-DIRECCIÓ: Alex Visani
-GUIÓ: Alex Visani
-ANY: 2021
-DURACIÓ: 80 min.
-PAÍS: Itàlia
-FOTOGRAFIA: Alex Visani
-REPARTIMENT: Ingrid Monacelli, Lorenzo Lepori, Ester Andriani, Corinna Coroneo, Claudio Massimo Paternò, Iwan Mazoni
-PRODUCTORA: Empire Video, Digitmovies
La mort genera noves formes de vida.
Aquest és el raonament de Luna (Ingrid Monacelli), una jove
embalsamadora amb una estranya passió per tot el que està
relacionat amb la mort. Un dia, durant un viatge pel bosc en recerca
d'animals morts, Luna acaba trobant dos cossos: un d'una dona morta
(Ester Andriani), i l'altre el d'un home (Lorenzo Lepori) que gairebé
no respira.
Nati Morti
és una pel·lícula de molt baix pressupost que demostra més passió
pel gènere de terror que recursos. I és que el desenvolupament de
la història se situa en tan sols un escenari i algunes
localitzacions exteriors -a la localitat d'Umbria (Itàlia)-, i amb
dos actors principals. Aquests dos personatges mantenen una estranya
relació d'amor i odi sorgida a través de la presència d'un cos
mort en descomposició.
La trama ens parla sobre la vida i la
mort, en una història d'amor malaltissa entre un home i una dona
obsessionats amb la defunció. És tot plegat trist, i la música
composta per Luca Burocchi i Daniele Marinelli ajuda a potenciar
aquesta sensació de tristesa, alhora que la fotografia grisosa ho
converteix tot en depriment.
Els ecos a Lucio Fulci es
perceben, no només per la falta de sentit del guió sinó per les
explosions gore i eròtiques, així com alguns plans que ens recorden
el seu cinema. Però l'experiment creiem que no ha sortit bé.
L'experiència és freda i distant malgrat l'esforç del director per
generar impacte visual, que si bé en alguns moments ho aconsegueix
pel grafisme i bona execució d'algunes escenes, aquestes no deixen
de ser anècdotes a recordar a un metratge poc coherent en narrativa.
I ja se sap, quan una història és incapaç d'aconseguir la
implicació de l'espectador el seu desenvolupament sol fer-se
llarg.
Ara bé, no negarem que Alex Visani té un sentit de
l'horror que ens agrada, molt gràfic a vegades, dramàtic en altres,
sempre partint de ments aberrades amb tendència a la barbàrie, i
que alguns cops fins i tot s'atreveix a expressar-ho tot plegat amb
muntatges propers al videoclip.
Considerem Nati Morti
un film fallit per la falta de ganxo en el seu desenvolupament, a
causa d'uns personatges que prenen una sèrie de decisions que
demanen macerar més. I que consti que no hi ha un problema
d'intensitat narrativa, que la té i mai decau, sinó d'ordre i
credibilitat. Això no impedeix que la pel·lícula desenvolupi una
concepció de l'horror interessant a mig camí entre el grafisme i la
psicologia, sempre sense tabús i amb bona elaboració tècnica.
0 Comentaris