Ken Robinson i
l'educació:
"L'escola mata la creativitat". Aquest
és l'argument que dóna peu a la cursa del britànic Ken Robinson,
una persona dedicada a estudiar el sistema educatiu dels infants, i
com aquest tendeix a menystenir la importància de la creativitat. I
no només a les escoles, també a les llars, amb els pares. La seva
tasca consisteix a conscienciar la gent sobre el valor de la
creativitat, la qualitat de l'ensenyament, la innovació i els
recursos humans, uns valors argumentats en aquesta interessant i
profunda xerrada fent pensar a l'espectador de si realment el sistema
educatiu que tenen els nens d'avui en dia sap explotar els valors
artístics de cada un d'ells.
De fet, Robinson, ha volgut recordar a
l'espectador -un cop la xerrada ja havia estat introduïda- el
que va dir Picasso amb relació a l'art. Deia que "tothom
quan neix té unes qualitats artístiques, i que si no es
treballen acaben per perdre". Per tant, el problema
està a conservar artista quan creixem, i és que la
tendència de l'educació establerta és separar-nos de la
creativitat a mesura que creixem. És a dir, que "l'escola mata
la creativitat", i que fins i tot menysprea els nens amb ments
inquietes en comptes de conrear-les, i això inevitablement els
comporta una sensació de por a equivocar-se perquè no se'ls deixa
explotar les seves qualitats. És com si el que pretén el sistema
educatiu és orientar els alumnes cap a un sol camí en la vida: el
de professor universitari, i aquest hauria de ser només una opció
de les moltes possibles que ofereix l'educació. Robinson ho expressa
clarament dient que "les escoles enfoquen l'educació per entrar
a la universitat", i això comporta que si un nen, de petita, li
diu a un professor (o els pares) que quan sigui gran vol ser director
de cinema (per exemple), automàticament es tendeix a menysprear
aquesta opció, un fet absurd.
També Robinson ha volgut
deixar constància pràctica de les seves explicacions amb alguns
exemples, uns exemples que parlaven de com els adults no saben veure
aquelles "incorreccions" dels fills que bé podrien ser
qualitats a explotar. Per tant, el que ha volgut fer entendre a
l'espectador és que cada persona té el seu art, només cal
descobrir-lo i explotar-lo, una explicació molt lligada a les
argumentacions de Picasso anteriorment comentades. Simplement hem de
saber veure les capacitats creatives que tenen els més joves, per
què són una riquesa, i també de ser capaços de veure els nens com
l'esperança que són, perquè així puguin afrontar el futur i
oferir d'ell un millor en detriment d'un sistema educatiu que ha
destruït les nostres ments ja des de molt jovenets.
El vídeo
amb subtítols en diferents idiomes:
0 Comentaris