Un dels títols més recomanables de
veure de la passada edició de Festival de Sitges va ser The cured,
una pel·lícula de pressupost auster creada per una productora
irlandesa anomenada Tilted Pictures, que va ser fundada el
2008 per David Freyne, el també director de la pel·lícula. El
canadenc, amb la present pel·lícula debuta al llarg després
d'haver dedicat als curtmetratges, entre els quals es troba el
titulat The First Wave, el curt que
inspira The cured.
Tal com el seu títol
indica, The cured és una pel·lícula de curats, és
a dir, d'infectats que han deixat de ser-ho després d'una cura
miraculosa. Aquest plantejament segueix la línia del que en el seu
moment va plantejar Retornats, en el que acaba sent un altra
alenada d'aire fresc a un subgènere massa ancorat a les velles
idees.
La pel·lícula tracta sobre com després d'una
apocalipsi zombi el món torna més o menys a la tranquil·litat,
tot gràcies a una medicina miraculosa que cura els infectats.
Malgrat això, el 25% dels que es van infectar segueixen resistint-se
a la cura, motiu pel qual, els curats, no són acceptats per la resta
de la societat a causa de la por que puguin recaure en algun moment.
Això fa que visquin reclosos, marginats en espais exclusius obligats
a fer petits treballs sota el control dels militars. Davant
d'això, Abbie (interpretada per una
correctíssima Ellen Page), decideix confiar en el seu
cunyat curat per acollir-lo a casa seva, cosa que li suposa la
repulsa de tots els seus veïns.
Per sobre de
tot, The cured pretén generar debat en clau
sociològic sobre com els estigmes a malalts creen una barrera amb la
resta de la societat. És a dir, que la gent tendeix a protegir a
aquells que consideren com a seus, amb els que creu que no suposen
una amenaça per al benestar de la seva comunitat. Aquest
plantejament, aplicable perfectament també als fluxos de migracions
demogràfiques, s'incrementa en el moment que Sennan (Sam Keeley),
el cunyat curat i protagonista de la pel·lícula, descobreix que els
infectats no ataquen als "curats" perquè els identifiquen
encara com zombis.
Més enllà de la intenció
de Freyne d'utilitzar el gènere de terror com a metàfora
i així generar un interessant debat, The cured és
cinema de terror de raça pura. El seu to és trist, molt decadent.
Malgrat això, l'entreteniment està assegurat a força d'utilitzar
els efectismes propis del cinema modern, tant en efectes de
so per espantar (que abusa, cal dir-ho) com els puntualment ritmes
ràpids, que tenen com a objectiu de fer una sensació de
cert nerviosisme i descontrol. Tot reforçat també amb uns efectes
de maquillatge als zombis molt nostàlgics, en mostrar-se amb un
to grisós facial a l'estil Dawn of the Dead. Això
sense oblidar algunes amputacions, mossegades i altres marranades
sagnants que, encara que no són abundants, són presents en els seus
moments corresponents d'una manera la mar de resolutiu. En
definitiva, es fa fàcil de veure i gaudir The Cured,
aconseguint una agafada també amb el públic poc partícip a
reflexionar amb el debat que planteja, i crec que això li dóna
molts punts a la pel·lícula.
La tesi final a la qual arriba The Cured és polèmica, i ho és per què es mulla, no dóna peu a què l'espectador tregui les seves conclusions. Es postula amb valentia sobre els estigmes, un tema perfectament aplicable als dies d'avui en diferents aspectes sociològics (immigració, malalties, classes socials...): ¿Que és el que ens uneix a uns o altres? ¿Moral o felicitat? Són preguntes molt abstractes, però que segons quines respostes poden entrar en un terreny molt espinós, i aquí The cured es mulla com poques pel·lícules ho fan avui en dia (no desvelaré res). A propòsit d'això, la pel·lícula és una proposta de cinema independent, però no "indie" (és a dir, sense els tòpics per intel·lectuals), un cinema amb baix pressupost que té les idees molt clares i que satisfarà als fans d'aquest tipus de pel·lícules -i als que no també-, tal com aconseguia George Romero. I és que el pare dels zombis caníbals ja els considerava com una metàfora per explicar certes idees crítiques en clau sociològica, i d'això The Cured ha pres nota per demostrar que els zombis (o infectats, tant me fa ara) són alguna cosa més que morts vivents que busquen alimentar-se de carn humana.
0 Comentaris