[Crítica] THE KING OF PIGS - Yeon Sang-ho, 2011

-DIRECTOR: Yeon Sang-ho
-GUIÓ: Yeun Sang-ho
-MÚSICA: Been Eom
-PRODUCTORA: INDIESTORY INC.
-ANY: 2011
-PAÍS: Corea del Sud
-FOTOGRAFIA: Animación

L'assetjament escolar, o "bullying" tal com és més conegut, viu ancorat desgraciadament a les escoles de secundària de tot el món, i més concretament en qualsevol espai-temps. És una realitat amarga, de joves que sota una actitud de profunda submissió viuen exposats a abusos, agressions físiques i verbals, humiliacions, etc. d'altres companys, arribant a causar-los traumes i altres seqüeles psicològiques.

The King of Pigs neix com un reflex de la societat d'avui a Corea de Sud, encara que perfectament aplicada en qualsevol regió del món, on les escoles no són més que una jungla on els més febles han de lluitar cada dia per sobreviure, en una edat difícil, d'incomprensió per part dels adults, de vergonya, d'aïllament. Aquest és el cas dels dos protagonistes de la pel·lícula, molt diferents entre ells però amics insubstituïbles, que van aconseguir sobreviure a l'escola als abusos d'un grup de gamberros de la seva classe gràcies a un violent company que els va protegir durant un curs escolar (Chul), però que finalment aquest es va suïcidar davant de tota l'escola perquè ningú recordés aquella època de bon grat. Anys després, i ja adults, els dos joves es reuneixen de nou per parlar sobre aquells temps traumàtics, però un d'ells té una cosa molt important que dir-li a l'altre...

Dirigida per Yeun Sang-ho, debuta en el llargmetratge amb una pel·lícula d'animació adulta de denúncia a l'assetjament escolar. Com dic, es tracta d'una pel·lícula d'animació sud-coreana de caràcter lletgista pel seu tractament del color, personatges, diàlegs, so, etc., aconseguint un cert malestar de cara a l'espectador. Això si, sempre cuidada fins al mínim detall, aconseguint que en cap moment es suavitzi ni el missatge ni la contundència d'una pel·lícula de naturalesa violenta, però que resulta ser violenta de veritat. I part de l'èxit de la seva força neix en el plantejament del director en imaginar una pel·lícula més psicològica encara accessible, de barreja entre escenes explícites i xocants amb un gran treball de personatges, que fa que The King of Pigs vagi més enllà del que s'esperava i aprofundeixi amb el problema de l'assetjament escolar fins a l'arrel i les seves seqüeles posteriors. Perquè el bullying no és només abús escolar, sinó també ho són els professors, les famílies, i sense anar més lluny ho són també les mateixes víctimes, i The King of Pigs fa un molt bona anàlisi del problema. A més de la crítica social, la pel·lícula desenvolupa una sèrie de girs hitchcockians que acaben polint una història que va més enllà de la denúncia, en teixir una trama que cristal·litzarà amb una final sorpresa inimaginable en començar la pel·lícula.

Una grata sorpresa va aterrar a Sitges l'any passat, un excel·lent film d'animació adulta que resulta ser un dur reflex de la societat d'avui, en què som el que hem viscut, i no sempre el que hem viscut és el més apropiat. Per tant, estem davant d'una pel·lícula no apta per a tots els estómacs en què l'animació no és motiu per suavitzar el seu contingut, que resulta ser un dur retrat de la runa i les petjades de l'assetjament. Val la pena donar-li una ullada, perquè és una pena que hagi passat tan desapercebuda per Sitges 2012 i de ben segur no deixarà indiferent a ningú.

EL MILLOR: Malgrat tractar-se d'una pel·lícula d'animació en cap moment se suavitzen els seus continguts. Un film fosc, pessimista, violent, amarg, i el més dur de tot és la seva credibilitat.

EL PITJOR: Que a Espanya no existeixi.

ACTUALITZAT: Mediatres editarà en DVD i Blu-ray a Espanya The King of Pigs