-REPARTIMENT: Yô Ôizumi, Masami Nagasawa, Kasumi Arimura, Miho Suzuki, Kasumi Arimura, Nana Katase,Yoshinori Okada, Hisashi Yoshizawa, Makita Sports, Yu Tokui, Natsu Andô,Jin Katagiri, Muga Tsukaji, Kazunori Kaneko, Toshifumi Muramatsu
Dels títols de cinema de terror que em
vaig perdre el 2016, un va ser I Am a Hero. De
nacionalitat japonesa, es tracta de l'adaptació a la gran
pantalla en format Live Action del manga de
zombis ideat per Kengo Hanazawa d'homònim títol,
que arrasa a tot el món, i que personalment desconec, però que la
seva adaptació al cinema m'ha convençut. Des d'aquí, i
en endavant, em va amotinar a defensar el que és, sense cap dubte,
un dels millors títols zombi dels últims anys, i que a més li va
valer el premi del públic i de millors FX a
l'últim Festival de Sitges 2015.
Partint de la base que el
gènere zombi viu en l'actualitat l'esgotament més profund pel que
fa a fórmula pel fet que no ha sabut trobar la manera de
reinventar-se i oferir idees fresques i renovadores més enllà dels
"infectats", cal destacar que orienti ha aconseguit
recuperar recentment als morts vivents d'una manera digna, a través
de la coreana Train to Busan i la present
I Am a Hero. Penso que la força en les dues obres no
resideix tant en la forma sinó en el "com", a la manera
d'explicar unes històries que detallen frescor pel que fa
a localització i cultura més enllà de la bona feina, en
tractar temes que en occident podem empatitzar però que
per descomptat no patim, com és la destrucció de la unitat familiar
per causa d'excés de treball i la fe desmesurada en els somnis
professionals. I Am a Hero part bastant de tot
això, de com un home de mitjana edat que viu amb la seva
parella i que es dedica a dibuixar manga per a una editorial d'estar
per casa busca l'èxit insistint en el seu somni de veure
serialitzada la seva obra, i conseqüentment arreglar els seus
problemes de parella. El fet que no aconsegueixi l'èxit es deu
al fet que la història que explica en la seva obra té com a
protagonista a algú "massa normal" que pretén ser un
heroi, és a dir, que no deixa de ser una representació de l'alter
ego del propi Hideo Suzuki, el protagonista de la
pel·lícula. Però, el que Hideo (Yô Ôizumi) no sap
és que realment acabarà sent ell, amb la seva escopeta de caça,
que haurà de salvar el món davant els zombis per així convertir-se
en un heroi.
Darrere d'aquesta metàfora de superació
personal, hi ha una producció amb prou nivell. Produïda
per Toho Pictures, i dirigida per un dels grans de
cinema crispeter japonès actual, com
és Shinsuke Sato (Gantz 1 i 2), la veritat és
que es poden veure espurnes de bon fer. En general, I Am a Hero és
una pel·lícula que va de més a menys, de la metàfora al
convencional, sempre abraçant tots i cada un dels estereotips de
cinema zombi, però els dota d'una resolució que, tot i no
oblidar l'agressivitat pròpia del subgènere, el seu humor oriental
els relativitza i fa relluir la imaginació, aconseguint sorprendre
divertidament en nombroses escenes. Per a mi, la clau es troba en el
seu protagonista, Hideo, que és algú amb el qual es fa
impossible no empatitzar, per què ell somia a salvar el
món, però ni tan sols sap com utilitzar la seva pròpia arma;
i és -insisteixo-, per a mi, aquesta humanitat del seu
protagonista l'encert més gran de la pel·lícula.
Més
enllà del que s'ha comentat, segurament el que més lluirà a
I Am a Hero és el seu final salvatge i
amb grans dosis de sang, que farà les delícies de qualsevol amant
d'aquestes pel·lícules. Però, sincerament, jo prefereixo quedar-me
amb la seva arrencada, amb l'escena de la núvia de Hideo, o
també amb l'escena de les oficines, que són les dues per treure el
barret, tant per la lliçó de cinema que ofereix a
l'espectador Shinsuke Sato com pel clímax malaltís
del conjunt. És un inici ben rodat, visualment molt potent, i
sobretot molt engrescador de cara a afrontar la resta de la
pel·lícula.
El que ve després són poc més de 2h de
metratge que es fan llargues, sobretot per la seva escena final,
particularment maratoniana i esgotadora, que més que pujar
l'adrenalina a l'espectador l'acaba diluint. Tot esdevé més
convencional, en el survival estricte, i que tampoc és una
cosa que estigui malament, ull, però encara que es
digui que I Am a Hero és bastant fidel
al manga hagués preferit un desenvolupament més d'acord
amb la seva arrencada. De totes maneres, les escenes d'acció estan
molt bé rodades, i sobretot em quedo amb el fet que el
director Sato controla els mecanismes de cinema de terror a
la perfecció i planifica unes escenes que tenen molt en compte els
fora de camp, aconseguint desenvolupar situacions terrorífiques
d'atacs zombi que facen la sensació d'amplitud
escenogràfica, a través de molts extres, que apareixen d'aquí,
d'allà, de tot arreu, intervenint des de qualsevol lloc per així
agafar desprevingut a l'espectador. Això mola, i de vegades fins i
tot acolloneix.
I Am a Hero és una pel·lícula amb un pressupost generós que es nota sobretot en els complexos maquillatges dels zombis, els abundants extres, i en canvi descuida estranyament l'escenografia, que resulta poc atractiva. Tampoc amaga una falta d'afecte en el seu acabat final, que esborraria del meu cap la sensació que es tracta d'una producció de factura ràpida per a públic majoritari, a l'haver oblidat elements tan amables per a l'espectador com són la música, picades d'ullet a altres pel·lícules, crèdits originals, i sobretot treballar una mica més aquest somni del protagonista. Suposo que el convencionalisme en què acaba caient la pel·lícula basada en la lluita per la supervivència d'un grup de persones davant els morts vivents, és una cosa que ja veiem a cada títol zombi que es produeix en cadena, i això a mi i a m'avorreix una mica. Per aquest motiu em quedo amb la màgia inicial, basada en el somni, la superació i l'heroïcitat del seu protagonista, que feia d'I Am a Hero una proposta màgica i gairebé juvenil.
0 Comentaris