[Crítica] OCCHIALI NERI (Dark Glasses) - Dario Argento, 2022

Ilenia Pastorelli a Occhiali Neri


-DIRECCIÓ: Dario Argento

-GUIÓ: Dario Argento, Franco Ferrini

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 90 min.

-PAÍS: Itàlia

-MÚSICA: Arnaud Rebotini

-FOTOGRAFIA: Matteo Cocco

-REPARTIMENT: Ilenia Pastorelli, Asia Argento, Andrea Gherpelli, Mario Pirrello, Maria Rosaria Russo, Gennaro Iaccarino, Andrea Zhang, Paola Sambo, Ivan Alovisio, Giuseppe Cometa

-PRODUCCIÓ: Urania Picture, Getaway Films, RAI Cinema, Canal+




Després d'anys fent pel·lícules decebedores com 'Giallo' i 'Dràcula 3D', Dario Argento torna a intentar aixecar el vol professional amb el subgènere que més alegries ha donat a la seva carrera, el giallo. 'Occhiali Neri' es titula aquest nou treball, i el director italià l'executa respectant els clixés d'aquest cinema ple d'assassinats i misteris, però aplicant una tendència cap al terror. Tot plegat un exercici fet en zona de confort i que sense gaires proeses cinematogràfiques podem dir que és el millor llargmetratge del director en dècades.


Aquesta afirmació no treu que estiguem davant d'una obra menor dins del corpus filmogràfic d'un director que en la seva joventut va fer grans obres com 'Suspiria' i 'Tenebre', les quals vistes avui es recorden molt llunyanes. Massa llunyanes. 'Occhiali Neri' malgrat mostrar un repunt artístic, demostra que fa temps hi va haver un punt de no retorn del director al seu millor cinema. La inspiració narrativa plenes de girs narratius impossibles servien de sorpresa, mentre que ara, i ja centrats en el film que ens ocupa, tenen un caràcter il·lògic restant seriositat al relat i acostant el conjunt cap al cinema de sèrie B. Creiem que 'Occhiali Neri' per ser un giallo mostra les cartes massa aviat, concretament a la part central del film que fins llavors et manté atrapat a la trama, però ja amb la identitat de l'assassí descoberta el que li queda durant uns quaranta minuts és només fer córrer la sang i veure patir a la noia protagonista.


'Occhiali Neri' és un film que clarament va de més a menys, però Argento està ben acompanyat i pot presumir que la pel·lícula té una banda sonora creada per Arnaud Rebotini que ens recorda les melodies synth del millor cinema de terror italià dels vuitanta, a músics com Claudio Simonetti. La música és una ingredient molt potent del metratge. I el metratge també està condimentat per la feina d'un vell conegut en els efectes especials com és Sergio Stivaletti, un gran especialista que ha treballat amb el director en nombroses ocasions i que aquest cop ofereix un recital gore físic del que fa apartar la mirada de la pantalla. Atenció a l'escena final! Quedeu avisats. Llàstima que Argento en algunes seqüències de violència no sigui capaç d'extreure la intensitat necessària a les imatges, i aprofitar així les interpretacions més o menys correctes de la seva filla Asia Argento i la protagonista Ilenia Pastorelli.


A tot això no ens podem estar de comentar l'escena de les serps, que molts ja comparen a la de la mantis a 'Dràcula 3D' i la del maleter a 'Giallo'. Una escena feta en CGI innecessària, si, però ben rodada. Res a veure amb la ridiculesa de les dues anteriors citades.


'Occhiali Neri' és un film que té imperfeccions però rebem de bon grat. Són vuitanta minuts que malgrat un ritme tediós a la part central i la pèrdua d'idees a la part final, és capaç de captar l'atenció de l'espectador i enganxar-lo fins al final. Té tots aquells elements que un fan del gènere espera trobar. Afegim que malgrat la senzillesa de la proposta s'agraeix que un director veterà com Argento, que ja ho ha fet tot a la vida, encara tingui forces i il·lusió per fer gaudir els seus fans.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris