 |
| Andrea Trepat a La Paradoja de Antares |
-DIRECCIÓ: Luís Tinoco
-GUIÓ: Luís Tinoco
-ANY: 2022
-PAÍS: Catalunya
-DURACIÓ: 87 min.
-MÚSICA: Arnau Bataller
-FOTOGRAFIA: Luís Tinoco
-REPARTIMENT: Andrea Trepat, Aleida Torrent, Jaume de Sans, David Ramírez, Ferran Vilajosana.
-PRODUCTORA: Onirikal Studio
Estem sols a l'univers? Aquesta és la pregunta que intenta desxifrar l'Alexandra des de fa vint anys, treballant com a científica al SETI (Search for Extra Terrestial Intelligence). Un dia rep un estrany senyal que podria ser extraterrestre i intenta desxifrar-la, però mentre treballa per fer-ho rep també l'avís de la seva germana que el seu pare s'està morint a l'hospital. Què triarà fer?
'La Paradoja de Antares' és un drama que planteja preguntes i dilemes a l'espectador, tant morals, com filosòfics com científics, però sempre tractant-lo d'una manera propera, sense utilitzar al llenguatge un excés de cultismes científics. I tu, què triaries? Canviar la humanitat o curar el càncer? El descobriment del segle o acomiadar el teu pare abans de morir? Aquestes preguntes no les respon l'Alexandra, sinó que a través d'ella se li plantegen al públic perquè les pensi. Ella, per la seva part, també decideix a la pel·lícula i tot es desenvolupa en funció de les seves decisions.
Rodada en temps real i en un únic espai escènic, Tinoco aprofita un pis per adornar-lo amb ordinadors, llumetes que s'encenen i apaguen, i poca cosa més. És tot molt humil, però la proposta del director no requereix gaire més. En aquest espai auster s'hi desenvolupa l'intent de l'Alexandra per traduir el senyal extraterrestre mentre lluita contres les inclemències meteorològiques, els responsables que volen evitar que continuï amb l'estudi, i el dilema moral de no acomiadar el seu pare. Aquesta situació va incrementant en tensió progressivament, recolzada per una banda sonora composta per Arnau Bataller que és molt emocionant, arribant a un tram final molt intens. 'La Paradoja de Antares' és una pel·lícula molt petita però molt bona, que té un guió molt ric en idees i ben construït, però millor encara dirigit. Potser excessivament estirada i amb el personatge de la infermera que no ens criem, però més enllà d'això en general funciona, emociona, i fa reflexionar.
I ho necessitem dir en un punt i a part: Andrea Trepat està espectacular. Ella és qui es carrega tot el pes de la pel·lícula a l'esquena, amb una interpretació que li requereix una exigència dramàtica molt forta, i que executa a la perfecció. Està molt bé i ens la creiem.
Aquest és el debut al llargmetratge de Luís Tinoco després de fer el curtmetratge d'èxit 'Caronte', i haver treballat amb la seva empresa Onirikal Studio als efectes especials de grans produccions nord-americanes. Un gran debut que alguns catalogaran com de ciència-ficció, però que no és de ficció, sinó de ciència. Un cop vista ja no ets el mateix.
0 Comentaris