Es compleixen deu anys de l'execució de Tsutomu Miyazaki, "L'Assassí Otaku"

DESÈ ANIVERSARI DE L'EXECUCIÓ DE TSUTOMU MIYAZAKI:

D'assassins en sèrie hi ha hagut a tot arreu i a totes les èpoques, i ara mateix n'hi ha en llibertat. Això remet a factors psicològics i no tan educatius. El motiu d'aquest post va amb relació a un fet que el present 17 de juny de 2018 compleix deu anys: l'execució a la forca de l'assassí en sèrie Tsutomu Miyazaki, conegut pels mitjans de comunicació com "L'Assassí Otaku". Ell va ser un home que entre agost de 1988 i juny de 1989 va assassinar a quatre nenes d'entre quatre i set anys i que, per si no fos prou atroç, aquests assassinats van comportar abús sexual, necrofília, canibalisme i preservació de parts dels cadàvers com a trofeu. Un assassí en sèrie de perfil psicòpata que la història el recordarà per ser un consumidor compulsiu de manga tipus hentai i de cinema de terror i gore (era molt fan de la sèrie Guinea Pig).

"Un assassí en sèrie de perfil psicòpata que la història li recordarà per ser un consumidor compulsiu de manga, hentai i de cinema de terror i gore (era molt fan de la sèrie Guinea Pig)"

Després de la detenció de Tsutomu Miyazaki per part de la policia i de descobrir-se que a la seva llar hi havia milers de còmics i pel·lícules de tipus hentai, l'Associació de pares per a la defensa dels fills contra la lectura de còmics (si, això existeix en el Japó) va accedir a formalitzar una denúncia el 1990 contra tots aquells comerços que no catalogaven degudament dos tipus de variants de manga: els lolicon i el shojo, amb l'argument que aquests mangas eren difícilment diferenciables per la portada, compartint així moltes vegades el mateix espai a les prestatgeries de llibreries de país. Que és el lolicon? Que és el shojo? Començant pel segon, aquest es tracta de la variant manga recomanada (els japonesos dirien "destinat") al públic femení adolescent, per tractar històries que poden variar pel que fa a gènere però no en temàtica, ja que aprofundeixen en relacions humanes i sentimentals, normalment protagonitzades per noies. El lolicon és la variant perversa del shojo, a cavall entre l'eroguro (eròtic-grotest) i el hentai. Prové de l'expressió "Lolita Complex", o sigui "complex de lolita", una idea que remet a l'heroïna de l'escriptor Vladimir Nabokov i es refereix a la parafília consistent en sentir atracció cap a les noies menors, i també viceversa (nenes atretes per homes adults / vells). D'altra banda, la versió més sexualitzada i explícita del lolicon ha sabut escapar de la censura, perquè les lleis japoneses parlen de bell públic i de penis, però no de nenes imberbes ni de, per exemple, tentacles ni criatures extraterrestres de qualsevol mena que puguin emular un fal·lus. Aquesta variant pornogràfica del lolicon va ser associada a l'assassí Tsutomu Miyazaki, un lector compulsiu de hentai qui veia en aquests còmics la sexualitat idealitzada.

Com comentava, el 17 de juny de fa 10 anys, Tsutomu Miyazaki, de quaranta-cinc anys, declarat culpable de segrestar i matar a quatre nenes entre 1988 i 1899, va ser executat a la forca de la presó de Kosuge (Tòquio). La condemna de pena de mort va ser dictada pel jutge l'abril de 1997, amb la seva decisió emparada a l'estudi per part de psiquiatres del perfil psíquic de Tsutomu Miyazaki, que deia que aquest patia un trastorn d'identitat dissociatiu i una severa esquizofrènia, però també que Miyazaki sempre va ser conscient de la conseqüència dels seus actes. Des de llavors, Miyazaki va lluitar al costat del seu advocat perquè la pena fos reconsiderada i se'l sentenciés a cadena perpètua, una lluita que no va fructificar. Tampoc va fructificar el seu intent perquè la seva pena de mort fos a través d'injecció letal, en comptes de la forca, ja que Miyazaki li tenia molta por a l'estrangulació. Després de tots aquests intents, el Tribunal Suprem va confirmar la seva sentència de mort a la forca el gener de 2006.

Va morir el 17 de juny de 2008, 9 dies després que Tomohiro Kato causés una de les matances indiscriminades amb més impacte al Japó de les últimes dècades. Es va batejar a aquests fets com "La Massacre d'Akihabara", a causa que Tomohiro Kato, de vint-i-cinc anys, va començar a apunyalar a ple dia als carrers d'Akihabara a tot civil que se li creuava. Va matar a set persones i en va ferir 10 més. La relació entre un cas i un altre és que Akihabara és coneguda com la meca dels "otaku" (fanàtics del manga i anime), de manera que després de "La Massacre d'Akihabara" els mitjans de comunicació van rescatar el cas de Tsutomu Miyazaki, traient morbo al drama, pel fet que quan Miyazaki va ser detingut per la policia en el registre policial a la seva llar es van trobar milers de cintes de vídeo amb contingut pornogràfic de tipus hentai. És per això que, després de "La Massacre d'Akihabara", el Ministeri de Justícia japonès va prendre represàlies contra Miyazaki i va accelerar la seva pena de mort perquè, nou dies després de la matança, la societat japonesa rebés un missatge tranquil·litzador.

Aquí va ser executat Tsutomu Miyazaki

VIDA:

Tsutomu Miyazaki compleix a la perfecció amb el model de creixement infantil cap a l'adolescència com tot psicòpata: distorsió familiar, aïllament, assetjament escolar, i complexos de tota mena, especialment pel seu penis minúscul, cosa que va revelar posteriorment un company d'institut amb qui Miyazaki tenia certa afinitat. El nostre protagonista va néixer de manera prematura el 21 d'agost de 1962 al districte de Nishitam, amb un part complicat que va comportar una deformitat en ambdues mans (foto inferior) que en el futur li implicaria certs problemes de moviment. Els instituts japonesos, molt propensos a fer assetjament escolar als companys més introvertits i mentalment febles, van veure en Miyazaki una potencial víctima ja a la curta edat de 5 anys, concretament a l'Escola Elemental de Itsukaichi.

Sempre va ser una persona solitària i amb dificultats per relacionar-se, especialment amb les noies. Malgrat això mai va renunciar als estudis i les seves notes a l'escola i institut van ser exemplars, fins a la seva entrada a la Universitat de Meiji, moment en què va començar a perdre interès pels seus estudis, a llegir manga compulsivament, i a decantar-se per estudiar fotografia. Precisament l'ofici de fotògraf va ser el que el va acompanyar fins al dia de la seva detenció. No obstant això, aquest període de tràngol entre la universitat i els seus estudis de fotografia, va ser quan Miyazaki va desenvolupar la seva gana sexual, fins al punt que aprofitava els partits de tenis de la Universitat per fotografiar a les jugadores per tal de masturbar-se després a casa. Però això seria el principi, ja que poc després, el 1984, cansat de fotografies i de pornografia amb adults, va començar a consumir pornografia infantil.

La relació familiar de Tsutomu Miyazaki no era bona, excepte amb el seu avi, que era l'única persona amb la qual confiava. Aquest vincle amb el seu avi acabaria el maig de 1988 quan aquest moriria de vellesa, i alguna cosa dins el cap de Miyazaki es va trasbalsar. De fet, Miyazaki va arribar a dissoldre en aigua part de les cendres del seu avi i es va beure el líquid per tal de sentir que el seu avi estaria amb ell la resta de la seva vida. En tot cas, la mort del seu avi va suposar l'absolut trencament familiar, fins al punt d'insultar constantment a la seva mare, i fins i tot espiava la seva germana petita mentre ella es dutxava, a més d'agredir-la.

Posteriorment vindrien els assassinats, un darrere l'altre. El primer d'ells va ser el 22 d'agost de 1988, quan Mary Konno, de tan sols quatre anys, va ser assassinada per Miyazaki. El modus operandi que emprava acabaria sent pràcticament el mateix per a la resta de víctimes: Miyazaki ofereix a una nena aleatòria un passeig amb el seu cotxe, per després prendre-li unes fotografies i acabar assassinant. El que feia amb els cossos anava des del simple assassinat fins a la necrofília, canibalisme, desmembraments i incineració.

(Restes orgàniques de Mary Konno)

Van ser tres víctimes més. La següent va ser Masami Yoshizawa, de set anys, i la va assassinar el 3 d'octubre de 1988. Va acabar assassinada a la mateixa zona boscosa que Mary Konno. Les dues nenes després de ser assassinades van ser abusades sexualment per part de Tsutomu Miyazaki. En canvi, la policia, tot i no trobar cap cos i ni tan sols sospita que les dues nenes haguessin estat assassinades, igualment van iniciar una campanya de prevenció perquè els pares tinguessin controlats als seus fills. En tot cas, els cossos de Mary Konno i de Masami Yoshizawa no van ser trobats i es van donar per desaparegudes. Miyazaki les va deixar tirades al bosc com si fossin escombraries.

El 12 de desembre Miyazaki va assassinar a una altra nena anomenada Erika Namba. De la mateixa manera que les altres dues víctimes Namba va pujar al cotxe de Miyazaki i va ser obligada a despullar-se, per així prendre-li unes fotografies. Posteriorment va ser assassinada. Lligada de mans i peus i envoltada d'uns llençols va ser abandonada en una zona boscosa. Al dia següent el cadàver de la nena va ser trobat per la policia. Els actes més escabrosos del cas vindrien després.

Va ser el 6 de febrer de 1989 quan la mare de Mary Konno va rebre a casa seva una caixa que contenia restes cremades de la seva filla, així com restes de la seva roba, i un escrit en un paper que deia "Mary. Ossos. Cremació. Investigar. Provar".

L'últim assassinat de Tsutomu Miyazaki va ser el 6 de juny de 1989 en un parc proper de la badia de Tòquio. La víctima, de tan sols cinc anys i anomenada Ayako Nomoto, va ser convençuda per Miyazaki a deixar-se fer unes fotografies. Per això, va pujar al seu cotxe i la va portar a una zona tranquil·la, va aparcar el cotxe, i va assassinar-la. Aquest cop el cos se'l va endur a casa, i va ser fotografiat en tota classe de posicions, a més de filmat, mentre es Miyazaki es masturbava. Uns actes necrofílics que durarien fins a dos dies, moment que l'assassí va parar a causa de la intensa olor que desprenia el cos. La solució més pràctica que va trobar Miyazaki va ser la d'esquarterar el cos, deixar el tors al cementiri i el cap al bosc. De totes maneres, les mans de la nena se les va quedar com a trofeu, es va beure part de la sang que desprenia, i a més es va menjar un tros d'elles.

(Ayako Nomoto)

(Cap decapitat d'Ayako Nomoto)

Va ser el 23 de juliol quan Miyazaki va intentar tornar a fer fotografies a una nena del carrer. En aquest cas eren dues germanes, i en el moment de l'agressió una d'elles va fugir espantada a buscar el seu pare. Quan va tornar amb el seu pare, van trobar a Miyazaki despullant a la nena al mateix temps que li feia fotografies. Llavors, el pare va aturar a Miyazaki i el va agredir, però l'assassí va aconseguir fugir, deixant-hi el seu cotxe. Poca estona després l'assassí va tornar al lloc dels fets per intentar recuperar el seu cotxe, moment que la policia va aprofitar per arrestar sota el delicte d'"obligar una menor a cometre actes indecents". No obstant això, disset dies després de la detenció, Miyazaki va confessar haver comès els assassinats.

Tal com comentava a l'inici, la posterior investigació policial va descobrir que a la llar de Miyazaki s'ocultaven més de 6.000 pel·lícules, entre les quals hi havia hentai, anime violent i pel·lícules de terror i gore, entre les quals destacaven el serial de pel·lícules que simulen una snuff movie titulades Guinea Pig. És per aquesta fascinació pel manga que els mitjans de comunicació van acabar sobrenomenant a Tsutomu Miyazaki com "L'Assassí Otaku".  Això va provocar un enrenou social, perquè la població va estigmatitzar als consumidors compulsius de mangai anime (otakus) amb la distorsió psicològica.  

habitació de Tsutomu Miyazaki

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

https://japantoday.com/category/crime/serial-child-killer-tsutomu-miyazaki-executed

https://japantoday.com/category/features/kuchikomi/politics-and-capital-punishment-a-volatile-mixture

https://web.archive.org/web/20140305201253/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5jNmP-nKTKmf5cYaGrRNZBaMtms2A?hl=en

https://escritoconsangre1.blogspot.com/2014/05/tsutomu-miyazaki-el-otaku-asesino.html
Eroguro. Horror y erotismo en la cultura popular japonesa. Satori Ediciones, 2018