Ja comptem per setmanes els dies que queden per a l'inici del Festival de Sitges 2018. El que toca ara és estudiar el programa, un programa compost per més de 100 pel·lícules que van repartides en diferents seccions, de manera que, escollir quina pel·lícula veure no és una tasca fàcil. En aquest post vull ajudar-vos en les vostres seleccions, repassant les produccions d'origen llatinoamericà que es projectaran a Sitges. I per què cinema llatí? Doncs tan simple com per què any rere any va sorprenent positivament al públic de Sitges, sobretot per la seva bona factura tècnica i artística, i també per les seves idees fresques, cosa que en el seu conjunt li està servint per aconseguir més presència en cada edició de Festival de Sitges. Anem per parts.
Escollir quina pel·lícula veure a Sitges no és una tasca fàcil. En aquest post vull ajudar-vos en les vostres seleccions, repassant les produccions d'origen llatinoamericà que es projectaran a Sitges
On podem trobar un major nombre de
produccions llatines a Sitges és a la Secció Oficial a Competició,
que és on s'alberguen les pel·lícules que, segons el comitè de
selecció del Festival, són considerades de més qualitat. Aquí
trobem fins a sis pel·lícules llatines, algunes d'elles precedides
d'excel·lents crítiques després del seu pas per festivals de
prestigi com el de Canes, i aquest és el cas de Muere,, Monstruo, Muere, el segon llargmetratge del director d'origen
argentí Alejandro Fadel. A Canes la hi va poder
veure a la secció Un Certain Regard, entusiasmant a públic
i crítica, amb una pel·lícula que promet una trama policial amb
monstre inclòs i que, sense escassejar en gore, prefereix treballar
més la insinuació i la falsa sensació d'estar a fora de perill.
Diuen que es tracta d'una perfecta barreja entre cinema d'autor i la
més gamberra Sèrie B.
Seguint amb el cinema argentí trobem
Aterrados, una pel·lícula que es va estrenar fa mesos al país de
Messi i va resultar ser la quarta pel·lícula d'origen argentí més
taquillera de la història de país. A més, com el seu títol
indica, va deixar aterrits a tots els espectadors, perquè si alguna
cosa destaca el boca a boca és que Aterrits és una pel·lícula que
fa molta por. I més tranquil·la sembla Animal, però no ho és.
Aquesta vegada ens allunyem del gènere de terror, i de la mà
del realitzador Armando Bo II, l'espectador s'endinsarà a
un món de violència social en què un subjecte es veurà obligat a
utilitzar el seu costat més animal per tal de sobreviure.
Lluny d'Argentina, però seguint en la
Secció Oficial a Competició, trobem Siete Cabezas. Dirigida pel
colombià Jaime Osorio Márquez, director que va
visitar Sitges el 2011 per presentar la seva òpera prima
El Páramo (i que va guanyar amb ella el premi a Millor
director revelació del Festival de Sitges), tornarà a Sitges
per presentar el seu segon llargmetratge. La pel·lícula explorarà
la finalitat del món a través d'un Drac de set caps, el
mateix que es narra en el mateix Apocalipsi (capítol 13
d'Apocalipsi). I per als que busquin una pel·lícula amb violència
gràfica, per a això està Morto Ñao Fala (The Nightshifter),
un film brasiler dirigit per Dennison Ramalho que
suposa el seu debut com a director de llargmetratges. No obstant
això, Ramalho ja va signar anteriorment el guió de
Encarnaçao do Demonio, la violenta pel·lícula del
prolífic José Mojica Marins, per la qual cosa ens
podem imaginar que la seva pel·lícula no serà precisament una
carícia a la cara de l'espectador.
Fora de la Secció Oficial
a Competició hi ha altres categories iguals o més interessants, és
el cas de la secció Panorama Fantàstic. Aquí es poden trobar tota
classe de produccions de gènere fantàstic i terror, sobretot
d'aquesta última, i de cara a l'espectador sempre és una garantia
en cas de voler gaudir amb bon cinema de gènere. I clarament de
gènere és Abrakadabra, la nova pel·lícula dels
argentins Luciano Onetti i Nicolás Onetti,
que després de presentar l'any passat el slasher Els
Oblidats tornen a la càrrega amb una altra producció de terror que
promet intriga i molta exquisidesa cromàtica a la fotografia.
Seguint amb l'Argentina, també a la secció Panorama Fantàstic,
podrem veure Luciferina, de Gonzalo Calzada. Ell és un
dels principals promotors del gènere de terror a l'Argentina,
ja que des dels anys 90 es dedica a dirigir curts i
llargmetratges de gènere. Luciferina sembla que es
recrearà en rituals satànics, sacrificis humans i fins i tot la
presència del mateix Diable.
Menys aterridora, però sí més
polièdrica pel que fa a l'exploració dels extrems de les persones,
es troba Parallel, pel·lícula mexicana dirigida per
Isaac Ezban. Ell es va encarregar de guanyar el
premi Blood Window a millor pel·lícula llatina de
2015 amb Els Semblants, el seu segon llargmetratge. Parallel és
definida pel mateix director com de "realitats alternes" i
fins a la data ja ha recollit excel·lents crítiques en els
festivals que ha estat presentada. Val a dir que Parallel ha
servit a Isaac Ezban per fer el salt a Hollywood i dirigir
l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de
terror Summer of Night de Dan Simmons, per a
Sony Pictures, en la qual actualment es troba treballant.
Encara
hi ha més cinema llatinoamericà que es presenta a Sitges, però ja
en seccions menys populars. És el cas de la secció Òrbita, secció
que acull títols allunyats del fantàstic, però que per motius
desconeguts acaben seleccionades per al Festival. És el cas de
l'Àngel, un thriller que es va presentar a concurs per al festival
de Canes i que tracta sobre Carlos Robledo Puch,
el pres que més temps porta a la presó en la història
d'Argentina.
La històrica secció Noves Visions és la que
acull pel·lícules de gènere més experimentals, i allà també vam
trobar cinema llatí, concretament dues produccions. La més
cridanera és sens dubte la brasilera O Clube 2 Canibais,
pel·lícula dirigida per Guto Parente sobre una
parella d'empresaris que els agrada menjar-se als seus treballadors.
Tots parlen meravelles d'ella, i ressalten la seva sàtira negríssima
en clau de lluita classes, però també les seves altes dosis de sexe
i gore. Llàstima que la pel·lícula només es podrà veure de
matinada. I tornant al cinema argentí, a Noves Visions es podrà
veure Los Últimos, pel·lícula de ciència-ficció amb
futur postapocalíptic que sembla haver entusiasmat al seu
país.
Fins i tot hi haurà cinema
d'animació llatinoamericana, concretament amb la brasilera Tito
e os Pássaros, pel·lícula dirigida a sis mans
per Gustavo Steinberg, Gabriel Bitar i André Catoto que
optarà a el premi a millor pel·lícula de la secció
Anima't. La pel·lícula se centra en la vida de Tito, un noi
de deu anys que té la missió de salvar el món d'una
epidèmia que fa que la gent emmalalteixi quan té por. Però també
hi haurà una altra producció d'animació, en aquest cas d'origen
colombià, i que estarà en la secció Noves Visions compartint
marató nocturna amb O Clube 2 Canibais: Virus
Tropical. Es tracta d'una peculiar pel·lícula en blanc i
negre dirigit per Santiago Caicedo en el que serà
el seu debut al llargmetratge, després d'una sèrie de treballs
curts d'animació i videoart.
Però a Sitges també hi ha
noves oportunitats per gaudir de pel·lícules que mereixen ser
recuperades, i és el cas de la secció Seven Chances. Aquí
podrem veure al personatge més icònic de cinema de Sèrie
B mexicana, al lluitador de wrestling El Santo,
concretament amb la pel·lícula Santo contra cerebro del mal, de
1958. Val a dir que la pel·lícula té un especial interès per
haver estat rodada a l'Havana del dictador Fulgencio Batista,
just abans que les tropes de Fidel Castro consolidessin la revolució,
i per tant, amb una ciutat plena de luxes i molt diferent
del que és ara.
I a Sitges també hi ha la secció
independent, l'anomenada Brigadoon. Les seves projeccions solen
ser gratuïtes, i hi ha una equilibrada barreja entre curtmetratges,
reciclatge de pel·lícules, conferències i estrenes. Un d'aquestes
estrenes és la brasilera A Mata Negra de Rodrigo Aragão,
un jove, però alhora experimentat director de cinema que ha
enfocat la seva carrera cap al terror, i que aquesta vegada
presentarà una pel·lícula sobre màgia negra. També hi ha lloc
per a un documental titulat La venjança de Jairo. Aquest tracta
la figura de Jairo Pinilla, el realitzador colombià més
polèmic de la història del seu país, però també se li considera
com "el pare del terror, el suspens i la ciència-ficció a
Colòmbia".
Finalment, es podrà veure a Brigadoon cosa
que ningú s'hauria de perdre: L'home que va vendre el seu riure, de
Narcís Ibáñez Serrador. Es tracta del primer episodi de
Demà pot ser veritat, una sèrie televisiva d'historietes
de ciència-ficció i terror que es va emetre per la
televisió argentina el 1962, i a Espanya dos anys més
tard. És la precursora de la mítica Històries per no
dormir. La pel·lícula és un thriller que coqueteja amb
la ciència-ficció i que compta amb la interpretació de
Narcís Ibáñez Menta.
Cal esment també que a Sitges es
presentaran pel·lícules realitzades per directors d'origen
llatinoamericà per a productores d'altres països. És el cas de
l'argentí Gaspar Noé, que presentarà a Sitges un dels títols
més esperats de l'edició: Climax, la qual promet mostrar una
immensa orgia satànica. També el jove director, productor i
guionista d'origen veneçolà Sebastià Gutierrez, que a la seva
esquena acumula projectes de prestigi produïts a Estats
Units com els guions de Gothika, Serps en l'Avió o el
remake de The Eye, així com ha dirigit
pel·lícules com hotel Noir. Gutierrez vindrà a
Sitges per primera vegada, i ho farà per presentar per la porta gran
la seva nova producció -que és a la Secció Oficial-, l'esperada
Elizabeth Harvest. I no ens oblidem de tot un emblema del
fantaterror espanyol, de l'argentí León Klimovsky, que
des del cel veurà com la secció Brigadoon li recupera Un
dòlar per Sartana.
Sens dubte hi ha pel·lícules
de tota mena i en totes les seccions. Us animo
que sigueu valents a l'hora de seleccionar les vostres
pel·lícules per veure a Sitges i aposteu per una indústria que va
a l'alça, amb idees fresques i que segur que aquest any també
tornarà a sorprendre'ns.
0 Comentaris