aquest
subgènere?
No, no va ser gens fàcil. De fet, explicaré com
vam aconseguir que els productors acceptessin invertir en la
producció de Kodoku: Meatball Machine, i entendràs
la situació. Al meu costat, aquí asseguda, es troba Yurisa,
que és una de les actrius principals de la pel·lícula, i va ser la
clau perquè els productors acceptessin la producció. Ells li van
proposar a Yurisa que es tragués la roba en la pel·lícula,
ella va voler acceptar, i només per aquest motiu els productors van
voler produir-la. Fins llavors eren reticents a posar diners en la
pel·lícula.
-Yurisa, i què et sembla aquesta
situació?
(Yurisa) No estic molt d'acord amb aquest sistema
japonès basat en què, si em despullo o mostro
el meu cos, les produccions s'executin. Això sí, també he d'estar
agraïda perquè sense ells no existiria la pel·lícula ni tampoc jo
participaria en ella. Però sí, em fa ràbia no poder aconseguir
diners sense que jo m'hagi de despullar.
-Seguint amb les
noies, en les teves pel·lícules es pot apreciar un perfil de
personatges femenins de gran fortalesa física. És només una
preferència artística o és potser que vols posar en dubte que la
dona és el sexe feble?
No crec que la dona sigui el sexe
feble, sinó més aviat crec que la dona és forta, i fins
i tot superforta. Per tant el que sempre vull plasmar en les
meves obres és aquesta figura que tinc interioritzada dins del meu
que les dones són fortes.
-Ja entrant en la teva nova
pel·lícula, Kodoku: Meatball Machine, es tracta
d'una seqüela de Meatball Machine (2005). Voldria
saber, per què s'ha trigat 12 anys a fer-la? El problema
del finançament -tal com apuntaves abans- ha estat el principal
motiu?
Abans de Meatball Machine rodem una
pel·lícula en 8 mm, i ara dotze anys després
de Meatball Machine hem pogut rodar
"Meatball Machine 2". En total són tres
pel·lícules que no tenen res a veure les unes amb les altres. No
obstant això, l'univers que exploren les tres pel·lícules és el
mateix, però cada història és diferent. Per tant, no hi havia una
necessitat de continuar Meatball Machine. Només ara és
quan hem pogut executar la producció gràcies als productors i a un
nou guió en el qual he participat.
-En Meatball Machine vas
participar com a responsable dels FX, però no vas dirigir la
pel·lícula. Amb Kodoku: Meatball Machine tens
el control absolut de la pel·lícula, és per això que vull
preguntar-te si has volgut aplicar a la pel·lícula noves idees que
expandeixin l'univers de les anteriors pel·lícules, malgrat que el
rerefons de la història sigui el mateix. És a dir, has volgut
aplicar un segell més propi?
Efectivament
en Meatball Machine vaig participar en els efectes
especials, i sempre vaig pensar que van quedar coses pendents a
aportar a la pel·lícula. Llavors, en aquesta continuació, he
volgut fer un canvi d'imatge a gairebé tots els aspectes artístics
per així adaptar-la més al meu estil. Considero que he pogut
treballar en completa llibertat.
-El pressupost de la
pel·lícula ha estat superior que el de les dues anteriors, i
a més has pogut crear amb completa llibertat. Sona molt bé.
És
cert que he disposat d'un major pressupost que el que van tenir els
meus anteriors companys de treball, però jo sóc creador, i no és
la meva posició la de jutjar si he fet bé les coses. En tot cas,
encara que el pressupost ha estat més elevat que el de les
anteriors, jo sempre he intentat estalviar al màxim, no gastar
diners en coses innecessàries, i en aquest aspecte crec que no s'ha
malgastat diners com potser es va fer en les anteriors .
-I
finalment, com a especialista que ets en FX, voldria saber amb
quins efectes especials et sents més còmode: amb els digitals o els
físics?
He treballat amb els dos tipus, i amb els dos m'he
sentit còmode. Però crec que cal valorar-segons el tipus de
pel·lícula, ja que uns tenen un valor econòmic diferent de
l'altre. Per a mi el millor és sempre la combinació de tots dos, de
fer una base física i reforçar-la amb efectes digitals, ja que
d'aquesta manera s'aconsegueixen resultats excel·lents sense
augmentar massa el pressupost. Un exemple és la
pel·lícula Shin Godzilla, en què vaig treballar, i que
es combinen els dos tipus d'efectes. Crec que el resultat va quedar
molt bé i el pressupost no es va excedir.
0 Comentaris