[Crítica] Kiki's Delivery Service (Nicky, la aprendiz de bruja) - Takashi Shimizu, 2014


-TÍTOL ORIGINAL: Majo no takkyûbin
-ANY: 2014
-DURACIÓ: 108 min.
-PAÍS: Japó
-DIRECTOR: Takashi Shimizu
-GUIÓ: Novel·la: Kadono Eiko
-MÚSICA: Tarô Iwashiro
-FOTOGRAFiA: Sôhei Tanikawa
-REPARTIMENT: Koshiba Fuka, Machiko Ono, Rie Miyazawa, Tadanobu Asano, Michitaka Tsutsui, Hiroshi Yamamoto, Miki Hayashida, Ryohei Hirota, Miho Kanazawa
-PRODUCTORA: Being / D.N. Dream Partners / EDKO Film







A vegades jo mateix em deixo prendre el pèl atret per pel·lícules que prometen fer-me viure experiències que són impossibles de viure, concretament "reviure", reviure sensacions que al seu dia van deixar empremta en mi pels motius que siguin. Miyazaki ho va fer en moltes de les seves pel·lícules, perquè és algú que fa un cinema capaç de convertir en nens als adults, donant una màgia inconfusible a les seves pel·lícules que és impossible que no fascini. Aquesta màgia -una cosa extrapolable a altres directors i gèneres-, pertany al seu "aquí i ara", a l'originalitat del moment en què es va fer, i tractar d'imitar -o sobretot copiar- no deixarà de ser això, una simple còpia barata sense cap aura que li doni la força suficient perquè perduri en les neurones de l'espectador al llarg del temps. És clar que parlo de remakes, o de live actions en aquest cas, pel·lícules de carn i ossos que pretenen adaptar un clàssic d'animació.

Kiki 's Delivery Service -coneguda a Espanya com "Nicky, l'aprenenta de bruixa" - en realitat va ser creat per l'escriptora Eiko Kadono, que va convertir a una jove bruixa en protagonista de fins a 6 novel·les. Miyazaki va adaptar les novel·les a la seva manera, i és ara quan Takashi Shimizu ha tingut la possibilitat de donar un enfocament personal al ja vist partint de la base de les novel·les originals, igual com ho va fer Shinji Aramaki amb el manga de Captain Harlock a la recent Space Pirate: Captain Harlock, que va optar per allunyar-se de l'anime original per donar-li un aire més fosc i adult. Però, Shimizu, aplicant la llei del mínim esforç, ha dirigit una pel·lícula que si estimes l'original, la seva versió en carn i ossos decebrà, perquè veuràs exactament el mateix que ja has vist, i aquí està el seu principal problema.

La seva pel·lícula, tampoc vull enganyar a ningú, no està malament, simplement s'ha dedicat a copiar pla a pla l'obra de Miyazaki, ficant una escenografia carregada de color, i amb una nena interpretant a Nicky bastant bonica. Amb això, juntament amb la constant ajuda del CGI, ha construït Kiki's Delivery Service. Però Shimizu no sembla massa lluït en el conjunt de l'film, començant per una posada en escena barata i ridícul, preocupada per sobre de tot perquè abundin els colors constantment, i on abunden per sobre de la resta el color de rosa, destinant així la pel·lícula exclusivament a un públic infantil i sobretot femení. Tampoc convenç del tot l'ús del CGI, que es pot apreciar en el maneig de l'escombra voladora, detalls aquàtics puntuals, i sobretot en un gat Jiji que més que un animalet mico és ara un animal sinistre. Així que, que s'abstinguin els amants de l'estudi Ghibli perquè Shimizu no convencerà als adults com ho va aconseguir Miyazaki. Perquè ara tot és "molt còpia barata", gairebé amateur, molt de segona categoria.

En resum, i és que pas d'estendre en una pel·lícula que no s'ho mereix. Qui busqui reviure experiències a l'veure Kiki 's Delivery Service, que s'oblidi, perquè el gust de refregit incomodarà a paladar, i malgrat que la matèria base és de bon gust, el seu regust farà pensar en altres coses que no haurien de tocar. Es pot veure com a curiositat, per després digerir-la, i finalment cagar-i tirar la cadena de vàter sense pietat.  



Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris