SENYERA STUDIOS: Entrevista a Humbe González

"Fent aquest projecte espero ajudar a unificar una mica més Catalunya amb els altres països catalans."

Es diu Humberto González, però li agrada que li diguin “Humbe”. Ell és un home nord-americà d'orígens canaris i cubans que fa set anys va arribar a Barcelona, i s'hi va quedar a viure. De formació historiador i matemàtic, també és un gran aficionat als còmics, i del seu hobbie n'ha fet una empresa editorial a Catalunya anomenada Senyera Studios.

Basant-se en la mitologia, la literatura, les llegendes i la història dels Països Catalans, Senyera Studios està publicant una sèrie de còmics de superherois protagonitzada pel Capità Catalunya, que pretén explicar la nostra història d'una manera entretinguda i fomentant la llengua catalana. Tot expressat amb un estil artístic similar als còmics de Marvel i DC.

A dia d'avui, estan a la venda els dos primers còmics de la sèrie, titulats Capità Catalunya i Les Quatre Barres. Segons l'Humbe, tots dos estan esgotant-se a les botigues, confirmant així la bona acollida del públic a la seva feina.

Amb motiu del 40 Còmic Barcelona vam aprofitar per conèixer l'Humbe i Senyera Studios. Amb un català perfecte, un cos que no es correspon a la seva edat (a l'entrevista sabreu quants anys té) i una predisposició immensa, hem conegut amb les seves respostes cada detall d'aquesta jove editorial catalana. A continuació compartim amb vosaltres les seves respostes:

-Ets un nord-americà que viu a Catalunya des de fa set anys. Com has acabat instal·lat aquí?

Sóc de Virgínia, però de pares cubans i d'orígens canaris. Els meus pares van emigrar als Estats Units per Fidel Castro, i anteriorment, els meus avis van emigrar a Cuba per Franco. Per tant, som una família d'emigrants. I des de fa set anys que soc a Catalunya. També voldria dir que soc de formació historiador i matemàtic. Tot comença perquè tinc un fill amb una parella sueca lesbiana (riu), i elles volien que jo estigués més a prop, així que vaig decidir mudar-me, però no suporto el clima suec. Tenia tres opcions: Roma, Amsterdam i Barcelona, i vaig decidir-me per Barcelona. No sabia res de vosaltres, però al cap de tres mesos de viure a la ciutat ja estava apuntat a un curs de català, perquè per a mi aprendre la llengua de la meva nova llar era una qüestió de respecte als catalans. Si visc a un poble que la seva llengua és diferent de la meva crec que he d'aprendre-la. Però després d'haver fet tres cursos encara no parlava català, i vaig decidir anar als bars de Gràcia per intentar comunicar-me en català amb els catalans. Vaig estar un any anant cada cap de setmana als bars de Gràcia, i demanava a la gent que em corregís el català, i amb l'ajuda de la meva professora i dels catalans avui parlo una mica millor.

-La veritat és que el parles molt bé.

Després acabes creant Senyera Studios. Pots explicar que és?

Jo soc el creador, el dissenyador... el “Stan Lee” de la meva empresa editorial Senyera Studios. Aquesta és una empresa de còmics catalana que té com a objectiu fer augmentar el vocabulari català i també explicar la història dels Països Catalans d'una manera divertida. El nostre estil és semblant al de les companyies Marvel i DC, i de fet, els còmics que fem, han estat il·lustrats per autors que han treballat per aquestes companyies. Tot i això, jo soc qui escriu les històries i elaboro els esbossos vinyeta per vinyeta, perquè jo també soc il·lustrador, però no m'agrada el meu estil per aquest tipus de còmic que vull fer. Com dic, busco un estil Marvel per cridar més l'atenció de l'audiència.

-Qui són aquests il·lustradors?

Abans de respondre't vull dir-te que inicialment vaig intentar contractar il·lustradors de Catalunya perquè volia que el meu projecte estigués més involucrat amb catalans, però els seus estils no eren el que estava buscant. Eren massa propers a un estil manga. Sí que vaig trobar un home amb l'estil que volia, així i tot va ser possible col·laborar amb ell perquè estava massa ocupat fent feina a França. També vaig parlar amb el gran Joan Boix, però no vam arribar a un acord per motius econòmics, i la veritat és que m'hagués agradat molt treballar amb ell perquè soc un boig del seu treball. Després d'això vaig contractar il·lustradors de Marvel que són tots de Brasil, i al ser brasilers els he hagut d'explicar com es fa el Capità Catalunya. Per exemple, amb la Senyera. Els vaig enviar una imatge de com és la Senyera, i els vaig dir “el Capità Catalunya porta aquesta bandera aquí”, i jo pensava que ho dibuixarien amb quatre barres vermelles i cinc grogues, i no, el primer Capità Catalunya que van dibuixar era amb quinze barres vermelles (riu). Els vaig dir que no, que la Senyera és una bandera i el personatge ha de dur quatre barres! Ho van arreglar, però bé, cada vegada que contacto amb ells els he de detallar molt bé de cada dibuix.

-Abans has comentat que pretens fer augmentar el vocabulari català. A què et refereixes?

Per exemple, ara que soc trilingüe a vegades m'oblido d'una paraula en anglès que no he fet servir en els últims cinc anys, i això és quelcom que segur que també us passa a vosaltres que parleu català i castellà. Hi ha paraules que es feien servir abans que estan estancades, i per exemple, si mireu el Capità Catalunya num. 1, a la segona pàgina el Josep Moragues està dient “encerca”. La meva correctora em va dir que era “cerca”, i jo li vaig dir que no, que ho havia buscat, que “cercar” és buscar, i “encercar” és buscar i descobrir, i crec que això s'ha de saber. És una paraula que no s'utilitza perquè és més fàcil dir “cercar”, però “encercar” és una paraula que s'ha de conèixer també. I la meva professora em va dir que no podia creure una un guiri li ensenyés una cosa que no sabia. I això és el que m'agradaria fer amb els còmics, que és ajudar a augmentar el vocabulari català, perquè si no l'ajudem començarà a baixar i es deixarà de fer servir a poc a poc.

-I va ser fàcil arrancar aquesta editorial?

Senyera Studios és una editorial independent. Sovint moltes persones em pregunten per què vaig decidir fer-me editorial, i la resposta és senzilla. Inicialment, vaig picar la porta de cinc editorials per editar els meus còmics, i només una d'elles volia fer-lo en català, i les altres em deien que “era un risc” editar-lo en llengua catalana. L'editorial interessada finalment no ens vam posar d'acord amb les mesures del còmic, perquè jo volia que els meus còmics tinguessin el format d'un còmic normal de Marvel i DC, perquè sinó els col·leccionistes no el compraran. Per tot plegat vaig fer-me editorial. També soc distribuïdor, i està funcionant tot molt bé. L'única cosa que necessito és una mica d'ajuda financera, ja que aquests còmics il·lustrats per autors de Marvel costen molts diners, i és per això que els números previstos no estan sortint amb el ritme que voldria. El Capità Catalunya em va costar 9.000 € i Les Quatre Barres 8.000 €.

-En total preveus uns 75 números. La part financera és el repte més gran que t'has trobat fins ara?

Si, sense dubte. Necessito ajuda per a poder treure al mercat els còmics amb més ritme. D'ençà que vaig publicar Capità Catalunya que cada dia rebo missatges de gent que em pregunta quan sortirà el proper número, i per a mi és molt dur haver-los de respondre que és un problema de finances. Si tingués més diners sortirien més de pressa. Abans ja he comentat quan em costa publicar cada número. Tot i això, el que em preocupa més són els lectors del còmic que tenen una edat avançada i que volen saber qui va ser el culpable que els superherois catalans quedessin adormits. Perquè el culpable és... m'encantaria dir qui és el culpable ara mateix perquè fliparia als lectors. Jo no puc deixar que aquesta gent més gran ens deixi sense saber qui és el culpable... m'explico? Jo crec que si rebo ajuda en cinc anys ho podré explicar.

-Hi ha cinc números previstos sota el títol “L'ascens dels superpoderosos”. Parla'ns de la història.

Es parlarà de la història, literatura i mitologia catalana. Partint d'aquí, plantejo la qüestió de per quin motiu els superherois catalans no existeixen. Hi ha superherois de totes les cultures i llengües, però als Països Catalans no, i hi ha una superheroïna dels Estats Units anomenada La Mestra que vindrà a Catalunya a esbrinar el motiu. Això seria la primera onada, titulada “L'ascens dels superpoderosos”, d'un total de quatre onades. En la primera onada, quan La Mestra comença a fer la investigació acaba convertint a un jove, que resulta ser un descendent del Josep Moragues, en el Capità Catalunya. Després ell farà una acció que farà tornar els superherois catalans i al món. I amb això comencen els dos primers números, titulats Capità Catalunya i Les Quatre Barres. La continuació apareixerà una espècie de Els Venjadors que seran Els Llegendaris. Aquests llegendaris tenen relació amb el folklore català, i són El Correfoc, El Bastoner, El Manaia, La Pubilla de la Plana, i El Gegant. A més, també hi soc jo, el Cowboy Català. En el quart número coneixereu els Poderosos Balears, amb els que intentaré unificar els Països Catalans. I tot plegat és la primera onada. He de dir que m'he trobat amb gent de València i les Illes Balears que diuen que no parlen català, sinó valencià, mallorquí, menorquí... i jo sempre els dic “ok, si vosaltres parleu mallorquí, menorquí i valencià jo parlo cubà”. El català és català i no s'ha de dir que parles menorquí o altres dialectes, perquè són això, dialectes del català. Els que defensen el contrari volen separar el català i els catalans una mica més. En aquests còmics intentaré unificar els Països Catalans, sense oblidar els dialectes de cada territori en els còmics.

La segona onada es titula “L'ascens dels supernaturals”, que arribarà entre els números 25 i 29, i portarà els Supernaturals a aquest univers dels catalans, com són el Compte Arnau, el Compte Estruch -que va ser el primer vampir del món-, les bruixes, els fantasmes, els bandolers... tornaran a la segona onada. A la tercera onada tornaran els Semi-Deus, en la qual apareixerà Sant Jordi, perquè és un Sant. Pel que fa a la quarta onada no puc dir res encara, però parlarà sobre qui va ser el culpable que els superherois catalans quedessin adormits. Tot plegat seran històries molt divertides i estic convençut que us sorprendran algunes coses que faré.

Afegeixo que tinc els drets del Capità Català, a més del Capità Catalunya. És un espòiler. Veureu que en el núm.º5 el Capità Catalunya obtindrà tants poders que generarà conflicte perquè perdrà el control dels seus poders, i això passa perquè obté els poders d'altres capitans catalans, com el Capità Andorrà i el Capità Franjolí, perquè per cada capità català dels Països Catalans que torna li atorga més poders i amb tants poders s'acabarà convertint en el Capità Català. He de dir que al principi no ho vaig plantejar així, perquè tenia els drets només de “capità catalunya”, però vaig decidir comprar també els drets del “capità català” per si algú no volia que fes el Capità Catalunya.

-La teva intenció en aquests 75 números de la col·lecció és la d'unificar els països catalans. Pots desenvolupar això?

Veig una separació entre Catalunya i la resta dels Països Catalans. Fa uns dies vaig anar a la Franja de Ponent per investigar sobre les seves llegendes i poder posar-les al còmic, i pel camí vaig anar a una fira d'un poble proper a Lleida que no recordo el nom, i majoritàriament tots parlaven en català. Per sorpresa meva no volien vendre el Capità Catalunya. Vaig sentir que no tenien un sentiment gaire fort cap a Catalunya, i malgrat parlar català no volien que se'ls relacionés amb Catalunya. No sé si tots els pobles de la Franja de Ponent són així, però això no només ho he vist en aquest poble sinó també al País Valencià i les Illes Balears, dient-me que no parlen català sinó valencià o mallorquí. És una separació, i per a mi, fent aquest projecte, espero que ajudi a unificar una mica més Catalunya amb els altres països catalans. Que la gent vegi que són catalans d'una manera o d'una altra, que tenim aquestes llegendes i històries en comú, i que entenguin tot això pensant que hem de ser més amics tots plegats.

-De fet, hi ha una pàgina a Les Quatre Barres on es veu un despertar de superpoders al País Valencià, l'Alguer, Andorra, Catalunya Nord... que em sembla preciosa.

Com deia abans amb el retorn dels Superpoderosos tornaran els capitans dels altres Països Catalans. Coneixereu aviat el Capità Andorrà i El Franjolí (el capità de la Franja de Ponent), per exemple. El Franjolí ja tinc preparada la història i és fantàstica, i el Capità Andorrà està inspirat en un amic meu que és un músic de hard rock que va amb els cabells llargs, i li arriben els poders mentre canta en un concert. També apareixerà el capità de la Catalunya Nord, que és El Rossellonès; també el Capità de l'Alguer, el valencià i el de les Balears. El Balear és El Foner. El més important de tot és que cada cop que torna un capità dels Països Catalans el Capità Catalunya rep més poders i es fa més fort, perquè tots els capitans catalans tenen una connexió.

-El Capità Catalunya és descendent del Coronel Moragues, un destacat militar de l'exèrcit austriacista a la Guerra de Successió. En el còmic el planteges com un heroi català. Per què et vas fixar en ell?

En el primer número començo la història parlant de Josep Moragues. Josep Moragues és l'esperit que busca l'ànima de la seva dona, perquè l'ànima d'ella està separada d'ell. I el supermalvat que va posar a dormir els superherois catalans també va separar l'amor entre Josep Moragues i Magdalena de Geralt.

-Ara que esmentes Magdalena de Geralt, en fas referència a Les Quatre Barres. Com t'ha marcat aquest personatge de la nostra història?

Les històries que es veuran en els primers quatre títols estan relacionades amb la mitologia, la literatura, les llegendes i la història dels Països Catalans. Per exemple, a Les Quatre Barres es dedicarà a parlar també de les empremtes que van deixar les dones catalanes i d'arreu del món. I és que, una de les inspiracions que vaig tenir amb les històries de Catalunya va ser amb la dona de Josep Moragues, que va ser el primer general de l'exèrcit català. La seva història i la de la seva segona esposa, que va ser Magdalena de Geralt, és molt interessant perquè és una història d'amor molt pura i autèntica. Quan van matar el seu marit, les tropes borbòniques van posar el cap del seu marit a una gàbia i la van penjar a l'entrada de Barcelona, i ella va lluitar durant dotze anys perquè traguessin el cap del seu marit d'allà. Per a mi, una persona que lluita durant dotze anys em sembla increïble. Ella ho va demanar a França, Anglaterra i Àustria que li diguessin a Espanya que traguessin el cap del seu marit de l'entrada de Barcelona. Finalment, va ser Àustria qui va dir a Espanya que traguessin el cap, i amb aquesta lluita persistent Magdalena de Geralt es va assolir. Les Quatre Barres fa referència a aquesta història. Ella és un dels meus personatges preferits de la història de Catalunya, i m'agradaria aconseguir que Barcelona li dediqui un bust per la seva lluita incansable durant dotze anys.

-Tornant a la ficció, un altre personatge femení i que té molt de protagonisme en els dos primers números és La Mestra.

La Mestra per a mi és increïble, perquè té una presència molt poderosa de la seva personalitat. És “coquetona”, i també algú que li agrada viure la vida d'una manera divertida, no com altres persones que pateixen moltíssim per qualsevol cosa. Però també és molt forta.

-També hi apareixes tu a la història, com a Cowboy Català. Per què decideixes crear-te un personatge?

Tots els personatges que apareixen a la història estan inspirats en persones reals que jo conec. I possiblement també et faré un personatge (riu). Això m'ajuda moltíssim, perquè per exemple a Els Llegendaris, els que lluiten contra ells són quatre amics meus que vaig conèixer fa dos anys. Els vestiments i els poders estan inspirats en les coses que fan normalment als seus llocs de treball.

-Espero amb ganes el meu personatge! També espero amb ganes l'aparició del Capitán Trueno. És una possibilitat real connectar el personatge amb el Capità Catalunya?

He tingut un primer contacte amb una persona que diu tenir els drets del Capitán Trueno i ho parlarem els pròxims dies. A mi m'encantaria fer-ho possible, perquè crec que s'ha d'explicar per què el Capitán Trueno no podia dur les quatre barres. Espero que aquest procés de negociació sigui fàcil, perquè seria una història molt bona de fer. Penso en una portada amb el Capità Catalunya i el Capitán Trueno, i en el còmic posar-los a lluitar... però qui sap, potser s'acabarien fent amics. No vull fer espòilers (riu). Ara per ara el primer de tot és arribar a un acord.

-Ara que els catalans tenim superherois, contra qui lluiten?

També vaig pensar que els catalans no tenen supermalvats. En el còmic, alguns els he creat jo, però apareixeran alguns com el Compte Arnau i el Compte Estruch, entre altres malvats de la mitologia i literatura catalana. Altres com Guifré el Pilós no és un malvat, però en el Canigó de Jacint Verdaguer es parla de què va matar a un altre home. És més difícil trobar supermalvats que superherois.

-Hi haurà un supermalvat?

El divendres dia 8 va venir un home de setanta i pocs anys preguntant-me qui és el supermalvat que va posar a dormir els superherois catalans. I clar, si li dic que això ho sabrà en el núm. 75 no sé si estarà viu (riu). Li hauré de dir algun cop a aquest home qui va ser el supermalvat, perquè quan se sàpiga ja us dic ara que Catalunya fliparà! És un personatge que tots vosaltres coneixeu. I no és Espanya, ni Rajoy, sinó és un personatge català de la mitologia i literatura catalana. Haureu d'esperar per saber-ho.

-Esperarem. I ara per ara, que tal ha estat la rebuda de Capità Catalunya i Les Quatre Barres?

El Capità Catalunya va sortir a la venda tres dies abans de Nadal, i la veritat és que estic molt content, perquè es va vendre més que un títol de Marvel i DC a Barcelona. Recordo que vaig repartir uns 60 exemplars del Capità Catalunya a diferents botigues de Barcelona, i els botiguers em deien “no, no ens deixis tants, que aquí no es venen més de 20 còpies d'un còmic de Marvel i DC”, i jo els vaig dir “mira, si no es venen, quan torni els recolliré”, i van estar d'acord. Jo soc dels Estats Units, i quan vaig anar a casa meva a Virgínia per estar amb els meus pares, em van trucar per dir-me que s'havien venut els 60 exemplars d'una comanda. Després vaig revisar la segona comanda i s'havia venut també, i amb la tercera igual, i això en tres botigues de còmics importants de Barcelona. En altres botigues de la ciutat com Norma no vaig poder vendre els meus còmics perquè jo soc l'editorial, i ells prefereixen treballar amb editorials més conegudes, igual que La casa del llibre i La Central.

-Tens pensat traduir el còmic en altres idiomes i vendre'l fora del territori català?

A la Catalunya Nord es vendrà en català, però m'agradaria vendre'l també en francès, el que passa és que dubto de si hi ha un mercat tan gran per fer el pagament de la traducció. Però a l'anglès si, i l'objectiu és portar-lo als Estats Units i d'aquesta manera que els nord-americans coneguin la història dels Països Catalans. Aviat apareixeran al còmic superpoderosos nord-americans amb arrels catalanes, perquè explicaré la història dels catalans als Estats Units entre els números #6 i #10. Em refereixo als catalans que van fundar Sant Agustí -eren menorquins-, que és un poble molt especial de Florida on es troba la Font de la Joventut. Jo vaig beure de la Font de la Joventut i tinc cinquanta-nou anys encara que no ho sembli... així que pot ser que tingui superpoders (riu). A més, un dels generals de la Guerra de la Independència dels Estats Units [1775-1783] va ser David Farragut, un nord-americà d'origen menorquí. També el primer governador de Califòrnia va ser Gaspar de Portolà [Os de Balaguer, 1716]. Més enllà d'això també vull introduir alguna superheroïna indígena de l'illa de la Catalina (Califòrnia), que va ser una dona que va lluitar contra els espanyols quan van apropar-se a la seva illa. El més increïble de tot és que el líder de la seva tribu no va voler batallar contra els espanyols, però ella sí. I ella és un personatge a Les Quatre Barres.

-Per últim, els catalans necessitem un superheroi?

Tots necessitem un superheroi! (riu) No només els catalans, sinó tots. Penso que amb el Capità Catalunya s'ha vist que necessitàvem un superheroi, perquè s'està venent molt bé. Una de les coses que m'han dit a totes les botigues és que mai havien vist persones no-lectores de còmics comprant còmics, i això és quelcom que m'enorgulleix, perquè m'agrada que la gent llegeixi en català. Vull que no es perdi la llengua. De fet, fa un temps vaig anar a l'Alguer per a fer una investigació sobre els personatges que volia fer d'allà i vaig descobrir que en els últims cinquanta anys s'ha perdut el català. Queden algunes persones que el parlen, però són grans. A l'Alguer es va parlar català durant 500 anys, i també al sud de Sardenya, però allà es va perdre abans. Jo tinc la motivació d'ajudar a preservar el català, i penso que de la manera com soc jo, si hagués anat a viure al País Basc sentiria el mateix.

Entrevista feta el 7 de maig de 2022.