The Stranger ha estat
produïda per Nicolás López i Eli Roth. Forma part
d'una productora que ells mateixos van crear anomenada Sobres Films,
i igual que ells en el seu dia van ser apadrinats per
directors consolidats de la talla de Quentin Tarantino i David Lynch,
ara amb la seva productora xilena han decidit crear una escola de
talents apostant per produir pel·lícules a joves directors
llatinoamericans. Aquesta pel·lícula està dirigida per un jove
uruguaià anomenat Guillermo Amoedo -coguionista
a The Green Inferno i altres pel·lícules de la
productora-, i que té com a objectiu fer-se un lloc en el mercat
nord-americà.
La pel·lícula tracta d'un home misteriós que
viatja fins a un poble remot perseguint a la seva dona per
assassinar-la i així radicar la malaltia que tots dos
pateixen. Quin tipus de malaltia? The Stranger és una pel·lícula
molt diferent de tot lo relacionat amb
Eli Roth i Nicolás López, ja que es tracta
d'una obra amb un to molt més seriós, adult, intel·ligent, i també
sorprenent, més enllà que es tracti d'una història més pròxima
al drama fosc que al cinema de terror. És per això
que val la pena no revelar massa la trama i deixar que els constants
girs en el guió donin el seu efecte en l'espectador, perquè n'hi ha
i molts.
The Stranger es cuina a poc a poc,
plantejant inicialment una història dramàtica en què l'espectador
anirà descobrint que els seus personatges no són el que aparenten,
i que sota la pell de xai oculten a un altre ésser que pot mossegar.
Un altre ser extremadament violent i resistent al dolor, i
que faria qualsevol cosa per protegir-se dels que els aguaiten, i ja
se sap, quan a un li toquen la família s'acaba desdibuixant la línia
que separa el bé i el mal, els bons dels dolents. Segons
el protagonista, tot sigui perquè no s'expandeixi una malaltia, però
el que queda clar és que The Stranger es pren molt
seriosament la violència i no es talla un pèl en fer gaudir a
l'espectador amb escenes realment dures, i en elles es podran veure
constants pallisses, punyalades, colls tallats, cremades i en si un
constant flux de sang que de vegades servirà per al gaudi del públic
i en altres ocasions perquè gaudeixin els protagonistes... Aquí ho
deixo.
En resum, The Stranger ha estat una
grata sorpresa en una graella de Sitges carregada de títols
estimulants. Un títol ocult en la programació i que qui s'animi a
gaudir-la passarà una bona estona veient una història amb
personatges ambigus, plena de violència, girs inesperats i
pinzellades melodramàtiques sense arribar al pastís. Una
pel·lícula que malgrat les seves imperfeccions en el
desenvolupament del guió poc acaben important per al gaudi del
conjunt, on els bons no són tan bons com semblen, i els mals haurien
de ser els bons.
Sens dubte Guillermo Amoedo donarà
molt de què parlar en un futur pròxim.
0 Comentaris