-ANY: 2021
-DURACIÓ: 131 min.
-PAÍS: Tailàndia
-DIRECCIÓ: Banjong Pisanthanakun
-GUIÓ: Na Hong-jin, Banjong Pisanthanakun
-FOTOGRAFIA: Naruphol Chokanapitak, Yossawat Sittiwong
-REPARTIMENT: Narilya Gulmongkolpech, Sawanee Utoomma, Sirani Yankittikan, Yasaka Chaisorn
-PRODUCTORA: GDH 559, Showbox Entertainment, Northern Cross. Distribueix: Selecta Visión
Els directors de les excel·lents i terrorífiques Shutter i El Extraño han unit esforços a The Medium, la nova sensació del cinema de terror oriental. Aquest és un film tailandès que a través d'un fals documental l'espectador s'endinsa al folklore natiu per a conèixer els mètodes de treball d'una xaman. A poc a poc, el documental pren una direcció inesperada quan una jove queda posseïda per un dimoni.
La unió entre Na Hong-jin (El extraño) i Banjong Pisanthanakun (Shutter) a l'escriptura del guió, ofereix a l'espectador una experiència que combina els formats cinematogràfics mockumentary i càmeres de seguretat, i que el porta a conèixer d'una manera immersiva un procés d'exorcisme amb els mètodes tradicionals de la cultura tailandesa. El film, dirigit per Pisanthanakun, té un inici que apropa l'espectador a la cultura del país així com a la seva geografia, mostrant imatges precioses i escoltant unes declaracions de la xaman que expliquen la manera de pensar i doctrina religiosa de la seva cultura. Tot força interessant, però el format d'entrevista esgota ràpid a l'espectador i convida a reposar amb els ulls tancats. El guió demana paciència.
Tanta paciència com són 60 minuts. Després ja comencen les primeres situacions terrorífiques. The Medium passa del mockumentary al folk-horror, després al found footage, i per últim a una espècie de cinema de zombis. Difícil que tot encaixi, però el director aconsegueix a poc a poc unir costures i incrementar el clímax, i fer-ho petar tot en un tram final que és una autèntica bogeria passada de rosca. I la bogeria que comento, mostrada a través d'una càmera en mà com si fos El Projecte de la Bruixa de Blair, hauria de ser el més interessant de la pel·lícula però el que mostra es veu tot rudimentari i no sorprèn.
La primera part de The Medium es fa llarga. Fins que una jove comença a desenvolupar símptomes de no estar massa bé i, en efecte, està posseïda. El procés de purificació mostra nombroses escenes de crits, gesticulacions sinistres, mirades perdudes, destrosses a la llar, promiscuïtat... que generen situacions de terror així com algun espant. Això es potser el que més ens ha agradat. Però el desenvolupament de tot això es fa repetitiu i poc impactant, tot dut a terme per una mèdium sense carisma que no ajuda a implicar el públic. Només puntuals jump-scares aconsegueixen evitar que l'espectador abandoni la missió d'acabar el film.
Una obra lenta, llarga i des d'una perspectiva de gènere fins i tot irrellevant. Un inici interessant que s'esgota aviat, i un exorcisme que val més la pena gaudir-lo com a exemple cultural tailandès. Quan l'exorcisme falla tot s'aboca cap a un horror més convencional que no mata. The Medium no aguanta el “hype” i es converteix en “bluf”.
0 Comentaris