No només s'han presentat més títols, sinó que també s'ha confirmat l'estructura per seccions que tindrà el Festival així com altres convidats que vindran a visitar Sitges.
Ahir, dijous 19 de juliol, es va
presentar un altre avanç de la programació de Festival de Sitges
que tindrà lloc a la vila catalana entre els dies 5 i 14 d'octubre.
No només s'han presentat més títols, sinó que també s'ha
confirmat l'estructura per seccions que tindrà el Festival així com
altres convidats que vindran a visitar Sitges. Ull amb aquests nous
convidats, perquè poques vegades Sitges podrà presumir d'uns
convidats de tant de memòria cau. Parlem de Nicolas Cage, Ed Harris
i John Carpenter. Algú imaginava a Sitges? Molt pocs
probablement. Segons Àngel Sala, que és qui ha impartit la roda de
premsa, són tres convidats que portaven anys darrere
d'ells per portar-los a l'Festival, però que solen posar
dificultats per les seves atapeïdes agendes.
Nicolas Cage vindrà
a Sitges a presentar la seva nova pel·lícula titulada Mandy.
Es tracta d'un violent thriller dirigit per Panos Cosmatos que
acumula bones crítiques i que de ben segur no decebrà el públic de
Festival. Aquesta presentació servirà d'excusa, al costat de la
seva prolífica carrera com a actor (potser massa allunyada de
el gènere de terror i fantàstic, però prolífica a la fi i al
el cap), per a rebre el Gran Premi Honorífic de Festival.
D'altra banda, Ed Harris també rebrà el Gran Premi
Honorífic per la seva llarga trajectòria, i per mai deixar de banda
el gènere fantàstic a través d'obres magnífiques com Abyss,
Apollo 13 i fins i tot treballant sota les ordres de George
Romero.
Tema a part és John Carpenter, que ningú hauria
d'oblidar que fa uns anys ja se li va lliurar (per correu) el Gran
Premi Honorífic. Segons Àngel Sala, el 2001 el Cineaste va
estar a punt de venir a Sitges però a causa de
el terrible atemptat de les Torres Bessones de l'11 de setembre
Sony Pictures va engegar a rodar tota negociació. En tot cas, aquest
cop John Carpenter si visitarà Sitges, i si bé no serà
per lliurar-li cap premi, sí que ho farà per impartir un concert
previst per al dissabte 13 d'octubre a l'Auditori Melià, i
així lluir les bandes sonores de les seves pel·lícules -creades
per ell mateix- entre les quals destaquen La nit de Halloween, el
clàssic de el gènere de terror que enguany
compleix 40 anys. El concert serà l'únic a l'Estat
Espanyol, i forma part d'una gira que portarà a Carpenter a
diferents capitals europees. La present edició número 51 de Sitges
conclourà amb el seu concert.
Hi ha altres convidats confirmats, però
que són un secret a veus. És a dir, que s'han filtrat, i són els
de Barbara Crampton (per tercer any
consecutiu), Mick Garris (tinc la sensació que ve
cada any), i Joe Dante. Probablement aquests dos últims
vinguin a Sitges a presentar Nightmare Cinema, una
pel·lícula d'episodis en què també han participat els directors
David Slade, Ryuhei Kitamura i Alejandro Brugués.
Per
tant, Nicolas Cage, Ed Harris i John Carpenter se
sumen a les grans presències confirmades per al Sitges 2018: el
director Peter Weir, les actrius Pam Grier, Traci Lords,
Helga Liné i l'actor Ron Perlman, tots ells
premiats en aquesta edició de Festival.
Les seccions oficials que configuren cada any el Festival de Sitges varien: alguns anys neixen de noves, altres desapareixen, però també n'hi ha que perduren sense alterar-se gens ni mica. La presentació de títols d'ahir també vam poder conèixer l'estructura que tindrà el Festival d'aquest any, encara que ens va quedar algun dubte. Per exemple, les secció Midnight X-Tream, la que acull els títols més brutals i casposos de Festival en horaris nocturns, no ha tingut presència a la roda de premsa, així com tampoc les subcategories de la de Noves Visions. Sigui com sigui, aquesta roda de premsa va servir com a avanç de títols, de manera que ja veurem en unes setmanes com acaba configurant l'estructura per de seccions de l'Festival.
La Secció Oficial serà la secció que
acollirà els títols a competició, com cada any. Allà veurem el
que per al comitè de selecció de títols de al Festival de
Sitges es considera com el bo i millor de l'panorama cinematogràfic
de gènere fantàstic que ha donat de si el 2018. Començant pels
títols produïts en territori català i llatí hem de parlar
principalment de Carlos Martín Carrera, director de
la producció catalana l'any de la plaga (una de les vuit pel·lícules
catalanes de terror de l'2018), que és una adaptació de la
novel·la de d'èxit de Marc Pastor. Una pel·lícula d'humor
i ciència ficció coproduïda per TV3 i que promet un
triomf segur per a la cinematografia catalana. I des de Sudamèrica se
suma Amando Boo II amb la seva Animal, un thriller
d'origen argentí que vindrà acompanyat des del seu país per Mor,
Monstre, Mor, de l'realitzador Alejandro Fadel. De
Colòmbia podrem veure Set Caps l'esperat retorn a Sitges de
el director Jaime Osorio Márquez, director que
fa anys ens va enlluernar com el seu excel·lent L'Erm (2011). També
Portugal sumarà a la Secció Oficial i aportarà Diamantino,
pel·lícula escrita i dirigida a quatre mans per Gabriel Abrantes i
Daniel Schmidt.
Quant al Japó, un país que anualment
aporta un grapat de títols sempre interessants, enguany podrà
presumir (com a mínim) de tres títols a la secció. La primera a
presentar-se és Inuyashiki, l'adaptació de l'màniga de ciència
ficció de Hiroya Oku que anirà a càrrec
de l'cineasta Shinsuke Sato (Gantz, I am a hero).
I com no, també Takashi Miike aportarà una
pel·lícula per a la Secció Oficial, amb el seu Laplace
's Witch, un thriller que sembla ser que s'allunyarà
una mica de el perfil de Miike que tots tenim
en ment; i també tindrem a Màquia: When the Promised Flower Blooms,
pel·lícula d'animació de gènere fantàstic que està dirigida a
quatre mans per Toshiya Shinohara i Mari Okada.
Estats
Units és el país que anualment aporta un gruix important de
produccions (cada any menys), també se li han revelat alguns títols
que presentarà. Es podran veure obres com Elizabeth Harvest,
una pel·lícula que reescriu el conte clàssic de Barba Blava;
I Think We'RE Alone Now, pel·lícula de futur
postapocalíptic dirigida per Reed Morano; Clara
d'Akash Sherman; Nancy, un drama psicològic que es va emportar
el premi a millor guió a Sundance i que té a
el gran Steve Buscemi en el repartiment; ia més
podrem veure l'esperadísima The Man Who Killed Hitler and the
the Bigfoot, una obra que es podrà veure al FrightFest de
Londres i que posteriorment farà escala a Sitges.
També hi
ha lloc per a propostes més arriscades, tal com els seus
realitzadors auguren a cada nou treball que presenten. Algú es
recorda de The Greasy Strangler (2016)? Obra
estranya i peculiar alhora considerada una joia per a molts, doncs
bé, el seu director Jim Hosking vindrà a Sitges per
presentar An Evening with Beverly Luff Linn.
També tornarà Quentin Dupieux, director que ens va deixar
bocabadats a tots amb el seu Rubber (2010), pel·lícula
sobre un pneumàtic assassí (sic), i que aquest cop aportarà As Pal
!, pel·lícula d'escassa durada però que promet bones
sensacions; també la directora polonesa de nom
impossible Agnieszka Smoczynska (The Lure (2015))
presentarà la dramàtica Fugida; l'iranià Mani Haghighi amb
la seva còmica Khook; i finalment el canadenc Colin Minihan,
que co-dirigir la interessant Greu Encounters (2011)
aportarà el seu últim treball en solitari
titulat What Keeps You Alive.
No oblidem
també que la mateixa Barbara Crampton ha revelat un
altre títol a través de les xarxes socials que serà presentat a la
Secció Oficial de Sitges: Dead Night, pel·lícula de
terror independent que ja circula per festivals de gènere de tot el
món, rebent, a més , una bona acollida. La seva visita a
Sitges és un secret a veus, però la podem donar per confirmada per
tercer any consecutiu. A més, no oblidem que Crampton també
va presentant pel món Puppet Master: The Littlest Reich,
el reboot de la franquícia creada per Charles Band fa
dècades i en què Barbara Crampton és protagonista.
De ben segur, també la tindrem a Sitges.
La secció Òrbita és la que acull els thrillers, pel·lícules d'acció i aventures de tota mena, és a dir, als títols que menys encaixarien a Sitges. Aparentment sempre és la secció menys cridanera, però ull a aquest any, perquè sembla més interessant que mai. D'una banda podrem veure Asher, un thriller protagonitzat per Ron Perlman i que ell mateix presentarà. Actic, pel·lícula islandesa protagonitzada pel gran Mads Mikkelsen sobre la supervivència en un lloc de naturalesa extrema; Galveston, cinema de venjances amb la jove Elle Fanning de protagonista; també el thriller basat en fets reals The Spy Gone North, de l'coreà Yun Jong-bin; i finalment (i sobretot) Operation Red Sea, la pel·lícula més cara de la història de la Xina amb 100 Milions de dòlars de pressupost (només allà ja ha recuperat 500 M. de dòlars). Seguint amb Operation Red Sea, es tracta d'una obra bèl·lica dirigida pel gran Dante Lam, i que segons Àngel Sala es tracta de la pel·lícula més sagnant i violenta que tindrà el Festival de Sitges 2018.
La secció Anima't promet ser la més important dels últims anys, o si més això és el que s'ha comentat Àngel Sala en la roda de premsa. Hi cabran títols de procedències culturals molt diferents, com ara l'anglesa Chuck Steel: Night of the Trampires, de Michael Mort, una pel·lícula realitzada en stop motion que satiritza amb el cinema de terror; i un altre títol també realitzat en stop motion és Hoffmaniada, títol rus dirigit per Stanislav Sokolov; tot això sense oblidar l'anime japonès per què tindrem a Liz and the Blue Bird, pel·lícula de Naoko Yamada (A Silent Voice (2016)); i des de l'exòtica Brasil arribarà Tito i us Passaros. Tristament, sembla ser que la secció Anima't serà un espai dedicat a el públic infantil i, a més, amb escassa presència de el gènere de terror. Confiem que la tendència canviï de direcció.
La secció Noves Visions és la que
acull pel·lícules que exploren noves vies narratives, és a dir, a
tots aquests títols que no són aptes per al públic crispetes i
multisala. Dit d'una altra manera, és la secció que es podran veure
les pel·lícules més rares de al Festival de Sitges. De
moment, aquesta secció no ha estat presentada amb les seves
habituals subgategorías de ficció i no-ficció, entre
d'altres, i sembla ser que s'ha unificat tot en una sola.
En tot cas, aquest any hi haurà a la secció una presència
important de cinema europeu, com és el cas de la pel·lícula txeca
domestiqui, i Ederlezi Rising, una pel·lícula d'origen
serbi que no té res a veure amb la violència extrema i es centrarà
en la ciència ficció. També es presentarà la terrorífica
Llum, opera prima de l'cineasta alemany Tilmar Singer;
i The Invocation of Enver Simaku, film de
gènere de terror realitzat per l'alacantí Marc
Lledó Escartín.
Saltant el toll podrem veure la
brasilera O clube 2 canibais, de Guto Parente,
una comèdia negra sobre el canibalisme en les altes esferes socials.
I d'Àsia es projectarà la japonesa One cut of the dead, una comèdia
de zombis al found footage dirigida
per Shinichiro Ueada; també la filipina Season
of the Devil, un musical de terror que va convèncer a la
crítica d'Festival de Berlín; i la coproducció entre
Tailàndia, Hong Kong i Japó titulada Ten Years Thailand,
dirigida col·lectivament per Apichatpong Weerasethakul, Aditya
Assarat, Wisit Sasanatieng i Chulayarnnon Siriphol.
Aquí és on s'agrupen els títols més lligats a el gènere de terror, normalment els que combinen bé qualitat amb horror i violència, és a dir, el bon cinema de terror independent. Un dels títols que s'ha confirmat és el d'un vell conegut de Sitges, com és Darren Lynn Bousman, director de diverses entregues de la saga Saw entre altres títols, i que vindrà a presentar St. Agatha, film de terror amb tints gòtics que promet una experiència interessant. També presentarà pel·lícula un altre vell conegut de Sitges com és el mexicà Isaac Ezban (L'incident, Els Semblances (guanyadora de el Premi Blood Window a la millor pel·lícula llatinoamericana de l'Sitges 2015)) amb la seva nova Parallel. Altres produccions a destacar són A Rough Draft de Sergey Mokritsky; Cam de Daniel Goldhaber; Incredible Violence de G. Patrick Condon; The Dark de Justin P. Lange i Klemens Hufnagl; The Liquidator, de Xu Jizhou, i finalment The Ranger, la sagnant pel·lícula amb punks inclosos que es podrà veure properament al FrightFest de Londres
La secció independent (i gratuïta,
encara que no sempre) d'al Festival de Sitges,
el Brigadoon, apostarà fort aquest any pels documentals així
com per les retrospectives. D'una banda destaca el
documental Navajeros, censors i nous realitzadors, de
R. Robles Rafatal, centrat en el naixement i auge de
cinema kinki; també es podrà veure Director Z, el
venedor d'il·lusions d'Oskar Teixidor, i que tracta sobre el
cineasta basc José María Zabalza; Goodbye Ringo, de
Pere març Font, que tracta sobre els mítics estudis cinematogràfics
d'Esplugues City, escenari de multitud d'spaghetti western; i La
venjança de Jairo, de Simon Hernández, centrat en el
realitzador colombià Jairo Pinilla
Brigadoon també
homenatjarà el desaparegut Umberto Lenzi, cineasta italià
creador d'obres fastigoses però memorables com 'menjats
Vius! (1980) i Canibal Ferox (1981), i se li
projectaran tres dels seus títols menys coneguts però completament
reivindicables, com són La guerra de l'ferro (1983), una
droga anomenada Hellen (1970) i La invasió
dels zombies atòmics (1980 ). I un altre homenatge
anunciat en Brigadoon serà el que recaurà en Helga Liné,
la mítica actriu d'origen alemany però establerta a
Espanya que rebrà el Premi Nosferatu d'aquest any. Ella mateixa
presentarà dos de les seves pel·lícules més
emblemàtiques: Terror (1963), d'Alberto de Martino, i una
sessió especial de L'espant sorgeix de la tomba (Carlos Aured,
1972).
Hi haurà també una Sessió Especial en què es podrà
veure L'home que va vendre la seva ànima, el capítol dirigit per
Narcís Ibáñez Serrador en 1962 integrat a la sèrie de televisió
argentina anomenada Demà pot ser veritat. A més, el clàssic
d'Iván Zulueta Arrebato també es projectarà
en Brigadoon, amb una nova còpia restaurada que pròximament
serà editada en format físic.
I que ningú s'oblidi de
la Zombie Walk, que aquest any tindrà lloc el dissabte
6 d'octubre. De moment no es van donar més detalls del seu
desenvolupament, ni tampoc de les activitats que complementaran la
desfilada de morts vivents per la vila catalana.
0 Comentaris