Generació 'Bola de Drac': L'arribada de Goku a Catalunya

Ja fa vint anys de l'arribada a Catalunya del manga creat per Akira Toriyama Bola de Drac per part de l'editorial Planeta DeAgostini, encara que dos anys abans, el 1990, ja s'estava emetent sense pausa a TV3 la sèrie d'animació. La seva arribada va suposar tot un enrenou social entre defensors i detractors per motius que explicaré a continuació, però això no obstant, també per a molts la sèrie només va significar "uns dibuixos animats que posaven a la televisió", i que condensaria en una simple frase tot el que representa Bola de Drac per a ells. És per gent com vostè o com un servidor que Bola de Drac és una cosa especial, molt més que una sèrie manga o d'animació, perquè representa nostàlgia, emoció, col·leccionisme, debats, i fins i tot educació. Els que se sentin identificats amb totes aquestes definicions de bé segur es podran considerar que formen part de la "Generació Bola de Drac", gent que va néixer, va créixer i seguirà creixent lligada a Goku i companyia. També una gent que fa vint anys es va interessar pel Japó de manera sobtada, que van crear el fenomen fan a Catalunya, fins i tot van defensar acarniçadament el manga i la sèrie dels atacs de polítics i periodistes, i en si un fenomen sociològic curiós i que avui dia encara no té horitzó. I ara, com a adults propers als trenta -si no els hem ja- que som, només podem veure com amb els nostres fills es crea el que seria la "segona generació Bola de Drac".

Com va arribar el manga Bola de Drac? L'any 1991 van començar les negociacions de l'empresa editorial Planeta DeAgostini per adquirir els drets del còmic i que, segons s'explica, les negociacions amb els japonesos eren sempre complicades. Ells sotmetien a les editorials a exàmens complets d'una hora sobre qui eren i d'on venien, ja que no volien vendre el seu producte a qualsevol. En el cas de l'empresa de Jose Manuel Lara Bosch no va ser una excepció i, de fet, aquesta era la primera vegada que l'empresa japonesa Shueisha tenia un client occidental, i viceversa per l'empresa catalana amb el Japó. Tal com deia, els japonesos volien saber-ho tot sobre els seus clients, i és per això que preguntaven coses com "quin tipus d'empresa és Planeta DeAgostini?", "Qui eren els propietaris?", "Quina era la seva capital i finançament?", "quin tipus de publicacions editaven?", "a què lectors es dirigien?", "per què s'havien interessat en Bola de Drac?", o preguntes més culturals com "què és Espanya?". Concretament amb aquesta última pregunta era quan es tornaven més bojos, ja que se'ls deia que, a més del castellà, també es volia editar el manga de Toriyama en català. Això no ho entenien els japonesos, ja que associaven Espanya amb el castellà, i aquest fet va fer que se'ls hagués d'explicar que Espanya és un Estat de nacions, i que Catalunya té una personalitat pròpia, una cultura i una llengua, i que aquest fet ajudaria a una millor venda del producte a un sector potencial de mercat català com era el lector catalanoparlant. L'aprovació per part dels japonesos no va ser immediata però sí un fet, ja que necessitaven reflexionar més enllà que la mecànica executiva de les empreses japoneses davant occident sempre és molt lenta. Fins que el 23 d'abril de 1992, dia de Sant Jordi, es va voler publicar el primer volum de les aventures de Son Goku i companyia en la seva edició blanca que tots recordarem, però que finalment es va ajornar dues setmanes per fer-se oficial la sortida a la venda al Saló del Còmic d'aquest any en una doble edició en català i en castellà. Va resultar un èxit brutal de vendes, gràcies en part a l'eco mediàtic que havien fet del seu llançament diari com l'Avui o El Punt -a més que ja feia 2 anys que s'emetia la sèrie a TV3 amb notable èxit-, superant àmpliament les vendes de còmic espanyol en aquesta llengua. Una dada: l'edició catalana explicava a cada número d'una tirada de 85.000 exemplars, el que va superar amb escreix les majors tirades de premsa i de diaris en aquesta llengua.

L'arribada de Bola de Drac a casa nostra va fer potenciar severament una cultura de la manja entre el jovent molt més forta de la que s'hauria desenvolupat sense l'obra de Toriyama. Si bé és cert que per aquells temps ja era al mercat mangas adults com Akira, d'adolescents com Saint Seiya, o fins i tot Doraemon per als més petits, el temps ha fet veure que aquestes publicacions no haguessin estat res més que fenòmens de moment, i que avui dia no estaríem parlant de la futura 19a edició del Saló del Manga de Barcelona, ​​sinó de la 10a, aproximadament. Per tant, Bola de Drac ha fet accelerar indubtablement en la nostra terra una cultura del manga.

Fins aquells temps els aficionats al manga eren una espècie d'intrusos en el món de l'animació, ja que sèries / còmics tan arrelats des de feia dècades com els de Marvel, DC, o els mateixos que es feien a casa veien perillar la seva estabilitat. Per tant, més enllà de ser "els diferents", els dibuixants estatals, i per què no, occidentals, veien l'animació japonesa amb escepticisme, ja que el seu treball no quedava assegurat en cas que "aquesta moda" acabés tenint èxit. Això comportava atacs contra el treball d'algunes persones com els que treballaven en editorials com Norma, per exemple, i que havien de lluitar i reivindicar el seu producte per defensar el que els agradava de veritat, fos amb fanzines propis, revistes o els mateixos còmics que publicaven. Per tant, tot i els severs atacs per part de polítics, associacions, o pares i mares, la pinya que hi havia al sector en defensa del manga i especialment a Bola de Drac sempre va ser molt notable.

Fins llavors havíem vist molt poca animació japonesa, però cap ens va arribar tan endins com Bola de Drac, ni tampoc cap ens va portar a fer fotocòpies. Fins aquells temps a penes vam poder gaudir de sèries d'animació en els diferents canals de televisió d'Espanya, amb especial atenció a TV3, com Mazinger Z, Candy Candy, Meteor, Kimagure orange road, entre d'altres, però no seria fins a l'arribada de Bola de Drac a Catalunya quan es trencarien tots els pronòstics i expectatives creades anteriorment amb qualsevol altra sèrie animi. Va ser el 15 de febrer de 1990, sense cap publicitat especial que es produïa l'estrena a TV3 de Bola de Drac al nostre país, substituint l'altra sèrie d'Akira Toriryama: Dr. Slump. Al cap de pocs dies i de manera inesperada, va començar a captar audiència amb inusitada rapidesa, una audiència composta no només de públic infantil -que era a qui anava dirigida erròniament- sinó també per a joves i adolescents. Curiosament, i sense explicació, la seva emissió va ser tallada sense oferir desenllaç al 21e Torneig de les Arts Marcials, el que va fer mobilitzar el públic català enviant massivament cartes de desesperació i queixes, demanant el retorn de la sèrie a la petita pantalla. Al cap d'uns mesos les queixes van fer el seu fruit i es va reprendre l'emissió de la sèrie, ajudant a fer créixer encara més la seva popularitat, i conseqüentment el fenomen "fan".

Tal com apuntava, amb els fans, va aparèixer un altre fenomen curiós com van ser les fotocòpies. Tot va començar quan els aficionats més fidels de la sèrie, desesperats a la recerca de més material de Bola de Drac -el marxandatge que encara no existia en casa nostra-, va fer desenvolupar un mercat alternatiu i il·legal de fotocòpies, revistes i samarretes pirates. Elles eren un homenatge a la sèrie que feien els mateixos fans i que sorgien en temps en què Internet no era una realitat. Es tractava de dibuixos que apareixien d'una manera molt artesanal, com era el fet que quan en la sèrie televisiva apareixia algun personatge nou, la gent parava el vídeo i calcava de la televisió el personatge per tenir-lo en un full de paper. Llavors, entre els amics, quan algú tenia un dibuix nou, es feien fotocòpies i es passaven a uns i altres, sobretot els diumenges al mític Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Per tant, en fenomen Bola de Drac va ser una mica culpa de tots.

Un cop Bola de Drac va ser una realitat a casa nostra, abans i durant la moda de les fotocòpies, va començar a formar-se el que es coneix com a "generació Bola de Drac" entre els joves de 14-16 anys. Anteriorment aquest jovent ja van poder començar a gaudir d'altres sèries d'animació japonesa quan tenien 5 anys aproximadament com per exemple amb Mazinger Z, o els còmics de superherois Marvel, la marca SEGA, o els videojocs del Donkey Kong, que servirien de bressol per preparar a tota una generació de joves que es coneixeria com "generació Bola de Drac" tal com apuntava. També cal destacar el fet que l'altra sèrie de televisió del creador de Bola de Drac: Akira Toriyama, s'emetia a TV3, el Dr. Slump, que veien tant joves com adults. Aquesta tenia uns codis d'humor diferents, més adults, que a més de Mazinger Z feien seguir creixent entre el públic jove un interès pel Japó, en aquest cas amb el component de les arts marcials que servien com a novetat. També és cert que veníem de sèries com Saint Seiya, molt semblant a la nostra amfitriona, i que van fer pensar a tot un públic "per què ens agraden tant aquestes sèries amb personatges d'ulls grans", i que a moltes persones els va fer veure el que era realment el manga. La seva emissió coincidia amb un temps que no hi havia Internet, ni marxandatge, ni telèfons mòbils. Llavors, com explicar a les generacions posteriors "com va funcionar un fenomen social com Bola de Drac?" En aquells temps hi havia molta més màgia, ja que quan algú descobria algun producte cultural relacionat ràpidament era circulat a tots, fent-se l'interessant, tenint la sensació d'estar ensenyant alguna cosa que ningú més havia vist. També alguns es mantenien en contacte a través de correus amb Planeta DeAgostini perquè es passés informació: uns per fer fanzines, o club de fans, o altres per simple boca a boca, i aquests eren els mètodes d'intercanvi informatiu. Era més bonic? Possiblement la màgia era més palpable en descobrir coses noves després de l'esforç de buscar-les, però per sort, avui en dia, amb Internet podem tenir tot a l'abast i no trencar-nos el cap a la recerca de novetats, i per tant només cal que sapiguem apreciar-les. Per tant, avui, els intercanvis han avançat cap a camps molt curiosos, ja que hem passat de les famoses fotocòpies, als inoblidables cromos, i fins al que ha estat el fenomen de l'edició 2012 de la Sala del Manga de Barcelona: el cosplay . Sense oblidar el paper que les xarxes socials han tingut per seguir mantenint viu el fenomen, i és clar, el fet generar aquesta globalització de materials ha fet que, de "descobrir", ja poc es descobreixi avui dia, ja que la informació en la xarxa és enorme. Per tant, és molt complicat que tornem a viure un fenomen com el de Bola de Drac, perquè aquella primera generació es basava a aguditzar l'enginy com a tàctica neòfita, com va ser la tímida -però ascendent-penetració d'aquella generació a tot el relacionat amb el Japó, com els restaurants, botigues, etc., que servien per preguntar si sabien alguna cosa nova respecte al manga. O també, per exemple, si teníem una cosina que tenia un amic que va anar al Japó ..., o si uns amics coneixen a uns nois japonesos ... És a dir, es buscava material com es pogués a base d'un interès sobtat per la cultura japonesa.

El més important de Bola de Drac com a mite social és que tenia en el seu ADN elements de moviments que vindrien després: siguin estètics literaris, o socials. A més, la gent que va descobrir l'obra de Toriyama des del principi es va trobar sobtadament amb un tipus d'humor que lligava molt bé amb la nostra cultura, la nostra idiosincràsia, però que en el fons ja podíem conèixer amb anterioritat gràcies a Dr. Slump. Això va fer acceptar millor un univers com el de Bola de Drac, tan seriós de per si com és una sèrie de combats, i que aquest humor ajuda a distanciar-se'n i a acceptar millor.

Cal un agraïment especial a TV3, ja que va ser la primera cadena de televisió estatal a apostar fort per l'animació japonesa, també en sèries de continguts més adults i fins i tot per a posar-les en la seva graella de programació a la nit, amb el risc que pot comportar en aquells temps d'incertesa quant a l'anime. D'aquesta manera molta gent va descobrir el manga en territori català, i és una cosa que he comentat fins ara, que és l'aparició esglaonada cada vegada més de fans, fanzines, etc. i que avui dia encara segueixen amb el que es coneix com la 2a generació de Bola de Drac. És el cas d'alguns d'aquella generació que portaven a l'esquena alguns fanzines, i que amb gran capacitat de mobilitzar-se recorrien a personalitats lligades al món del manga a preguntar coses per als seus treballs personals. Gent com Antonio Martín, Juanjo Sants, etc., Gent ficada de ple en el sector, i que si els envia un correu per visitar les seves redaccions i a parlar amb ells accedien sense problemes. D'aquesta manera tan amable ells van ser els que ajudarien a desenvolupar la gent que avui dia mou els fils a distribuïdores, revistes, etc., la primera generació, que més enllà de treballar en aquest sector i proporcionar-nos material per a les futures generacions, elles i ells també van ser fans al seu dia.

Curiosament aquesta primera generació encarna l'esperit de la sèrie fins i tot sense que ells se n'adonin. Bola de Drac és una metàfora sobre l'energia, sobre l'ús que es fa, i com aquesta acumulació d'energia és el que fa superar certs obstacles que planteja la vida. Fins i tot aquesta superació acaba transformant físicament els personatges, i per tant el que cal agrair a la primera generació de Bola de Drac és que en els temps en què es van produir aquells atacs d'associacions de pares i mares, o també de polítics com Duran i Lleida, etc., a aquells que treballaven distribuint el material de Bola de Drac ja fos pel que fa a les publicacions màniga, TV3, doblatge, etc., els fans bombardejaven d'inputs positius a tots aquests treballadors que els ajudaven a seguir endavant en el seu treball. Comentaris com "resisteix, aguanta, estem amb tu" es van convertir en habituals en aquelles redaccions i oficines de treballadors. Per tant, la primera generació de Bola de Drac se li ha d'agrair tota l'energia que va desenvolupar en aquells temps, i la que ha seguit desplegant i avui encara segueix. Un exemple recent és la lluita que han mantingut un grup de nois des de fa anys perquè Bola de Drac es tornés a emetre a TV3, amb resultats satisfactoris per a ells i per a la mateixa TV3, amb uns excel·lents índexs de quota en horari de màxima audiència

Crítiques a Bola de Drac:

Tal com apuntava abans, Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió Democràtica de Catalunya, va ser un dels crítics més potents que va demanar que es deixés d'emetre la sèrie Bola de Drac a TV3. Va ser el juliol de 1995 quan el líder polític va mostrar la seva disconformitat amb la sèrie juvenil en una carta enviada a director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Jordi Vilajoana. A la carta es referia concretament a Bola de Drac Z, per tractar-se d'una sèrie que fomentava la violència. Aquesta carta es va produir a causa que TV3, en aquells temps, va decidir seguir emetent la sèrie després d'anys de fer-ho ininterrompudament a la graella de programació. No seria menys el conseller de Benestar i Salut Antoni Comas, de CiU, i l'associació de Teleespectadors Associats de Catalunya, segons ha informat el que era director de TV3 en aquells temps Lluís Oliva. Com deia, diferents associacions de pares i mares i de protecció de l'espectador van criticar Bola de Drac, al mateix temps que la sèrie es convertia en una bomba televisiva. I és que la seva fama entre els "adults" no podia ser més negativa: diaris, telenotícies i altres mitjans parlaven del tema i desprestigiaven qualsevol valor artístic que aquest producte pogués aportar a la seva gran massa de seguidors. I al cap i a la fi, potser sense que s'adonessin, parlar de dibuixos animats "nocius" és una notícia morbosa que fa vendre sola la sèrie. Seguint amb Duran, a la carta parlava que una televisió pública no pot incloure certes apologies, que es veuen reflectides amb frases com "feia temps que volia matar una persona. Quines sensacions! Va, et deixo que matis el vell. Va, home, dispara. T'ordeno! "O altres com "És una conya, oi? Ja et deia, matarem uns quants més". La carta es veu que va fer efecte, i per aquest motiu es va posicionar la sèrie el posterior 3 d'agost fos del Club Super 3, els caps de setmana, després que el director de TV3 reconegués que algunes frases de Bola de Drac eren "realment penoses "[en referència concreta a la de l'vell]. No obstant això, i a l'haver estat exclosa del Club Super 3, la sèrie Cinturó Negre, qualificada també com a violenta (un seguit de judo!), Va ser el cap de turc en ésser liquidada directament de la programació de TV3.

Un dels factors que més s'ha criticat Bola de Drac és per la violència, i això que la sèrie que hem vist per televisió està censurada, ja que el màster que es disposa és originalment de la televisió francesa, que està censurat, tant en els detalls sexuals com els de violència. I aquest és un fet curiós, ja que qualsevol persona que miri la sèrie -o llegiu el manga amb els ulls mínimament oberts i amb un cert interès, s'adonarà ràpidament dels valors pacifistes que transmet. En canvi, ningú del públic "adult" va ser capaç de defensar els autèntics valors. Valors com la unió, l'esforç, amor, amistat, superació, lleialtat, respecte als animals i la natura, el planeta en general, etc. i que són l'ànima que vol introduir Akira Toriyama a Bola de Drac, i que per desgràcia, o bé molts no ho veuen o directament no ho volen veure. Aquestes persones de caràcter conservador mai haurien d'oblidar que hi ha un protagonista anomenat Son Goku, que té un cor immens, també la constant companyonia que veiem, d'enemics que acaben sent amics, i en general de valors positius. No obstant això, aquests grupuscles que mantenien el rebuig a Bola de Drac pel seu suposat foment de la violència, dient que la sèrie podria ajudar a desenvolupar el fet que els seus fills acabessin introduint a bandes juvenils. En cap cas aquest era un argument sòlid, ja que les bandes juvenils solen desenvolupar-se més per motius socials, com els barris subdesenvolupats, per la manca d'escoles, o en general problemes de proveïment de recursos per mantenir una vida digna.


Segona generació

Amb la més que segura alegria de Duran i Lleida, el 27 de setembre de 2001 es va emetre l'últim capítol de l'obra de Toriyama en el marc de Bola de Drac GT, encara que amb un cert recel per part dels fans al no respectar-se a certs personatges de la sèrie Z, com el mateix Goku. El fet és que finalment, després de molts anys d'emissió ininterrompuda, Bola de Drac desapareixeria de TV3 en finalitzar GT per mudar-se a altres cadenes de televisió estatals perdent-se així els excel·lents doblatges dirigits tant per Joan Pera, com a Vicenç Manel Domènech, o Marc Zanni, i en si desapareixent l'esperit que unia tantíssims joves catalans. Desapareixia d'antena, i semblava que definitivament, la sèrie televisiva d'animació que més ha marcat i ha influenciat a diferents generacions del nostre país, moria, també, amb la primera generació. Però, l'empresa editorial Selecta Visió no es va rendir, i a partir de l'any 2000 es van empènyer a editar en DVD tota la sèrie tot olorant un factible èxit comercial. Segons expliquen van ser uns durs anys, concretament 6, d'intentar convèncer Toei Animation -productora de la sèrie d'animació- que es podia comercialitzar una sèrie d'uns 500 episodis, una postura que no veien massa clar fins que la lluita va cristal·litzar en 2006. És clar, també havien de fer entendre als japonesos el fet d'incloure diferents pistes d'àudio a DVD, com era el català, l'euskera, gallec i el castellà, a més també havien de fer els subtítols, que no es farien del doblatge sinó del guió original. Això va fer que traduir-ho tot, a més de remasteritzar la imatge, ja que estava molt degradada, aconseguint així que avui puguem gaudir d'unes edicions en DVD bastant dignes, tot i tenir certes mancances pel que fa a material addicional. Això va fer potenciar una nova generació Bola de Drac, que si bé Internet ajudava a desenvolupar-la, aquesta edició en format domèstic ajudaria a fer-la florir, fins al punt que pogués ser de nou una realitat la seva emissió per televisió catalana. Aquesta nova generació vindria molt influenciada per les noves tecnologies, i es podria considerar com una generació digital, i els que fa vint anys ens feia gaudir de Bola de Drac com nens que érem, avui gaudim amb els nostres fills, un fet que no té preu. I és per això que per a aquells que descobreixen avui la sèrie o el manga com per als que hem crescut junts, Bola de Drac sempre serà única, una part indissociable de la cultura popular i de la memòria col·lectiva del nostre país.