Kandinsky "Punto y línea sobre el plano" - Anàlisis

Possiblement Punt i línia sobre el pla sigui un llibre poc proper a la idea d'aquest bloc, però crec que pot ser interessant comentar la present obra pel fet que es tracta d'una eina bàsica per a entendre la manera en com reaccionem abans el que vam presenciar (també en el cinema de terror). Una obra de les que aconsegueixen fer-nos descobrir una mica més com som, la nostra conducta davant el que vam presenciar, i sobretot com reaccionem posteriorment. Kandinsky ho va fer, amb una obra penso que complicada, espessa, fins i tot de mal pair, però clau sens dubte per a tots aquells cineastes dels anys trenta que van aprendre a compondre una mica millor els seus plans. També, potser inconscientment, però al cap i a la fi amb una lògica establerta, amb els cineastes d'avui. I és que un punt, o una línia, poden dir molt i fer-nos creure el que vulguin.

Convido a un esforç Sr. lector, i si no, sempre quedarà aquesta ressenya, força esquematitzada penso. Sort.


Idea del llibre:
A mesura que han anat passant els anys, segles, i en general la història de la humanitat, hi ha hagut diferents personatges que avui en dia recordem per la seva innovació en els seus moments de glòria, encara que avui dia estiguin desfasats per noves actualitzacions en les seves idees o conceptes, però que sens dubte han marcat un punt de partida per a noves investigacions sobre les seves teories. Parlar de Plató, fins i tot Jesús, Einstein, Freud, i per què no, Kandinsky? Per exemple Freud va innovar, va ser la primera persona que es va atrevir a parlar de sexualitat en públic, de la sexualitat dels nens, un tema tabú al segle XIX i principis dels XX. Però, algú s'havia plantejat el significat que pot tenir una línia? O un punt? O les dues coses juntes? A mesura que el cinema s'anava imposant com un dels negocis més importants, calia algú que estudiés les diferents possibilitats que poden haver-hi dins d'un pla de cara al muntatge dels escenaris o posicions dels actors, per exemple, però no només en cinema, les possibilitats que ofereix el pla poden ser infinites, perquè absolutament tot pot considerar-se un pla, des de la nostra perspectiva de visió, a veure una obra de teatre, un dibuix, publicitat... Tot, absolutament tot pot representar un pla. I aquest es pot analitzar, saber com influeix en nosaltres la direcció d'una línia, la posició d'un punt, la dimensió, corbes, etc.

A principis de segle XX diferents psicòlegs van treballar la "psicologia de la Gestalt", molt lligada al que Kandinsky va voler explicar en el llibre que estic intentant ressenyar, que no és més que la percepció que nosaltres tenim en veure alguna cosa, diguem, que és una associació d'idees. L'autor, per explicar les seves inquietuds, es dedica a jugar amb aquestes lleis que proposa la Gestald, per així poder desenvolupar les seves idees amb diferents exemples de la seva visió del pla, amb una metodologia que consisteixen a fer una divisió del llibre en què analitza primer el punt, després la línia i finalment el pla bàsic. Tal com veurem al punt pot oferir diferents visions a l'hora de percebre-ho, creant direccions, formes, i en general "importàncies" dins del pla, o les línies en si, que també és un món a part. Però i si ajuntem una línia i un punt? El significat pot ser un altre, i aquesta és la idea que vol explicar-Kandinsky en el seu llibre, la persona que es va atrevir a analitzar un pla i la seva composició.


Resum:

Tal com he parlat en l'apartat anterior, el llibre es divideix en 3 parts, el punt, la línia i el pla bàsic. No obstant això, donat l'època en què està fet el llibre i la dificultat de comprensió que representa aquest contingut, sumat a cert vocabulari prehistòric, fa que sigui necessari un pròleg (a càrrec d'un tal Max Bill) on es parla del que va suposar l'aparició d'aquest llibre l'any 1926 a Munic. Sense oblidar una mica de resum de la bibliografia de l'autor, en què es repassaran les diferents obres publicades i la seva repercussió social. També hi ha una advertència, on s'avisa que aquest llibre és una continuació d'una altra obra de Kandinsky anomenada "De l'espiritual en l'art", i també el que només trobarem en aquest llibre, que és l'anàlisi en el mètode analític i la consideració dels valors sintètics (un avís fet pel mateix Kandinsky).

A partir d'aquí ja entraríem dins de la introducció del llibre, que no és més que un exercici de nivell difícil de comprensió lectora per a lectors compulsius i filosòfics, donada la seva gran dificultat i gruix en el contingut. Encara més que una introducció és la veritable advertència del que podria arribar a ser el llibre, és a dir, que en el contingut d'aquest fragment l'autor ens diu que "Kandinsky, punto y línea sobre el plano" consisteix en una introducció de caràcter general i purament per a principiants dels elements gràfics bàsics, ja siguin abstractes (sense la forma real), o amb les propietatsbàsiques reals.


El punt:
Un punt pot ser visible, o invisible, però per sobre de tot, irrellevant, proper al que podríem considerar com un zero. Però diu molt sense dir res, es troba en reserva, i sempre és necessària la seva presència entre el pont de "parla" i el silenci. Així i tot què passaria si queda despenjat? Només en un espai buit? Guanya força, interès, atenció, ens ho mirarem i buscarem el perquè d'aquesta situació poc natural en el pla. És el que considera l'autor com l'Alliberament progressius en què en paraules textuals "Disminueix el so de l'escriptura i el punt augmenta en nitidesa i força".

La mida i la forma del punt poden variar, i per tant tenen un valor i so relatiu a punt abstracte. Se li considera com la més petita forma elemental, com una cosa insuficient. Però, i si es fa gran?, ocupa una superfície i al mateix temps tot el pla? Pot ser, per tant, la mida varia en el que entenem com a punt. A més de la mida, també la força del punt pot ser variable. Sempre creiem que ha de ser rodó, podent tenir la forma que vulguem, poden tenir pics o formes geomètriques abstractes que mai afectaran l'estructura del punt en si. Per tant, la forma del punt pot ser il·limitada, i és l'única estructura que no perd les seves propietats.

La línia:
Segons Kandinsky, una línia és la traça que deixa un punt en moure, és a dir, la seva existència sempre està vinculada a punt. Perquè aquest punt es mogui és necessari crear una tensió que serà la que li donarà moviment. També necessitarà una direcció que marcarà cap a on es posicionarà el punt, deixant present la línia sigui horitzontal, vertical o diagonal. A més es poden ordenar aquestes rectes respecte a un centre comú o fora de centre, d'aquesta manera es poden classificar com a "centrals" o "acèntrica".

Les línies es creen amb rectes, però una recta pot patir ondulacions creant corbes, constituïdes d'arcs de cercles geomètrics, o de segments lliures, o diferents combinacions entre ells.

Per tant una línia és modelable en la forma que volem i pot adreçar la nostra atenció cap a un sector del pla.


Pla Bàsic:
El pla bàsic és la superfície material destinada a rebre el contingut de l'obra, segons Kandinsky. Està limitat per 4 costats, dos horitzontals i dues més verticals que formen un quadrat, depenent per la forma de la longitud de les línies horitzontals o verticals es determinarà la forma i mida del quadrat. I que, com tot quadrat, els quatre angles han de sumar 360°.

Kandinsky també parla del so que té el PB (pla bàsic), relacionat amb la divisió del pla amb els 4 costats, que desenvolupa un so completament propi que va més enllà dels límits del repòs càlid i fred. Per tant, segons la zona del pla, tindrem unes sensacions o unes altres, i això es pot aprofitar a l'hora d'ordenar els elements artístics que compondran el pla.

El PB té un dalt i un baix, que mantenen una relació incondicional. El "dalt", evoca la imatge d'una major sensació de lleugeresa, d'alliberament i finalment llibertat mateixa. En canvi "el baix" produeix l'efecte contrari, condensació i pesadesa.

A mesura que ens anem acostant al límit inferior del PB, més espès es torna l'ambient, propera se situen els petits plans mínims mentre que les formes grans i més pesades els suporten amb menys esforç. Aquestes formes perden pes, i es nota la pèrdua de so. Esforç cap amunt i caiguda cap avall. La llibertat de moviment cada vegada més limitada.

També parla dels costats del pla, esquerre o dret. El dret ho compara amb els humans, que majoritàriament hem desenvolupat millor el nostre braç dret i han aconseguit una major llibertat, ja que l'esquerra és més inhibida i difícil de fer ús amb facilitat, deixant a part que la societat ha creat un model de vida amb un millor ús del braç dret. El costat esquerre de l'PB és el contrari, fa una sensació de tranquil·litat, lleugeresa i alliberament. Per tant, l'acció en el pla tendirà a ser a la dreta, encara que no sempre ha de ser obligatori.

Kandinsky ho considero com algú innovador, i com amant de cinema que sóc, estic segur que directors de cinema clàssic han begut de la seva obra i els ha ajudat a compondre plans per a una millor expressió del que van voler mostrar. Calia algú que marqués unes pautes perquè les coses es fessin bé estèticament parlant, i que igual que en la llengua catalana Pompeu Fabra va crear una normativa moderna des de després faltava algú dins de l'expressió artística que marqués les pautes el bon fer.

I és que el contingut és adequat, encara que no més que una petita mostra de la seva obra i del temari general que es podria incloure, en poques pàgines tenim la sensació d'haver tocat infinitat de possibilitats dins del que és el món del punt, la línia i la composició del pla bàsic.

Però el llibre en si no és més que una eina de treball d'on es pot treure informació per a una millor adequació a una composició artística. Una experiència interessant, és un temari que poques vegades algú s'ha preguntat, una cosa tan senzilla com un punt i una línia poden donar molt de si, i el joc que fem automàticament a l'hora de percebre la informació de vegades és xocant. 

(el senyor Kandinsky)

KANDINSKY Vasili, Punto y linea sobre el plano, Paidós Estética 25, 1996