-DIRECCIÓ: Brian Taylor
-GUIÓ: Brian Taylor
-ANY: 2017
-DURACIÓ: 83 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Mr. Bill
-FOTOGRAFIA: Daniel Pearl
-REPARTIMENT: Nicolas Cage, Selma Blair, Anne Winters, Zackary Arthur, Joseph D. Reitman, Olivia Crocicchia, Lance Henriksen
-PRODUCTORA: Armory Films / Three Point Capital / Zeal Media
Estàs fins als collons dels teus
fills? Arribes a casa cansada de treballar i et trobes la
casa bruta i desordenada? ¿Crits constants i la impossibilitat a
veure el teu programa favorit perquè és l'hora dels dibuixos?
Podria seguir, i segur que qualsevol pare i mare també. Doncs bé,
la meva recepta per solucionar el problema de convivència amb ells
és la pel·lícula Mom and Dad, una comèdia
de terror protagonitzada pel carismàtic Nicolas Cage i
per Selma Blair, en què un dia el món es desperta amb els
pares desitjant matar els seus fills. Si, és només cinema, però
pot ser el teu via d'escapatòria.
La pel·lícula és molt
simple, tan simple que fins i tot el seu argument es queda ràpidament
buit d'idees i amb prou feines es limita a allargar un joc del gat i
la rata entre uns pares i els seus dos fills, als quals, més
endavant, caldrà afegir als avis. Ull amb l'avi de la
família, interpretat pel Lance Henriksen més dement
que recordo, invertint tota la seva bogeria per assassinar al seu
propi fill empunyant un diminut ganivet. Però bé, més enllà que
el desenvolupament de la pel·lícula evidencia una considerable
falta d'idees, el que de veritat mola i apassiona de Mom and Dad
és el "com" ho explica. El seu director i guionista és
Brian Taylor (Crank, Gamer), i demostra ja en els crèdits
inicials que en la pel·lícula hi ha aplicat afecte, un afecte
visible per les seves influències estètiques dels setanta pel
que fa a recursos de postproducció, a més d'un aprofitament de la
música durant tota la pel·lícula que li dóna harmonia a cadascuna
de les escenes que succeeixen. És en conjunt una pel·lícula
estèticament molt retro.
Pel que fa
a Nicolas Cage la seva interpretació és
per treure el barret. És sabut per tots que no és un gran actor, i
per això interpreta un personatge que s'autoparodia a ell mateix a
força de posar cara de mem constantment. Això no és una
cosa que quedi forçat, sinó més aviat encaixa a la
perfecció en el to de la pel·lícula, que és purament còmic,
perquè només pot ser així en una pel·lícula que parla sobre com
els pares maten als seus fills simplement perquè estan fins als
collons d'ells. Mom and Dad és una venjança fictícia
dels pares que viuen sotmesos a l'estrès diari dels fills i de la
rutina laboral, i que acaba sent en el seu conjunt una paròdia
social, que està ben interpretada, i és molt divertida per les
seves entremaliadures.
Mom and Dad es fa còmoda de
veure, perquè està molt definida argumental i
estèticament, i això li atorga una identitat que la farà ser
recordada amb el temps. Per a un servidor és una d'aquestes
pel·lícules que si no saps què veure doncs resulta una interessant
opció que et pot alegrar una hora i mitja de la teva vida.
Tanmateix, i com una cosa negativa, desaprovo la seva escena final,
que crec que donarà de què parlar. A mi no m'ha agradat del tot
per ser precipitada, però bé, cadascú tindrà la seva opinió.
0 Comentaris