Exposició “Les revistes del boom del còmic (per a adults)” al Saló del Còmic

Situada en un lloc arraconat del Palau 5 de la Fira de Barcelona, ​​i amb un rètol imponent que avisa de la prohibició d'accés de menors d'edat.

Situada en un lloc arraconat del Palau 5 de la Fira de Barcelona, ​​i amb un imponent rètol que avisa de la prohibició d'accés de menors d'edat, hi ha la que és per a aquest portal l'exposició més interessant del Saló del Còmic d'aquest any: "Les revistes del boom del còmic (per a adults)".

Han estat uns 40 anys i als que s'han complert des que el còmic infantil va començar a compartir prestatgeria als quioscs amb les revistes de còmic adult, tot coincidint amb la democràcia i la desaparició de la censura. Aquest model literari, ja vigent i amb èxit per aquells temps a països veïns com Itàlia o França, va tenir la seva resposta a Espanya amb revistes com Creepy, El Víbora, 1984, Cimoc, etc., totes elles aparegudes per uns nous editors que, temptejant amb diferents gèneres, van acabar reflectint a través del còmic els nous temps. A més, aquests editors van publicar també revistes que tenien èxit a altres països com els Estats Units. D'altra banda, tota aquesta situació va acabar comportant l'aparició de nous dibuixants espanyols, de diferents procedències i amb estils diferents, però tots marcats amb la idea de donar resposta a un públic que volia consumir còmic amb propostes adultes.

L'exposició en qüestió ofereix al visitant una selecció d'esbossos originals publicats en aquelles revistes. Cadascú està dibuixat per un dels 53 autors espanyols que conformen l'exposició, que a més inclou una breu biografia sobre ells. El més interessant d'aquesta selecció d'esbossos originals i d´autors és que està elaborada amb la intenció de poder tindre totes les tendències estètiques, gràfiques i narratives que van ajudar a avançar la història del còmic espanyol durant aquell període. D'altra banda, l'exposició també exhibeix toms originals d'aquelles revistes, i que el visitant podrà tocar, donar una ullada i fins i tot per què no, també llegir alguna historieta.

L'exposició és una excel·lent oportunitat per recuperar aquell còmic que avui amb prou feines és recordat amb nostàlgia pels que ja tenen cabells blancs o calvície. Va ser l'època més daurada que ha tingut el còmic espanyol, una època que tenia la capacitat de satisfer el públic juvenil i l'adult, cosa que avui dia sembla impensable que podria haver passat. Avui ho hem de recordar amb orgull i valorar com es mereix.

Com a nota negativa encara em pregunto per quin motiu han obviat la presència de Josep Maria Beà a l'exposició. Un dels autors catalans/espanyols més grans (que cadascú ho identifiqui com vulgui), que queda ignorat en una exposició en què, precisament ell, va ser un habitual d'aquestes revistes, arribant fins i tot a publicar a l'estranger. En fi, incoherències que quedaran a l'aire.