Tragedy Grils va esdevenir
una de les grans pel·lícules que es van poder veure al Sitges 2017.
Ja ho presagiaven les seves bones crítiques després
del FrightFest de Londres i ho va confirmar en el seu pas
al Festival català, fent vibrar a la platea amb una proposta que
fixa la seva mirada en l'adolescència actual i cap a on es dirigeix.
Es tracta d'un slasher atípic, deconstruït perquè,
en clau d'humor, fan sàtira dels actius del subgènere (herois,
vilà, assassí, morts, sexe...) a força de situacions
distorsionades, tot amb un rerefons crític a la societat més
jove sobre la seva obsessió per ser popular com a via d'acceptació
massiva.
La pel·lícula parla sobre les Tragedy Girls,
dues noies estudiants que administren un compte de Twitter
amb aquest nom, on hi publiquen tota mena d'informació sobre
els assassinats que s'estan produint a la seva ciutat. Però, no són
el que semblen, ja que elles farien el que fos per augmentar els
seus seguidors a Twitter, fins al punt de matar, o fins i
tot segrestar un assassí en sèrie perquè els de consells.
La
pel·lícula és una comèdia d'humor negre, molt negre. Orquestrades
pel director canadenc Tyler MacIntyre, autor de la
interessant Patchwork, defineix bé una pel·lícula molt pròxima a
les noves generacions crescudes amb les xarxes socials. La pel·lícula
enganxa, i de quina manera, tant per la intensitat de la història a
base de girs narratius i humor 2,0, però també pel seu
muntatge amb ritme i visualment gràfic a força d'emoticones i
missatges de Whatsapp, que agilitzen i connecten bé amb el públic a
què es dirigeix Tragedy Girls. És potser en el seu tram
mitjà que el to de la pel·lícula agafa un tint més seriós,
alhora que se sumen unes quantes escenes gore que per a res escatimen
a l'hora de ser explícites.
Agafen la regnes de la
pel·lícula les dues joves protagonistes:
Alexandra Shipp (X.Men: Apocalypse)
i Brianna Hilderbrand (Deadpool), dues actrius que es
desenvolupen perfectament en un protagonisme absolut. Elles
soles tiren el carro de Tragedy Girls amb
uns personatges conscients del seu exercici
de desconstrucció del slasher, però desinteressats
en les referències, com orgulloses de la farsa a la
qual s'evoquen la pel·lícula amb les seves decisions
únicament motivades per "sobreviure" en el que podríem
definir com "online generation". És a dir, que fins a cert
punt la pel·lícula té un punt de metacinema, sorgit d'un guió
intel·ligentment absurd escrit a mans del mateix MacIntyre juntament
amb Chris Lee Hill i Justin Olson.
Recomanable
per a tot aquell que busqui una pel·lícula que no exigeixi massa
implicació de l'espectador, però alhora li provoqui la
sensació d'estar veient una mica de qualitat. Ho és, de molta, una
pel·lícula de 90 minuts amb un humor que fa gràcia, satiritzant
sobre la trista deriva a la qual està abocada la joventut
d'avui al mateix temps que es reinventa el slasher en
alguna cosa original. Per contra, i no ho negaré, no tothom
connectarà amb aquest humor i deriva aberrant de la qual presumeixen
les joves protagonistes de la pel·lícula. En tot
cas, Tragedy Girls la podríem considerar com
la The Final Girls del 2017.
1 Comentaris
Es lo que me pasó, no conecté con ese humor teen...
ResponElimina